Guia d'Intervenció en Primers Auxilis Psicològics (PAP)

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el 4 de Marzo de 2026 en catalán con un tamaño de 2,63 KB

Avaluació: Primer contacte i identificació

Conèixer les característiques específiques de la víctima.
Identificar les persones que necessitin atenció psicològica.
Contacte inicial: identificació.
Separar la persona de la font de tensió.
Valoració física i de l'estat emocional (aparença, coherència, fluïdesa, raonament, estat d'ànim, orientació...).

Respectar la dignitat de la víctima.
Mostrar calma i seguretat (to de veu moderat i serè, estar a prop de la víctima, asseguts...).
Evitar comentaris desestabilitzants.
Comunicació verbal i no verbal: mantenir una escolta activa i convidar-la a parlar.
Mantenir els espectadors allunyats.
Oferir informació sobre el que estàs fent sense mentir, minimitzar ni crear drama.
Atendre el que la víctima vol, diu i necessita.
No censurar-la ni jutjar-la.
Mostrar empatia, autenticitat i cordialitat.
Facilitar que la víctima prengui decisions i ajudar-la a realitzar-les.
Facilitar informació sobre tot el que demani.

Realitzar el tancament de la relació d'ajuda (informar sobre la situació i possibles recursos).
Si és possible, fer un seguiment més enllà de la intervenció (telefònic, per exemple).

Nens: Oferir protecció, captar la seva atenció, adaptar el llenguatge, mantenir-los a prop dels pares si es pot. Als adolescents i preadolescents, fer-los raonar.
Persones grans: Tenir paciència i escoltar-los, mostrar molta comprensió, no tractar-los com a nens, contacte físic i llenguatge afectuós, donar-los informació i vigilar-los.

Capacitat de fer front a les adversitats de la vida superant-les i transformant-les en alguna cosa positiva.

7 pilars: