Història del Sexenni Democràtic a Espanya: De la Gloriosa a la Primera República

El Sexenni Democràtic (1868-1874): Revolució i República

El Sexenni Democràtic (1868-1874) va ser un període de profundes transformacions polítiques i socials a Espanya, marcat per la recerca d'un sistema més democràtic i la inestabilitat constant. Aquest període es va iniciar amb la caiguda de la monarquia d'Isabel II i va culminar amb la proclamació de la Primera República.

La Revolució de 1868: La Gloriosa

Davant la creixent impopularitat de la monarquia isabelina, els grups polítics marginats del poder van signar el Pacte d'Ostende (1866). Aquest acord es basava en la democratització política i la recuperació econòmica del país. Posteriorment, la Unió Liberal també es va unir a aquesta aliança.

Causes de la Revolució

• Una greu crisi econòmica que afectava tots els sectors de la societat.
• El monopoli del poder exercit per moderats i progressistes, que governaven de manera autoritària i no permetien l'entrada de l'oposició al joc polític.
• El descrèdit de la monarquia, que sempre donava suport als moderats, i la difusió dels nous ideals democràtics.

L'Esclat de la Revolució

La insurrecció, coneguda com La Gloriosa, es va iniciar el setembre de 1868 amb la revolta de l'esquadra de Cadis, comandada per l'almirall Topete, i per l'exèrcit, liderat per Joan Prim i Francisco Serrano. Les tropes fidels al Govern i a la reina van ser vençudes a la batalla d'Alcolea, fet que va provocar la marxa d'Isabel II a l'exili.

Formació d'un Govern Provisional i la Constitució de 1869

Després de la victòria revolucionària, es va formar un govern provisional encapçalat per Joan Prim i Francisco Serrano. Aquest nou executiu va convocar unes Corts Constituents que van aprovar la Constitució de 1869, una de les més avançades de l'època. Aquesta Constitució proclamava la sobirania nacional, establia la monarquia parlamentària, reconeixia el sufragi universal masculí i declarava un gran nombre de drets individuals i col·lectius. A més, decretava la separació de l'Església i l'Estat i reconeixia la llibertat religiosa.

La Monarquia Democràtica: Amadeu I de Savoia

Amb la nova Constitució que establia una monarquia, es va haver de buscar un rei entre les dinasties europees. L'elegit va ser Amadeu de Savoia, d'origen italià. El nou monarca tenia una concepció democràtica del paper de la monarquia i comptava amb el suport de la coalició de govern. No obstant això, va haver d'afrontar l'oposició dels moderats, els carlins i l'Església, que es mantenien fidels als Borbó.

El regnat d'Amadeu I va estar marcat per l'esclat de dos conflictes armats importants: una insurrecció a l'illa de Cuba i una guerrilla carlina. Mancat de suport polític i amb problemes constants, Amadeu va renunciar al tron el 1873.

La Primera República Espanyola (1873-1874)

Davant l'abdicació d'Amadeu I, les Corts van votar la proclamació de la Primera República Espanyola. La República va ser rebuda amb entusiasme pels sectors populars, i els republicans van preparar un programa de reformes socials. Es va pretendre organitzar l'Estat d'una manera federal, donant lloc al moviment cantonalista.

Inestabilitat i Fi de la República

La República, però, es va haver d'afrontar a una inestabilitat permanent:

• Les guerres carlina i cubana van créixer en intensitat.
• Divisions internes entre els mateixos republicans.
• Alçaments com el de Cartagena, que es va proclamar cantó independent (cantonalisme).

Els monàrquics no van acceptar el règim republicà i van conspirar per restaurar la monarquia en Alfons XII, el fill d'Isabel II. Finalment, un cop d'Estat protagonitzat pel general Pavía va dissoldre les Corts i va lliurar la presidència del poder executiu al general Serrano, posant fi a la Primera República i obrint el camí a la Restauració Borbònica.