Història de Barcino: Origen, Urbanisme i Economia

Barcino, una antiga colònia romana

Barcino en llengua llatina, va ser una colònia romana la qual ha donat lloc a l’actual ciutat de Barcelona. Els seus habitants eren coneguts com a “barcelonins” o “faventins”. Rep aquest nom degut a que es trobava sota mandat imperial dels Júlia Augusta. Sabem que Barcelona va ser una colònia perquè té més de 2.000 anys d’història.

Origen i Colonització

Els romans van arribar al territori actualment català al 218 a.C quan un exèrcit dirigit per Corneli Escipió va desembarcar a Empúries amb la intenció de convertir aquesta en una base de suport militar en la lluita que Roma i els cartaginesos tenien pel domini del Mediterrani. El procés colonitzador va anar avançant per molta part del territori. Al mateix temps els romans mantenien un contacte directe amb les civilitzacions d’ibers que hi vivien a la zona i van convertir les seves poblacions en centres de control romà. Amb el temps, aquestes poblacions van acabar totalment romanitzades i els antics assentaments ibers van convertir-se en ciutats romanes. Barcino va ser una d’aquestes ciutats.

Sobre una colònia ibèrica en concret la dels laietans es van establir els romans, als peus de Montjuic i a la Serra de Collserola, el nucli de la població va créixer i es va traslladar al Mont Taber, actual barri gòtic. La colònia, finalment, va ser fundada a Mont Taber, una elevació vora el mar, la qual tenia molt bona defensa i estava ben comunicada gràcies a la Via Augusta. La ciutat es va iniciar entre els anys 15 i 10 a.C degut a les reformes territorials i administratives dirigides per l’emperador August.

Urbanisme

Totes les ciutats estaven ben planificades i la seva construcció havien de seguir uns plànols molt precisos. A les vies d’entrada es trobaven els espais funeraris constituïts per monuments els quals estaven alineats paral·lelament al camí. Barcino va ser una ciutat petita degut a la seves escasses 10ha i 1.000 habitants, va ser típica del colonialisme romà: la ciutat constava de forma octogonal amb dos carrers principals que eren perpendiculars entre ells anomenats Cardo i Decomanus. A cadascun dels quatre extrems s’obria una porta a la muralla. Les Domus (cases), els edificis públics Termae (banys) el Fòrum, el Temple, etc. estaven situats a la zona delimitada per ambdós carrers. La resta de carrers s’articulaven a partir de traçar paral·leles a les dues principals conegudes com a Decomani i Cardinas. On es creuaven aquests dos carrers es concentraven els espais destinats als comerç, la justícia i reunions de les autoritats. Com per exemple la Cúria i la Basílica.

Quant els edificis, la major part dels habitatges eren “domus” i “insulae”, i d’altre banda estaven els edificis públics. Però, no tenim constància que s’hi construïssin grans edificis com un circ o un amfiteatre, ja que era una ciutat de mida reduïda. Malgrat això, estudis de l’arqueòloga Jordina Sales sustenten la hipòtesi d’un amfiteatre al lloc on actualment hi ha l’església de Santa Maria del Mar, és a dir, estaria fora les muralles. Els barcelonins tenien un teatre i unes termes. Tampoc s’han trobat les anomenades “vilae” de grans dimensions (cases de camp), només hi havia “domus” separades de les altres cosa que era normal perquè Barcino era una colònia de militars retirats els quals tenien sous elevats.

Les Termes van ser donades a la ciutat per la família Minici Natal, la qual era pròxima a l’emperador i va ser una de les més importants de la Barcelona romana, van accedir a la classe senatorial, la categoria social més elevada. El Fòrum estava presidit per un o més temples, es coneix l’existència d’un que estava situat al punt més alt del Mons Taber, dedicat a l’emperador August. Actualment només es conserven tres columnes amb els seus capitells i part del arquitrau.

L’aigua es canalitzava a partir de fonts o rius situats a prop de la ciutat, mitjançant aqüeductes. Aquest permetia que l’aigua arribés a la ciutat i s’emmagatzemés o es distribuís per les fonts públiques, indústries i les cases particulars. A Barcelona coneixem l’existència de dos aqüeductes que són visibles actualment a la muralla més propera a la Catedral. Un d’aquests transportava l’aigua des del riu Besós i l’altre des de Collserola.

Respecte les muralles, envoltaven una superfície d’unes 10ha amb una forma octogonal poc regular ja que s’adaptaven al relleu del turó. Tenia dos recintes emmurallats, el primer està datat en el moment de la fundació i el segon és el que actualment és visible, del segle III. Van arribar a tenir una amplada de 8 metres i van utilitzar molts tipus de materials per construir-les, com per exemples elements arquitectònics, escultures i inscripcions. La muralla constava de 76 torres situades en els angles i en les portes d’accés.

Als afores de la ciutat hi havia les tombes i els Mausoleus. El motiu de situar la Necròpolis fora, era degut a que existia la prohibició de fer enterraments a l’interior. Les famílies adinerades feien monuments funeraris en els camins d’entrada a la ciutat, però els tipus de sepultura romana més freqüents eren els de categoria humil, com per exemple les Cupae, les esteles, les àmfores o les fosses.

Política i Economia

El govern de la ciutat seguia les formes que l’imperi atorgava a les colònies el qual era un poder bastant autònom. La ciutat tenia jurisdicció sobre la ciutat i sobre l’àrea rural que l’envoltava. Barcino tenia una economia força bona ja que tenia terrenys de cultiu i era una zona portuària on es realitzava molt comerç de vins, cereals, peix i marisc entre altres.