Història de la Gran Guerra i l'Ascens del Comunisme a Rússia

La Primera Guerra Mundial: Causes i Desenvolupament

Causes de la Primera Guerra Mundial

A començaments del segle XX, hi havia una rivalitat creixent entre les potències europees:

• Entre França i Alemanya per la Guerra de 1870 (Alsàcia, Lorena, ...).
• Entre l'Imperi Austrohongarès i Rússia per la qüestió dels Balcans.
• Entre Gran Bretanya i Alemanya per la forta rivalitat econòmica i comercial.
• En general, entre totes les potències industrials per la creixent competència per obtenir primeres matèries i mercats per als seus productes industrials, d'aquí els conflictes colonials.

Problemes Nacionalistes Clau

Seriosos problemes nacionalistes van afectar diversos imperis:

• A l'Imperi Austrohongarès: txecs, eslovacs, serbis de Bòsnia, ...
• A Rússia: polonesos, finesos, pobles bàltics, pobles del Caucas i d'Àsia Central...
• A Gran Bretanya: irlandesos.

Formació de Blocs i Aliances

Aquestes tensions van donar lloc a una sèrie d'aliances entre potències que van acabar configurant dos blocs oposats:

1. La Triple Aliança, o Imperis Centrals, amb Alemanya, l'Imperi Austrohongarès i Itàlia.
2. La Triple Entesa, amb Gran Bretanya, França i Rússia.

D'aquesta manera, entre 1900 i 1914 es va produir un reforçament militar, una autèntica cursa armamentística d'aquests països coneguda com la Pau Armada.

El Detonant: Atemptat de Sarajevo

El nacionalisme serbi als Balcans (amb suport rus a Sèrbia) seria la causa immediata o detonant de la guerra; en concret, l'atemptat de Sarajevo, on fou assassinat l'arxiduc Francesc Ferran (hereu de l'Imperi Austrohongarès) i la seva esposa per Gavrilo Princip, un estudiant nacionalista proserbi (28 de juny de 1914).

Desenvolupament de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)

• Ultimàtum austríac a Sèrbia (un mes). Rebutjat.
• 28 de juliol: declaració de guerra de l'Imperi Austrohongarès a Sèrbia. Es posa en marxa el sistema d'aliances. Mobilització russa. Declaracions de guerra mútues els primers dies d'agost de 1914.
• Alemanya havia dissenyat el Pla Schlieffen (atacar primer a França i després a Rússia), però no va donar el resultat esperat.

Canvis en els Bàndols i Noves Incorporacions

Hi va haver algunes modificacions en els bàndols: Itàlia primer no hi va participar, i el 1916 es va passar a la Triple Entesa (per problemes territorials amb els austríacs). L'any 1917, els EUA també van entrar en l'Entesa, per l'enfonsament de vaixells americans pels submarins alemanys. També s'hi van unir pel mateix bàndol Romania, Montenegro, Grècia i Bèlgica (atacada per Alemanya). En canvi, l'Imperi Otomà (turc) i Bulgària ho van fer per la Triple Aliança.

Guerra de Moviments i de Posicions

En un principi, la guerra es va presentar ràpida, com una guerra de moviments, però acabarà imposant-se la guerra de posicions (trinxeres), o de desgast.

Noves Armes i Tàctiques

Van aparèixer noves armes d'efecte mortífer (metralladores, granades de mà, avions, tancs, submarins, gasos verinosos, canons de llarg abast, ...).

Els Dos Grans Fronts de Guerra

Podem parlar de dos fronts de guerra:

• El Front Occidental: (nord de França i Bèlgica). Després d'un primer i ràpid avanç alemany fins a prop de París, hi va haver un estancament del front i una guerra de posicions.
• El Front Oriental: (Balcans i Rússia). Victòries austro-alemanyes, ocupació de Sèrbia i Romania: enfonsament rus en esclatar la Revolució de 1917. Rússia va signar la pau per separat amb Alemanya.

Final de la Guerra i Armistici

Malgrat l'abandonament rus de 1917, la intervenció dels EUA en la guerra va trencar l'equilibri al Front Occidental. A finals del 1918, Alemanya va considerar que era inútil continuar la guerra perquè ja no la podia guanyar, i per això, va demanar un armistici (demanar la pau) i va acabar la guerra.

Conseqüències de la Primera Guerra Mundial

El Concepte de Guerra Total

Va aparèixer el concepte de guerra total, fins aleshores desconegut: és a dir, tota l'economia dels països bel·ligerants es va orientar exclusivament al sosteniment de la guerra.

