Guia de Sistemes Constructius en Arquitectura

Sistemes de construcció

Hi ha diverses formes de construir, segons el temps i el lloc. La manera de construir depèn del nivell tecnològic de la societat que construeix i de les necessitats que aquesta manifesta. Existeixen tres sistemes principals:

• Arquitectura arquitravada
• Arquitectura voltada (amb pedra)
• Estructura o esquelet intern

El sistema voltat

Es basa en l'arc, un element sustentador de forma corba destinat a salvar un espai més o menys gran, format per dovelles (pedres tallades en forma de falca). Els arcs i les voltes de pedra o maó s'han de construir amb l'ajuda d'una cindra, una estructura desmuntable de fusta que només pot ser retirada quan l'estructura està acabada, amb la col·locació de la clau o dovella central.

Una volta és una obra de fàbrica de forma arquejada, la missió de la qual consisteix a cobrir un espai comprès entre dos murs o suports, creant un sostre o una coberta. Les seves formes poden ser múltiples, derivant totes de les dues fonamentals: la cilíndrica i l'esfèrica.

L'esquelet intern

Neix de l'ús de nous materials, molt especialment del formigó armat. Aquest sistema concentra els esforços en l'estructura, de manera que els murs exteriors no tenen cap altra funció que la de delimitar l'espai interior. Així, els murs poden convertir-se en lleugeres mampares de vidre (murs cortina) i adoptar qualsevol forma desitjada.

Elements arquitectònics principals

Elements de suport

Són aquells que sostenen el pes de l'estructura. Els principals són: mur, pilar, columna, contrafort i mènsula.

Elements suportats

Són aquells que descansen sobre els elements de suport.

• Sistema arquitravat: Entaulament i coberta.
• Sistema voltat: Arc, volta i cúpula.

El mur

És un suport continu que, a més, s'utilitza per tancar un espai.

• Parament: És la superfície exterior del mur. L'exterior d'un edifici està format per murs o massissos i obertures. Els massissos es divideixen en façanes (principals i secundàries).
• Aparell: És la manera de disposar els materials per construir un mur o qualsevol altra part d'una edificació.

Tipus d'aparell de mur

1. Aparell irregular

• Aparell ciclopi: Format per peces irregulars de grans dimensions, poc o gens treballades.
• Aparell antic: De pedres naturals irregulars, gens o molt poc retocades, col·locades damunt un llit de morter i amb les juntes també plenes de morter.
• Aparell emplecton: Format per pedres irregulars i, de tant en tant, una faixa de carreus a trencajunt i ben anivellats.

2. Aparell regular

• A trencajunts: Peces col·locades de per llarg, avançant a cada filada mitja peça o un terç en relació amb la filada anterior.
• Aparell de través o de punta: Els materials es disposen mostrant a la superfície del mur la cara més curta.
• Isòdom: Format per filades de peces d'alçada uniforme disposades a trencajunt de mitja peça. Típic de la Grècia antiga.
• Pseudoisòdom: Aparell que alterna peces amb diferents alçades.
• Aparell anglès: Alterna filades de peces posades de per llarg amb filades de peces posades a través.
• Aparell belga: Format per peces col·locades en filades alternes a trencajunts i a través.
• Aparell holandès: Alterna una filada de peces de través i una altra formada per dues peces de per llarg i una de través.
• Aparell polonès: A cada filada s'alternen dues peces posades de per llarg i una de través.
• Poligonal o de cap serrat: Format per peces en forma de polígon irregular però amb les caires treballats per tal d'encaixar-hi.
• Reticular: Format per peces de secció quadrada i col·locades de punta, de manera que formen un parament que recorda una xarxa.
• Encoixinat: Format per peces amb les arestes arrodonides o tallades amb aparença de relleu.
• D'espiga: Format per peces planes col·locades inclinades cap a la dreta i l'esquerra, alternativament.
• Romà: Format per filades de peces col·locades a trencajunts però de llargada desigual.

Obertures en el mur

El mur no és un parament massís, sinó que disposa de diferents obertures:

• Intercolumni: Espai entre dues columnes. Es mesura des de l'eix d'una columna a la immediata i varia segons l'ordre arquitectònic.
• Porta: Obertura d'una entrada, formada per tres elements fonamentals: els brancals (parts verticals), la llinda (part superior) i el llindar (part inferior).
• Finestra: Obertura per a la il·luminació. En una finestra, el llindar és substituït per la lleixa, i l'espai s'anomena sovint ampit.
• Rosassa o rosetó: Finestra de forma circular, generalment ornamentada amb traceria.
• Finestra geminada: Finestra dividida en dues per una columna anomenada mainell.
• Llucana: Finestra o claraboia vertical oberta en un pendent d'una teulada.

La columna

És un element vertical de base circular i volumetria cilíndrica.

Parts i funcions de la columna

Pot complir una funció:

• Estructural: Destinada a rebre càrregues verticals per transmetre-les als fonaments.
• Decorativa: Menys habitual.

Consta de tres parts:

1. Base: Punt on descansa la columna.
2. Fust: Part troncal (cilindre).
3. Capitell: Transmet les càrregues fins al fust.

Classificació de les columnes

• Columna exempta: Separada del mur o de qualsevol altre element vertical de l'edifici.
• Columna adossada: Adherida al mur o a un altre element de l'edifici.
• Columna embeguda o de mitja canya: La que aparenta estar parcialment incrustada en el mur o en un altre cos de la construcció.
• Columna fasciculada: Conformada per una sèrie de prims fusts, similars, agrupats a manera de feix.
• Columna agrupada: Posseeix diversos fusts amb una base i capitell comuns (típic del gòtic).
• Columna salomònica: Fust amb sortint helicoidal, en forma d'espiral (típic de l'art barroc).
• Columna romànica: El fust és llis o, en el cas més complex, porta decoració geomètrica o vegetal.

