Guia de les categories gramaticals i els sintagmes del català

Sintagma: grup de paraules que té un nucli i complements. Tots junts fan una funció.
Nom: nucli del SN. Designa objectes, éssers, idees... normalment amb determinant. No indica accions ni qualitats.
Pronom: fa de SN, substitueix el nom. No té cap nom al costat.
Personal: jo, vosaltres, vostè, vós...
Demostratiu: indica la posició de l'objecte respecte de l'emissor. Ex: aquesta, allò. Aquest i això també són pronoms.
Feble: són àtons i substitueixen.
Relatiu: substitueix una paraula o un grup de paraules de la frase principal dins de la frase subordinada. Fa de nexe entre la primera frase i la segona. Té una funció sintàctica.
Determinant: normalment acompanya un nom posant-se davant.
Article definit: determina el nom i el concreta.
Article personal: acompanya els noms de persona.
Article salat: propi dels illes balears.
Article determinat: indica que el referent ja és conegut. el/la, els/les, es/sa, es/ses.
Demostratiu: indica la posició de l'objecte respecte de l'emissor. Ex: aquest, aquell i allò = pronoms.
Possessius: indiquen propietat o pertinença de l'objecte.
Possessius tònics: el nostre, la nostra, el meu, el teu, la seva, el vostre, la vostra, etc.
Possessius àtons: familiars i propers. Ex: mon pare, ton, son, mos, tos, sos, ma, ta, sa, ms, ts, ss.
Seu: seu/seus → contextos formals per indicar possessor plural, mai singular.
Normes numerals: d-u-c (guió entre desenes, unitats, centenars).
Tipus numerals: cardinal (un, dos), ordinals (ordre: cinquè... a partir de 5 = num. + è/ena), col·lectius (parell, trio...), múltiples (doble, triple...), partitius (mig, terç, quart...)
Quantitatiu: indica quantitat no exacta però de referent conegut o determinat.
Quantitatius variables: quant, molt, poc, tant, bastant (només plural), gaire (només plural).
Quantitatius invariables: massa, força, prou, gens, menys, quasi.
Indefinit: parlen de quantitat no exacta però el referent no és conegut.
Interrogatius/exclamatius: determinants que pregunten o exclamen alguna cosa. quin, quina, quins, quines.

Verb: nucli del SV. Concorda en gènere i nombre amb el subjecte. Expressa accions o estats. No es poden flexionar l'infinitiu, el gerundi i el participi.
Adjectiu: acompanya un nom. Expressa qualitats o estats, moltes vegades també acompanya verbs.
Adverbi: acompanya un verb o un adjectiu (moltes vegades). Poden ser de temps, de manera, de lloc, de quantitat...
Preposició: a, amb, cap a, contra, de, des de, davant, envers, vers, excepte, fins, fins a, malgrat, mitjançant, per, per a, pro, segons, sense, sota, ultra.
Conjunció: serveix per unir frases diferents.
Interjecció: paraula que té sentit exclamatiu i un significat complet de frase. (¡ai!)

Excepcions de l'apòstrof:
1. Davant de paraules femenines amb i/u àtones: la humanitat, la indústria.
2. Diftong creixent a principi de paraula: la iode, la iena, la iaia.
3. Paraules amb el prefix a-: la anormalitat, la asimetria.
4. La quan seguida d'una paraula que no s'apostrofa (paraules estrangeres): la whisky, la yak.
5. Nom de la lletra y: la i grega, la efa...
6. Evitar confusions: l'os (gos) / la ossa (exèrcit), l'una (indefinit) / la una (hora del rellotge), la ira (grup armat) / la ira (ràbia, fúria).