Els Heterolípids: Estructura, Tipus i Funcions Biològiques

Els Heterolípids i la seva Estructura

Els heterolípids són èsters formats per àcids grassos, un alcohol i una altra molècula. Són les principals molècules constitutives de la doble capa lipídica de les membranes plasmàtiques (lípids de membrana). Tenen un comportament amfipàtic (dipolar): quan entren en contacte amb l'aigua, es forma una bicapa on la part hidròfila queda cap a l'exterior i la part hidròfoba cap a l'interior.

Fosfoglicèrids

Estan formats per dos àcids grassos, una glicerina, un àcid fosfòric i un aminoalcohol. Són molècules abundants a la membrana plasmàtica. Alguns exemples destacats són:

• Cefalina: abundant al cervell i al reticle endoplasmàtic (membranes).
• Lecitina: abundant al fetge, al cervell i al rovell d'ou.
• Fosfatidilserina: abundant a la cara interior de la membrana plasmàtica i a les membranes dels eritròcits.

Tenen una funció estructural, ja que formen bicapes.

Fosfoesfingolípids

Són èsters formats per la unió d'un àcid gras, una esfingosina, un fosfat i un aminoalcohol. Es troben a les membranes plasmàtiques i a les beines de mielina. Tenen un comportament amfipàtic.

Glicoesfingolípids

Són èsters formats per la unió d'un àcid gras, una esfingosina i un glúcid. No contenen grup fosfat. Es troben a les bicapes lipídiques de les membranes plasmàtiques i són abundants al cervell i als botons sinàptics.

• Cerebròsids: units a un monosacàrid o un oligosacàrid senzill amb menys de 15 monosacàrids.
• Gangliòsids: oligosacàrid complex on sempre hi ha àcid siàlic.

Els Terpens: Derivats de l'Isoprè

Els terpens són derivats de l'isoprè i poden formar cadenes lineals o cícliques. Es classifiquen segons el nombre de molècules:

• Monoterpens (2 molècules d'isoprè): mentol, eucaliptol, limonè.
• Diterpens (4 molècules d'isoprè): fitol, vitamines.
• Triterpens (6 molècules d'isoprè): esqualè.
• Tetraterpens (8 molècules d'isoprè): carotenoides.
• Politerpens (més de 8 molècules d'isoprè): cautxú.

Esteroides

Els esteroides tenen un grup hidroxil unit al carboni 3 (C3) i una cadena alifàtica al carboni 17 (C17). Alguns exemples són:

• Colesterol: forma part de les membranes de les cèl·lules animals.
• Àcids biliars: produïts al fetge a partir del colesterol.
• Vitamines D: regulen el metabolisme del calci i l'absorció intestinal.
• Estradiol: hormona encarregada de regular l'aparició dels caràcters sexuals.

Prostaglandines

Són derivades de l'àcid prostanoic i estan constituïdes per un anell de ciclopentà i dues cadenes alifàtiques. Tenen una funció biocatalitzadora intervenint en:

• La febre.
• La disminució de la pressió sanguínia.
• La reducció de la secreció de sucs gàstrics.
• L'estimulació de la musculatura llisa de l'úter.
• L'estimulació dels receptors del dolor i l'inici de la vasodilatació dels capil·lars.