Hispania Romana i Regne Visigòtic: Conquesta i Evolució

Hispania Romana: La Conquesta i la Romanització

La conquesta romana va començar l'any 218 aC. Anníbal va idear la conquesta de Roma des de la Península Ibèrica, travessant els Pirineus i els Alps. Anníbal va atacar la ciutat de Sagunt, aliada de Roma. Els romans, per evitar el pas d'Anníbal a Itàlia, van enviar dos exèrcits a la Península que van desembarcar a Empúries l'any 218 aC. Cap a l'any 202 aC, els romans van aconseguir dominar la costa mediterrània i expulsar els cartaginesos. Entre el 154 aC i el 133 aC, hi va haver guerres amb els pobles de la Meseta. L'any 139 aC, el líder dels lusitans, Viriat, va ser assassinat pels seus propis oficials que havien pactat la rendició a Roma a canvi de terres i privilegis. El setge i la presa de la ciutat de Numància, capital dels celtibers, el 133 aC, va permetre ocupar i dominar els altres pobles de la Meseta. El 123 aC, el general Quint Cecili Metel va ocupar Mallorca. Entre els anys 29 aC i 19 aC, va acabar la conquesta de tota la Península Ibèrica pels romans.

La presència de Roma a la Península Ibèrica es va allargar des del final del segle II (moment en què es va iniciar la conquesta) fins al començament del segle V (amb el desmembrament de l'Imperi Romà) i va afavorir l'assentament a Hispània d'alguns grups de pobles germànics.

Etapes de la Conquesta Romana

• Primera etapa: Desembarcament a Empúries l'any 218 aC. Lluita contra els cartaginesos i, cap al 202 aC, els romans van dominar la costa mediterrània i van expulsar els cartaginesos.
• Segona etapa: Del 154 aC al 133 aC, guerres contra els pobles de la Meseta, amb resistència dels lusitans i celtibers.
• Tercera etapa: Del 29 aC al 19 aC, sotmetiment de les tribus de càntabres i àsturs, finalitzant la conquesta de la Península.

Hispània, província romana (la romanització)

Aspectes de la Romanització

• Aspectes administratius: Hispània dividida en províncies.
• Aspectes socials i econòmics: Estructures socials i econòmiques romanes, mà d'obra esclava, ús de la moneda i formació de classes socials.
• Aspectes urbanístics: La ciutat com a unitat politicoadministrativa bàsica, urbanisme romà i monuments.
• Aspectes de transports i comunicació: Xarxa de calçades, com la Via Argentea.
• Aspectes culturals: Introducció del llatí, la religió romana i cristiana, i les institucions romanes. Ciutadania romana a tots els habitants de l'Imperi a partir del segle III.

El Regne Visigòtic

A partir del segle III, es va iniciar una crisi econòmica, social i política. Al segle V, la pressió dels pobles bàrbars va augmentar. A Hispània, la presència dels visigots va donar origen al regne visigòtic, que va durar fins a la invasió musulmana del 711.

Creació i Evolució del Regne Visigòtic

L'any 409, diversos pobles bàrbars van entrar a Hispània. L'Imperi Romà va pactar amb els visigots per protegir els territoris d'Hispània. Entre el 416 i el 476, els visigots van expulsar alans i vàndals. El 476, el regne visigòtic va assolir la independència. Els visigots van consolidar el seu poder a Hispània i van ser desplaçats de la Gàl·lia pels francs el 507. A partir d'aquest moment, els visigots van organitzar una monarquia amb la capital a Toledo.

Organització de la Monarquia Visigòtica

Els visigots van consolidar el regne de Toledo durant més de dos-cents anys, portant a terme un procés de fusió de cultures entre la minoria germànica i la majoria de la població hispanoromana. La monarquia visigòtica va construir el seu domini a partir d'un procés d'uniformització territorial, política i jurídica.

La Creació de l'Estat Modern: Els Reis Catòlics

Entre el final del segle XV i la primera part del segle XVI, els monarques van consolidar el poder i van crear Estats forts, unificats i centralitzats. Els Reis Catòlics, Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, van iniciar aquest procés, que va obrir pas a la dinastia dels Àustries. En aquest moment, Espanya era la primera potència mundial.

El Regnat dels Reis Catòlics

Unitat territorial: La Monarquia Hispànica va ser la unió dinàstica de Castella i Aragó. Cada regne va mantenir les seves lleis i institucions. Els monarques van completar la unificació territorial amb l'annexió del regne de Granada el 1492 i la incorporació de Navarra per Ferran d'Aragó.

Unitat religiosa: Imposició del catolicisme com a única religió de l'Estat. Es va crear el Tribunal de la Santa Inquisició. Es va completar amb el Decret d'expulsió dels jueus i la conversió forçosa dels musulmans (1501).