Història d'Entreguerres: Del Crack del 29 al Franquisme

Els feliços anys vint i la prosperitat americana

El període de prosperitat econòmica que van viure els Estats Units des de 1922 fins a 1929 va formar part del període expansiu d'un cicle econòmic. La reactivació iniciada als Estats Units el 1922 (després de la crisi de 1921) va ser una mica més tardana a Europa (1924). Aquest fet va obrir les portes a una etapa expansiva de l'economia mundial que va propiciar un clima d'eufòria i cega confiança en el sistema capitalista.

Els Estats Units es van convertir en la locomotora de l'economia mundial i el model de vida americà va ser exportat arreu del món. Es tractava d’un estil que ràpidament va seduir els europeus, fonamentat en el consum individual de béns (automòbils, telèfons, electrodomèstics), impulsat per la publicitat i sostingut per un crèdit fàcil i les vendes a terminis.

El Crack de 1929 i el Dijous Negre

La crisi de 1929 es pot identificar fàcilment per les dates clau esmentades. La davallada de les accions a Wall Street es va produir de forma molt sobtada i sense cap causa aparent el 24 d’octubre de 1929: el conegut com a Dijous Negre.

Aquesta davallada va generar un ambient de pànic generalitzat en un moment on molta gent tenia els seus estalvis a la borsa; de fet, molts fins i tot havien demanat crèdits per invertir-hi i es van trobar sense diners i sense forma de pagar als bancs. Enmig del pànic, la gent va decidir vendre i es van posar totes les accions en un mercat on ningú comprava: les accions van baixar encara més i els bancs es van trobar amb cues de clients que volien retirar els seus diners per por a perdre’ls amb l'especulació bancària.

Conseqüències de la crisi

• Econòmiques: L'enfonsament de la borsa va comportar la fallida de moltes empreses. Un altre factor incident va ser la baixada de preus davant la saturació del mercat i la congelació de la capacitat adquisitiva dels compradors.
• Socials: L'efecte més important va ser l'atur, que va augmentar dràsticament després del tancament de moltes fàbriques.
• Demogràfiques: Va disminuir l'índex de natalitat als EUA, mentre que va augmentar espectacularment en els països europeus amb règims feixistes.
• Polítiques: Franklin D. Roosevelt va arribar al poder amb un grup d’economistes que volien aturar la crisi mitjançant la política del New Deal.

L'ascens del feixisme a Itàlia

Aquesta situació es refereix al context que va viure Itàlia després de la Primera Guerra Mundial. El 1922, Mussolini va arribar al poder mitjançant un cop d'estat conegut com la Marxa sobre Roma. D'aquí va començar una dictadura feixista que s'allargaria des de 1922 fins a 1945, quan va ser executat.

Els totalitarismes a Europa, i sobretot el feixisme italià, es caracteritzen per:

• Fort nacionalisme.
• Establiment d’una dictadura.
• Ús d’una simbologia pròpia: camises negres i salutació romana.
• Certes reformes socials i canvis en la llei electoral.

Franklin D. Roosevelt i el New Deal

Franklin D. Roosevelt va ser un polític nord-americà, president dels EUA des de 1933 a 1945, i el primer a guanyar quatre eleccions presidencials en tota la història del país. En contrast amb la gestió anterior de Hoover, el seu programa es va basar en el New Deal.

Aquest pla feia referència a la Gran Depressió que va assotar els EUA des de 1929 fins a gairebé entrar als anys 40. El programa de recuperació va tenir èxit gràcies a la gestió directa des de la presidència, que en poc més de dos anys va revertir una situació crítica en un poderós renaixement econòmic. Hi va haver dos New Deal en total que van salvar els Estats Units de la gran crisi econòmica.

Les teories de John Maynard Keynes

John Maynard Keynes (1883 - 1946) és considerat un dels economistes més influents del segle XX. Les seves idees van tenir una forta repercussió en les polítiques econòmiques, dissenyant teories per lluitar contra la crisi: si l’atur baixa, creix la capacitat de consum i la demanda; si hi ha més demanda, s’estimula la producció. En augmentar la producció, les empreses es veuen obligades a contractar més gent que, amb més ingressos, consumirà més, estimulant així l’activitat comercial.

L'Alemanya Nazi i les Lleis de Nuremberg

Aquest fragment prové de les conegudes Lleis de Nuremberg (1935), promulgades pel règim nazi per dur a terme la defensa de l'honor i la sang alemanya, marcant l'inici de la segregació racial institucionalitzada.

Causes de la Segona Guerra Mundial

Causes generals i pròximes

• Tractat de Versalles: Feia responsable els alemanys de la guerra, generant ressentiment.
• Crisi dels anys 30: Va esperonar els règims radicals i la gent va radicalitzar les seves postures cap a l’extrema esquerra i l'extrema dreta, facilitant l'ascens de Hitler.
• Expansionisme: Remilitarització de Renània (1935), annexió d’Àustria (1938) i dels Sudets. Davant les protestes a la Conferència de Munic (1938), es va produir l'annexió de Txèquia (1939) i la invasió de Polònia.
• Altres fronts: La invasió d'Etiòpia per part de Mussolini (1936) i l'ocupació de Manxúria pel Japó (1931), juntament amb el pacte amb Rússia, van portar a l'esclat de la guerra.

La Segona República Espanyola i el Bienni Reformista

El 28 de juny de 1931 es van celebrar a Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola. Hi va concórrer la Conjunció Republicà-Socialista (PSOE, radicals de Lerroux, radicalsocialistes, progressistes i l'Acció Republicana d'Azaña), mentre la dreta monàrquica patia un seriós revés.

El resultat va ser el denominat Bienni Reformista (1931-1933), caracteritzat per reformes de gran envergadura (agrària, militar, educativa i religiosa) per modernitzar el país. Tot i això, la manca de recursos i l'oposició de sectors poderosos van dificultar el seu èxit complet.

L'evolució del Franquisme i el desenvolupament econòmic

En els primers anys, el franquisme va imposar una economia autàrquica a causa de l'aïllament internacional, obligant el país a l'autoabastiment sota un estricte control estatal. Van ser anys de misèria i racionament.

Posteriorment, el Pla d’Estabilització va permetre la lliure entrada de productes i el foment de les exportacions. El dèficit comercial es va compensar amb les divises del boom turístic i les remeses dels emigrants. Aquesta etapa de creixement es va trencar amb la crisi del petroli. Demogràficament, es va viure un boom amb alta natalitat i migracions importants, passant d'un país subdesenvolupat a un de desenvolupat en temps rècord.