Segons el fust:

• Columna llisa: Sense estries ni adorns.
• Columna estriada o acanalada: Té estries o acanaladures ornamentals en tota la seva longitud.

Els ordres arquitectònics clàssics

Ordre dòric

És el més primitiu i simple, l'ordre grec per excel·lència. Té el seu origen a Grècia al segle VII aC.

• Fust: No utilitza base; descansa directament sobre el graó superior d'una plataforma. És de secció circular, curt i poc esvelt. Està estriat per acanaladures que formen arestes vives. El seu diàmetre disminueix amb l'alçada.
• Capitell: Integrat per tres peces: l'àbac (peça prismàtica quadrada superior), l'equí (figura convexa de revolució) i el collarí (prolongació del fust).

Ordre jònic

• Fust: Reposa sobre una base. És cilíndric i presenta normalment acanaladures sense arestes vives, de vegades amb èntasi.
• Capitell: Està compost per dues volutes característiques (elements decoratius en forma d'espiral), amb una decoració d'òvuls i un àbac ornamental.

Ordre corinti

• Base: Composta per tres motllures: dos tors i una escòcia intercalada.
• Fust: De secció circular, amb un lleuger èntasi. Està acanalat per estries separades per fins filets longitudinals.
• Capitell: Es reconeix per la seva aparença de campana invertida de la qual desborden les fulles d'acant.

Ordre toscà

No pertany als ordres grecs, sinó que és una aportació etrusca. Deriva de l'ordre dòric, del qual és una simplificació. La columna toscana, a diferència de la dòrica grega, es recolza sobre una base i aquesta sobre una plataforma o podi.

• Fust: Normalment llis. El seu diàmetre no és constant, sinó que augmenta fins a produir un lleuger bombament (èntasi).

Ordre compost

No pertany als ordres grecs, sinó que és una creació romana. La base és més rica en motllures. El capitell és una barreja del capitell jònic (volutes) i el corinti (fulles d'acant).

El pilar

És un element de suport vertical exempt, de secció poligonal, destinat a rebre càrregues verticals per transmetre-les als fonaments. La secció més freqüent és la quadrada o rectangular, tot i que també pot ser octogonal o cruciforme.

La pilastra

És un pilar adossat al mur. Pot complir una funció estructural (sostenir el sostre, un entaulament o una motllura) o decorativa.

El contrafort

És un massís d'obra adossat a la part exterior d'un mur que serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta o un arc.

La mènsula o cartel·la

És un element arquitectònic motllurat o esculpit, fixat en una paret, que serveix de suport a una estàtua, un vas o un cos volat, com ara un balcó.

L'entaulament

És el conjunt d'elements arquitectònics constituït per l'arquitrau, el fris i la cornisa, que corona un edifici d'estil clàssic i sosté la coberta.

L'arc

Tipus d'arc segons la seva funció

• Arc cec: Arc aplicat al mur amb una finalitat purament ornamental.
• Arc faixó: Arc (sovint de mig punt) encastat a la volta (de canó) d'una nau i ressaltat pel seu interior, que serveix per reforçar-la.
• Arc former: Cadascun dels arcs que suporten una volta d'aresta o de creueria, paral·lel a l'eix de la nau. Sosté els murs superiors de separació entre les naus.
• Arcbotant o arc boterell: Arc que transmet part de l'empenta de la volta de la nau central a un contrafort exterior.
• Arc toral: Cadascun dels quatre arcs que defineixen l'espai del creuer i que sostenen la cúpula o el cimbori.

La volta

És una estructura arquitectònica per cobrir un espai o recinte comprès entre dos murs o una sèrie de pilars. La volta posseeix una forma geomètrica generada pel moviment d'un arc generatriu al llarg d'un eix.

Tipus de voltes

• Volta de canó: Generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
• Volta de canó apuntada: Originada pel desplaçament d'un arc apuntat.
• Volta de canó peraltada: Originada pel desplaçament d'un arc peraltat.
• Volta anular: Volta de canó que cobreix un espai circular o curvilini.
• Volta de llunetes: Volta de canó travessada perpendicularment per una altra de més petita.
• Volta d'aresta: Formada per la intersecció de dues voltes de canó iguals que es creuen perpendicularment.
• Volta de creueria o ogival: Formada per un esquelet d'arcs apuntats (ogives) i els panys que cobreixen els espais intermedis.
• Volta de ventall: Molt utilitzada en el gòtic tardà, els nervis radials de la qual s'obren des del punt d'arrencada en forma de ventall.
• Volta catalana: Es realitza disposant els maons per la part plana, la qual cosa la fa més lleugera.
• Volta bufada o de quatre punts: S'obté per la intersecció d'una cúpula esfèrica amb els quatre plans verticals que delimiten una planta quadrada.
• Volta de quart d'esfera: Equivalent a un quart d'esfera, cobreix generalment l'espai d'un absis semicircular.

La cúpula

És una volta de forma semiesfèrica generada per la rotació d'un arc sobre el seu eix vertical, que cobreix una planta circular, el·líptica o poligonal. Per passar de la base quadrada a la circular s'utilitzen:

• La trompa: Element amb forma de volta semicònica.
• La petxina: Element triangular de superfície esfèrica.

Altres tipus de cúpules:

• Cúpula bulbosa o de ceba: Típica de l'arquitectura musulmana o bizantina, amb un diàmetre que s'eixampla per sobre de la línia d'imposta.
• Cúpula gallonada: Formada per segments corbats que s'assemblen a grills de taronja.
• Cúpula geodèsica: Formada a partir d'un políedre generat per un icosaedre o un dodecaedre.