Xifres i Impacte Demogràfic

Les xifres van batre tots els rècords coneguts: 60 milions de mobilitzats, 8 milions de morts, 16 nacions participants...

Tractats de Pau i Reconfiguració d'Europa

L'armistici es va formalitzar en els Tractats de Versalles (Versalles, Saint-Germain, Trianon, Neuilly i Sèvres), signats entre els vencedors i els diferents països vençuts, que van suposar la modificació del mapa europeu:

• Van desaparèixer els Imperis Austrohongarès, Otomà (turc) i Rus, la qual cosa va donar lloc a l'aparició de nous estats independents: Polònia, Txecoslovàquia, les repúbliques bàltiques, Finlàndia, Iugoslàvia (a partir de Sèrbia).

El Tractat de Versalles i Alemanya

Alemanya, molt durament castigada pel Tractat de Versalles, va perdre territoris: Alsàcia i Lorena (a França), Eupen i Malmedy (a Bèlgica), els territoris colonials (a França i Gran Bretanya), territoris orientals a Polònia, i va passar a ser una república (la República de Weimar) després de patir una revolució espartaquista. Va ser declarada culpable de la guerra i va haver de pagar grans indemnitzacions econòmiques als vencedors, que van afectar molt la seva economia. Alemanya va quedar humiliada a Versalles i es va generar en la societat alemanya un fort desig de revenja.

La Revolució Russa: De Lenin a Stalin

La Rússia Tsarista a Inicis del Segle XX

A començaments del segle XX, Rússia era el país més endarrerit d'Europa i encara amb un sistema d'Antic Règim. Fonamentalment agrari, amb escassa indústria. La terra estava en poques mans (noblesa, clergat ortodox, ...). Hi havia molta misèria entre la pagesia sense terra, mentre els obrers industrials de les ciutats eren sistemàticament explotats.

Emergència de les Idees Revolucionàries

És per això que van anar quallant les idees revolucionàries del moviment obrer (anarquisme, de vegades violent, i marxisme). Els marxistes, defensors de la lluita de classes i més forts a les ciutats, van fundar el 1898 el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, però aviat aquest es va escindir en dos corrents:

1. Menxevics (minoritaris), partidaris de fer una revolució burgesa abans d'implantar el socialisme.
2. Bolxevics (majoritaris), partidaris de fer ja la revolució socialista, dirigida pel proletariat. Destaca Vladímir Ilitx Uliànov (Lenin).

La Revolució de 1905 i les seves Conseqüències

Malgrat la lamentable situació del país, el tsar es va aventurar en guerres: 1904-1905, la Guerra Russojaponesa. Humiliant derrota russa, més pobresa i misèria. Això va provocar protestes, com el Diumenge Sagnant (manifestació pacífica davant del Palau d'Hivern de Sant Petersburg encapçalada pel pope Gapon i violentament reprimida per la policia tsarista).

Això va provocar l'extensió d'una revolta popular: la Revolució de 1905, durament reprimida. El tsar va fer alguna tímida concessió com la creació d'un parlament, la Duma, molt controlat, on es va presentar algun intent infructuós de reforma agrària (ministre Stolypin).

Les Revolucions de 1917: Febrer i Octubre

Malgrat la precària situació econòmica del país, Rússia, per les aliances internacionals del tsar, va participar a la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Això va provocar una enorme mobilització de població i recursos, que va repercutir en més misèria, fam i penúries. A més a més, hi va haver derrotes davant dels alemanys. Les protestes socials van anar a més i el febrer de 1917 la revolta va esclatar a Petrograd (abans Sant Petersburg). El tsar va ordenar a l'exèrcit la repressió dels sublevats, però els soldats es van negar a enfrontar-se al poble i es van sumar a la revolta: és la Revolució de Febrer. Es van formar els soviets (assemblees o comitès de soldats, obrers i camperols).

El Govern Provisional i el Doble Poder

El tsar va abdicar, i es va fer càrrec del govern provisional el príncep Lvov, agafant protagonisme la Duma. Aquest govern liberal i burgès no volia fer grans reformes i tampoc volia sortir de la guerra mundial. Per això va perdre el suport dels bolxevics, que controlaven molts soviets. Hi havia un doble poder: govern i soviets.

El 3 d'abril de 1917, Lenin va arribar a Petrograd des de Finlàndia (estava exiliat a Suïssa des de la Revolució de 1905) i va sostenir que la revolució havia de superar la fase burgesa i convertir-se en una revolució del proletariat. Va proposar la immediata sortida de la guerra i la presa del poder per la via insurreccional; són les Tesis d'Abril.

