A una hermosa dama de cabell negre comentari

Francesc Vicent García(a una hermosa dama..): El poema titulat “A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil” es tracta d’un poema amorós on predomina la utilització de figures retòriques pròpies del Barroc. Aquest poema parla, com ens indica el títol, d' una dama que es pentina els cabells en un terrat amb una pinta de marfil mentre l’autor, que està enamorat bojament d’ella, l’observa des de lluny amb l’esperança que ella també s’enamori d’ell. Pel que fa a l’estructura del poema podem dir que es tracta d’un sonet: dividit en quatre estrofes, dos quartets i dos tercets, catorze versos decasíl·labs d’art major amb rima consonant: ABBA, ABBA, CDE, CDE.A la primera estrofa veiem que la bella Flora, la dama, es pentina els cabells negres com l’atzabeja amb una pinta de marfil. Presenta un desordre en l’estructura sintàctica, per tant, estem parlant d’un hipèrbaton que ocupa tota l’estrofa. Per dir-nos que els cabells d’or, referint-se als cabells rossos, tenen enveja dels negres utilitza la personificació, ja que els cabells no poden tenir enveja i que els cabells siguin d’atzabeja és una metàfora.A la segona estrofa podem apreciar una mena de batalla, ho podem interpretar pel verb “campeja”, entre el color blanc i el color negre. El color blanc està representat a través del coll, les mans i el marfil de la pinta i el color negre representarien els cabells. Aquesta lluita entre els contraris forma una metàfora. Un altre exemple de metàfora seria el coll de pura neu. Al primer tercet apareix el Jo poètic, ens mostra que a partir d’ara parlarà d’ell i dels seus sentiments: l’autor queda sorprès, meravellat mentre contempla el dolç combat que tenen la pinta amb els cabells. Pel que fa al dolç combat, es tracta de la figura retòrica anomenada oxímoron: un combat no por ser dolç. A l’última estrofa del poema, el poeta mostra l’angoixa que sent al contemplar el combat i sent ganes d’aturar-lo: -pendre’ls tregües ganes me venien- . A la vora de la mar(cançó popular):  Hi ha una donzella a la vora del mar, brodava un mocador de seda, però quan es quedà sense seda, va veure un Galíó amb un mariner que li oferí pujar a bord i elegir seda. La donzella pujà i s’adormí pel cant del mariner. Quan la donzella es despertà, va replicar al mariner que li deixés a terra, però el mariner es va negà i la donzella li va explicar les seves desgracies i el mariner li digué que no es preocupes que ell es el fill del rei d’Anglaterra i ella serà reina. Rima assonant, excepte 2 i 4 files .7a-6b-7c-5b-5a-6d. En la 13 linea: Anàfora, epítet.

Ramón Llull( a vós dona verge santa María):  COMENTARI: Aquest poema és inclòs en el capítol LXXVI del Llibre III del Llibre d’Evast e Banquerna. És dedicat a la Mare de Déu. En ell s’exalten les qualitats associades pel cristianisme a la figura de María. Qualitats que esdeven instruments capaços d’afavorir la conversió dels infidels i de promoure la pietat i devoció cristianes. Cal destacar que Llull en aquest poema usa els recursos estilístics propis de l’amor cortès, però amb una temàtica i intencionalitat religiosa. El poema consta de tres cobles. La primera i la segona de vuit versos i la tercera només de quatre. La mètrica i la rima [consonant] s’estructuren: 1a estrofa: 10A/10B/10A/10B/8a/8a/10C/10C 2a estrofa: 10A/10B/10A/10B/8a/8a/10B/10B 3a estrofa: 8a/8a/10B/10B Ausiàs March(pomaLXXXI):  estructura és formada per vuit versos decasíl·labs amb una rima consonant (ABBACDDC).El tema de la poesia s’expressa mitjançant el conegut mite del nàufrag.Aquesta imatge del naufragi permetia els poetes parlar sobre “l’amor infeliç”.El mar tempestuós esdevé un espai negatiu en què el mariner veu “lo lloch” on podria salvar-se, però no hi pot arribar, no el troba. Aquest esquema suscita l’angoixa amorosa: “el fet de voler i de no poder”, el qual condueix a l’acceptació de la destrucció. És llavors, un cop s’ha assumit que hom està perdut i sense salvació, que aquesta acceptació es transforma en un “no voler i poder”, perquè, tot i saber la indiferència de la dama, l’amant vol viure per contemplar-la i parlar a tothom del desdeny de la dona. La comparació del poeta amb el navegant que, enmig d'una tempesta, veu el port inaccessible, li serveix per a formular la seva posició d'enamorat: turmentat per l'amor, no veu que la dama, el seu port de salvació, posi cap remei als seus mals. Ara bé, March en comptes de lliurar-se al dolor d'aquesta situació,manifesta la seva rebel·lió fent públic l'orgull de la dama, que refusa els precs amorosos del poeta. Mètrica: cobles esparses amb rimes creuades (ABBACDDC) Paral·lelismes vs 3 i 6. Imatges marineres simbòliqües de greus perlls, fins i tot de la mort.  Anselm Turmeda (elogi dels diners): El poema és un retrat de la societat, de com influeixen els diners en la nostra vida. La conclusió a la qual podem arribar a partir del poema és que els diners posseeixen el poder i pot fer possible tot allò que es desitgi, sense parar-se a pensar en valors morals i ètics. Aquest poema consta de nou estrofes de quatre versos octosíl·labs i tetrasíl·labs. Els tres primers versos de cada estrofa tenen rima consonant, i el quart és de rima lliure: a-a-a-b. És un poema d'art menor. Al llarg del poema apareixen nombroses figures literàries com ara, metonímies, personificacions, hipèrboles, el calambur i l’anàfora.