Guia Completa de Teixits i Òrgans Vegetals: Estructura i Funcions

Teixits Vegetals: Estructura i Funcions

Meristemes Primaris

Situats als extrems de les tiges, arrels i gemmes. Permeten el creixement longitudinal de la planta.

Meristemes Secundaris

• Càmbium vascular: Origina xilema cap a l'interior i floema cap a l'exterior.
• Càmbium suberós o fel·lògen: Origina súber o suro cap a l'exterior i fel·lodermis cap a l'interior.

El conjunt s'anomena peridermis (escorça).

Funció dels Tricomes

• Protecció enfront d'agressions mecàniques.
• Protecció contra la llum, produeixen ombra sobre l'epidermis.
• Manteniment d'un microclima adequat, ja que conserven la humitat.
• Absorció de substàncies, pels pèls absorbents de les arrels.
• Secreció de substàncies, pels pèls glandulars.

Súber (Escorça)

En les parts més llenyoses i en les arrels, la capa exterior és més gruixuda, sovint de diverses capes de cèl·lules, amb les parets cel·lulars recobertes o impregnades de diverses substàncies enduridores i impermeabilitzants. La més coneguda és la suberina, típica del suro. És un teixit mort, només en queden les parets cel·lulars. Per a facilitar l'intercanvi gasós entre el vegetal i l'atmosfera, apareixen en el súber esquerdes crateriformes, visibles a simple vista (lenticel·les).

Parènquima

El teixit que trobem just sota l'epidermis acostuma a ser un parènquima, i es troba per tota la planta. Els parènquimes són teixits formats per diverses capes de cèl·lules, generalment de formes regulars (prismàtiques, cúbiques o esfèriques) amb un paper molt definit.

Tipus de Parènquima

Parènquima Clorofíl·lic

Conjunt de cèl·lules vegetals que realitzen la fotosíntesi i presenten cloroplasts. Present en fulles, tiges joves i altres parts verdes dels vegetals.

Parènquima de Reserva

Conjunt de cèl·lules que emmagatzemen substàncies de reserva (ex: midó, sucres) dins de vacúols o plasts. Es troben a l'interior de tiges, arrels, llavors, fruits, tubercles.

Parènquima Aqüífer

Les cèl·lules emmagatzemen aigua. Ex: tiges dels cactus.

Parènquima Aerífer

Les cèl·lules deixen càmeres plenes d'aire on poden circular els gasos. Així, les plantes aquàtiques poden surar.

Parènquima de Secreció

Les cèl·lules poden segregar diferents compostos i adoptar diverses formes (conductes resinífers, bosses d'aroma).

Teixit Conductor

Aquests teixits estan formats per cèl·lules allargades i tubulars, amb la paret de separació entre elles perforada parcialment o totalment. Els dos tipus de vasos conductors que es formen són:

• Tubs cribosos: Formats per cèl·lules vives que tenen la paret de separació perforada.
• Traqueides i tràquees: Formats per cèl·lules mortes que tenen la paret de separació pràcticament desapareguda i amb les parets laterals reforçades per formacions de lignina.

Els vasos conductors s'agrupen en feixos.

Tràquees i traqueides s'agrupen formant el xilema, i per ells hi circula un líquid molt ric en elements minerals provinents de l'absorció que es realitza a l'arrel, la saba bruta. Es troben en la regió interna del tronc.

Teixits de Sosteniment (Esquelètics)

Els teixits de sosteniment estan formats per cèl·lules que estan molt atapeïdes, amb la paret cel·lular molt gruixuda i de vegades impregnada majoritàriament de lignina.

Col·lènquima i Esclerènquima

Col·lènquima

En les parts que encara presenten creixement, el teixit de sosteniment el formen cèl·lules encara vives.

Esclerènquima

En les parts més llenyoses que ja no creixen, el teixit de sosteniment el formen cèl·lules completament impregnades de lignina i mortes.

• Fibres
• Esclereides

Degut a la seva resistència a la tensió, són de gran importància econòmica i s'empaqueten formant feixos. Les fibres de les fulles d'algunes monocotiledònies són comercialment importants en la manufactura de la roba i altres teixits.

L'Arrel: Estructura i Funcions

És la part inferior d'una planta, generalment subterrània (fototropisme negatiu) que creix en sentit oposat al tronc (geotropisme positiu), desproveïda de fulles i òrgans de reproducció.

Funcions de l'Arrel

• Fixar la planta al sòl.
• Absorbir aigua i sals minerals.
• Acumulació de reserves.

Estructura de l'Arrel

• Caliptra: Protecció.
• Meristema apical: Creixement.
• Rizodermis (epidermis): La zona pilífera amb pèls absorbents.
• Còrtex: Emmagatzema midó fonamentalment.
• Endodermis: Filtre que controla l'absorció.
• Cilindre vascular: Teixits conductors.
• Arrel primària.
• Arrel secundària.

Tipus d'Arrels

Segons la forma

• Axonomorfa: És la que té un eix principal més desenvolupat que els laterals i és pròpia de les gimnospermes i les dicotiledònies.
• Fasciculada: És aquella en què les arrels secundàries creixen tant o més que la principal i és pròpia de les monocotiledònies.

Segons on es desenvolupin

• Hipògea: Sota terra (la majoria).
• Aquàtica: Dins l'aigua.
• Epígea o aèria: En l'aire, com les orquídies epífites d'altres plantes.

