La Setmana Tràgica: Causes, Fets i Conseqüències a Barcelona

La Setmana Tràgica fa referència als esdeveniments succeïts a Barcelona i altres localitats catalanes entre el 25 de juliol i el 2 d'agost de 1909.

Context i Orígens del Conflicte

El 1906 es va signar el Tractat d'Algesires, pel qual a Espanya li va correspondre el territori del Rif, que havia de pacificar i controlar. No obstant això, la presència espanyola va ser contestada per atacs dels rifenys, organitzats en cabiles.

L'any 1909, al Barranco del Lobo, l'exèrcit espanyol va patir una derrota important després d'enviar els reservistes (joves que ja havien fet la mili i que estaven de reserva) per defensar les places de Ceuta i Melilla, refer el prestigi perdut després de 1898 i protegir els interessos econòmics.

Tot va esclatar quan els ciutadans van veure que els vaixells que portaven els reservistes al Marroc eren els mateixos que havien repatriat els ferits i morts a Cuba.

El Desenvolupament de la Revolta (25 de juliol - 2 d'agost de 1909)

El 24 de juliol de 1909 es va crear un comitè revolucionari de vaga format per lerrouxistes, socialistes i anarquistes, i es va cridar el poble a la vaga general. Aquesta estava prevista per al dia 26, però el 24 a la nit es va produir el primer incendi d'un edifici religiós.

El 25 de juliol es va convocar una vaga general que va acabar generant una revolta incontrolada de caràcter antimilitar i anticlerical. Finalment, el govern va enviar tropes a Barcelona que van controlar la situació i van posar fi a la revolta, declarant-se l'Estat de guerra. El resultat va ser de 87 morts, centenars de ferits i setanta edificis religiosos cremats.

La Repressió Post-Revolta i les seves Víctimes

Finalitzada la revolta, les autoritats (el govern de Maura) van desencadenar una repressió indiscriminada i desproporcionada, aplicant un “càstig exemplar” amb les següents mesures:

• Tancament de centres obrers, publicacions i escoles laiques.
• Centenars de detencions.
• Desterrament de més de 200 dirigents anarquistes i republicans.
• En virtut de la Llei de Jurisdiccions: 5 afusellaments després de judicis militars sense garanties. Entre ells, Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de l'Escola Moderna, que malgrat no haver participat en els fets, va ser acusat de ser-ne l'inspirador intel·lectual.

Impacte i Conseqüències Polítiques de la Setmana Tràgica

Les conseqüències de la Setmana Tràgica van ser significatives:

• Desprestigi del govern i de la monarquia: Hi va haver una àmplia repulsa cap a Maura a Espanya i a tota Europa, amb una gran campanya a la premsa estrangera, així com manifestacions i assalts a diverses ambaixades.
• Pèrdua de suport del lerrouxisme: Aquest moviment va quedar desacreditat, creant un auge de l'anarquisme.
• Trencament de la Solidaritat Catalana: La repressió va ser recolzada per la burgesia i la Lliga Regionalista; en canvi, els republicans la van criticar amb duresa.
• Crisi del sistema de la Restauració: El Partit Liberal va trencar les relacions amb el Partit Conservador i va iniciar una campanya de boicot total al govern amb el suport de l'esquerra i gran part de la premsa. El rei va acabar retirant la confiança a Maura i va encarregar la formació de govern al liberal Moret. El torn dinàstic havia deixat de ser pacífic i el sistema de la Restauració començava a esquerdar-se (crisi del Pacte del Pardo).