Guillem de Berguedà: Anàlisi de la seva obra trobadoresca

Context històric i autor: Guillem de Berguedà

El text que tot seguit comentaré serà un poema del poeta català del segle XIII Guillem de Berguedà, l'últim gran poeta de tradició trobadoresca catalana. L'època en la qual va ser escrit el poema és l'Edat Mitjana, període que s'inicia al segle V i acaba al XV, en el qual es van formar les llengües romàniques i es caracteritza perquè el rei era qui tenia el màxim poder sobre les altres classes socials, i els nobles i l'alt clero eren els únics que sabien llegir i escriure.

Gènere i temàtica del poema trobadoresc

El poema és trobadoresc, és a dir, un poema líric culte escrit en occità. El gènere d'aquest poema és la cançó de camí, una cançó popular que la gent cantava quan anava a algun lloc o mentre treballava. De fet, la tornada és "Jana abrinada". El tema del poema és dir-li consells a una dama perquè no es casi. El títol correspon amb els primers versos del poema, ja que a l'Edat Mitjana no s'acostumava a posar títol als poemes; el títol s'ha posat en l'actualitat, després d'haver estat escrit el poema.

Anàlisi de l'argument i estructura del poema

Pel que fa a l'argument del poema, l'autor li aconsella que no es casi amb l'home que li han buscat i que es casi amb el poeta (l'amic privat). El poema es divideix en parts:

• Primera part (versos 1 i 2): És la introducció.
• Segona part (estrofes I-IV): Diu "no" al marit i justifica el perquè.
• Tercera part (estrofes V-VI): Li diu que no s'enamori d'ell i que se'n vagi amb l'amat, el poeta.

Mètrica, estil i paral·lelisme estròfic

Aquest poema tracta de la malcasada en forma de viadera, un gènere líric construït amb paral·lelisme estròfic d'origen popular a l'estil de les cantigas de amigo. Com hem dit abans, el poema té set estrofes amb una distribució sil·làbica de 7/7/4, menys la primera estrofa, que només té 2 versos: el primer de 7 síl·labes i el segon de 4. Per tant, estem davant d'un poema format per sis tercets i un aparellat amb versos tetrasíl·labs i heptasíl·labs d'art menor. L'esquema mètric és: a/a/b/c/c/b/a/a/b/c/c/b/a/a/b/c/c/b.

Conclusió: El senyal i la fin'amors

Al poema trobem un paral·lelisme amb la repetició de la mateixa estructura als versos 1, 3 i 6: "No el prengueu el fals marit". Però podem apreciar un senyal de pseudònim per ocultar la identitat vertadera de la dama. En conclusió, podem dir que l'autor aprofita l'últim vers de cada estrofa per recordar el nom de la dama a la qual estima, característica pròpia de la fin'amors.