Altres Tipus d'Arrels

• Arrels napiformes: Són les arrels principals engrossides que s'especialitzen a emmagatzemar substàncies de reserva; la pastanaga, el nap, el rave.
• Arrels tuberoses: Arrels fasciculades engrossides. Ex: moniato.
• Arrels xucladores: Són típiques de plantes paràsites i tenen una estructura força simplificada, transformada en un xuclador (haustori) que penetra en els teixits vius d'altres plantes i n'absorbeix les substàncies nutritives; el vesc.
• Arrels respiratòries o pneumatòfors: Alguns arbres que viuen en sòls humits, pobres en oxigen, emeten ramificacions verticals de les arrels que creixen cap amunt i arriben a sobresortir de la superfície del sòl.

La Tija: Morfologia i Adaptacions

Porció de l'eix de les plantes que duu les fulles i presenta ramificacions. Generalment mostra geotropisme negatiu i es desenvolupa en direcció vertical a partir de la gèmmula de l'embrió.

Funcions de la Tija

• Suport de l'estructura aèria de la planta.
• Transport d'aigua i nutrients (arrels → fulles) i de productes del metabolisme (fulles → resta de la planta).
• Producció de nous teixits.
• Emmagatzematge d'aigua i substàncies de reserva.

Parts de la Tija

• Nus: Lloc d'inserció de les fulles sobre la tija.
• Axil·la: Angle que forma una fulla amb la tija. A l'axil·la de cada fulla hi ha una gemma axil·lar.
• Entrenús: Part de l'eix compresa entre dos nusos.

Estructura de la Tija

Tija amb Creixement Primari

• Epidermis: Amb estomes i de vegades tricomes.
• Còrtex: Parènquima clorofíl·lic, de reserva, teixit de sosteniment.
• Teixits vasculars: Xilema i floema, amb diferent distribució en mono i dicotiledònies.
• Medul·la: Parènquima, pot estar buida.

Tija amb Creixement Secundari (Plantes gimnospermes i moltes dicotiledònies)

• Peridermis
• Parènquima
• Floema
• Càmbium vascular
• Xilema
• Medul·la

Tipus de Tija

Segons la posició de les tiges a l'espai

• Erecta: La més comuna.
• Prostrada: Ajaguda.
• Enfiladissa: Tija poc consistent que no es pot mantenir erecta per ella mateixa i necessita d'un suport per elevar-se (com: tiges volubles, circells o arrels adventícies).

Altres Tipus de Tija

• Acaule: Quan la tija és tan curta que sembla que no n'hi ha.
• Tronc: Tija forta i massissa, generalment llenyosa, dels arbres i arbustos.
• Suculenta: Tija carnosa i gruixuda, plena d'aigua i de substàncies de reserva.
• Canya: Tija buida al seu interior i amb nusos ben marcats.
• Estípit: Tija llarga i no ramificada, normalment amb fulles a l'àpex (ex: palmeres).

Adaptacions de les Tiges

• Estoló: Brot lateral que es desenvolupa en direcció horitzontal.
• Circell: Òrgan filamentós que respon a estímuls de contacte i que utilitza la planta per enfilar-se.
• Espina: Òrgan endurit, fortament lignificat i acabat en punta aguda. Les espines tenen teixits vasculars.

Adaptacions de les Tiges a la Vida Subterrània

Permeten la supervivència de la planta durant l'estació desfavorable i asseguren una multiplicació vegetativa activa.

• Rizoma
• Bulb
• Tubercle

Les Fulles: Estructura, Funcions i Tipus

Són òrgans laminars, d'una o més peces, de creixement limitat, que neixen als nusos de la tija o les branques i tenen generalment simetria bilateral i coloració verda per la presència de clorofil·la. Les seves principals funcions són:

Funcions de la Fulla

• Fer la fotosíntesi.
• Regulació, mitjançant els estomes, dels intercanvis de gasos.

Morfologia de la Fulla

• Limbe: Part laminar de la fulla. La cara superior és l'anvers i la inferior el revers.
• Pecíol: Nex d'unió del limbe amb la tija (quan no hi ha pecíol, les fulles s'anomenen sèssils).
• Nervis: Teixits vasculars de sosteniment.

Estructura Interna de la Fulla

• Epidermis cutinitzada.
• Mesòfil o parènquima clorofíl·lic:
  • Parènquima en empalissada: Zona superior, cèl·lules es col·loquen paral·lelament, sense deixar espais.
  • Parènquima lacunar: Zona de l'anvers, cèl·lules més arrodonides i deixen espais intercel·lulars.
• Nervis: Xilema i floema.
• Epidermis inferior: Amb estomes.

Tipus de Fulles

• Cotilèdons o fulles embrionals.
• Simples: Limbe d'una sola peça.
• Compostes: Limbe amb dues o més peces equivalents (en aquest cas cada làmina rep el nom de folíol i el nervi sobre el qual s'insereixen, raquis).

Tipus de Fulles segons la disposició dels nervis

• Palmada.
• Pennada: Hi ha un nervi principal.
• Paral·lelinèrvia: Tots els nervis neixen a la base de les fulles i es disposen de forma més o menys paral·lela al llarg del limbe.

Tipus de Fulles segons el marge

Entera, dentada, serrada, ciliada, sinuada, fesa, partida, secta.

Tipus de Fulles segons la forma de l'àpex i la base

(Aquesta informació no es detalla en el text original, només s'esmenta la categoria).

Tipus de Fulles segons la seva disposició a la tija

(Constant per a cada espècie).

Adaptacions de les Fulles

• Espines foliars: En alguns casos tota la fulla es transforma en espina, en altres, la fulla solament és espinosa al marge.
• Circells foliars: Semblants als circells caulinars, però d'origen foliar.