Lvov va perdre força i va ser substituït per Aleksandr Kerenski, socialista moderat, que pretenia importants reformes però no sortir de la guerra. Això l'va enfrontar als bolxevics i Lenin va haver de fugir i amagar-se. Al mes d'agost, un general tsarista, Kornílov, va intentar un cop d'estat contrarevolucionari. Kerenski va necessitar dels soviets per vèncer-lo. Això va prestigiar els soviets davant del propi Kerenski.

La Revolució d'Octubre

El 10 d'octubre de 1917, el comitè central dels bolxevics va acceptar la tesi de Lenin d'insurrecció immediata en contra de la postura de continuar la col·laboració amb els menxevics i Kerenski.

El 25 d'octubre (7 de novembre al calendari occidental), els mariners de la base de Kronstadt es van aixecar contra el govern. Simultàniament, elements bolxevics organitzats (la Guàrdia Roja) van ocupar els llocs estratègics de la capital i van assaltar el Palau d'Hivern. Kerenski va fugir.

Els bolxevics, ja en el poder, van signar la pau amb Alemanya i es va decidir, entre altres coses:

• Repartir la terra entre els camperols.
• Control de les fàbriques pels obrers.
• Control estatal de l'economia.

Els bolxevics van crear un Estat fort, controlat per un únic partit: el Partit Comunista, i es va instaurar la dictadura del proletariat, per defensar-se del capitalisme. Lenin va quedar com a màxim dirigent del nou estat.

Consolidació de la Revolució: De Lenin a Stalin

• El país va canviar de nom el 1922, passant d'anomenar-se Imperi Rus a Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).

Guerra Civil Russa i Comunisme de Guerra

Els primers anys van ser molt dolents, perquè una vegada acabada la Primera Guerra Mundial, els tsaristes (russos blancs), amb l'ajut de les potències capitalistes (EUA, Gran Bretanya...), van intentar recuperar el poder i acabar amb el primer Estat socialista del món. En aquesta Guerra Civil, van ser derrotats pel nou Exèrcit Roig.

La Nova Política Econòmica (NEP)

Una vegada acabada la guerra, Lenin va decidir suprimir l'anomenat Comunisme de Guerra i va permetre certa llibertat econòmica per a la millora de les condicions de vida; és la NEP (Nova Política Econòmica).

La Lluita pel Poder: Trotski vs. Stalin

Després de la mort de Lenin (1924), van lluitar pel poder Trotski (organitzador de l'Exèrcit Roig i partidari de l'extensió mundial de la revolució) i Stalin. Aquest darrer es va fer amb el poder i va eliminar tots els seus rivals. Trotski va haver de fugir (seria assassinat a Mèxic per agents de Stalin el 1940).

La Dictadura Estalinista i els Plans Quinquennals

Stalin va instaurar una fèrria dictadura personal amb un control absolut de la societat (l'anomenat tsar roig). Va acabar amb la NEP per evitar el perill de la tornada del capitalisme i va instaurar la política dels Plans Quinquennals, destinada a la industrialització i modernització de l'URSS. Als anys trenta, va fer una sagnant depuració interna del Partit Comunista (les famoses purgues), va intervenir en favor del govern republicà durant la Guerra Civil Espanyola i va dur la major part de l'esforç en la derrota dels feixismes durant la Segona Guerra Mundial. Després de la seva mort, el 1953, la seva figura seria qüestionada, i els dirigents soviètics van començar el procés de desestalinització (eliminar l'estalinisme).

Conseqüències de la Revolució Russa

Conseqüències Internes

• Desaparició de l'Imperi Rus i instauració d'un règim de caràcter socialista inspirat en el marxisme, l'URSS, amb dictadura del proletariat i partit únic.
• En economia es va passar, doncs, del capitalisme al socialisme, desapareixent la propietat privada i controlant l'Estat tots els aspectes de l'economia.

Conseqüències Externes i Impacte Global

• Rússia va signar la pau per separat amb Alemanya, abandonant els seus aliats de la Triple Entesa. Va desaparèixer el Front Oriental a la Primera Guerra Mundial.
• Per primera vegada en la Història, les teories marxistes de revolució i presa del poder per les masses proletàries per fer desaparèixer el capitalisme (que semblaven una utopia) van ser posades en pràctica amb èxit en un país que, a més, és el més extens de la Terra. Va cundir l'exemple i hi va haver intents revolucionaris immediats a Alemanya (revolta espartaquista) i Hongria, però aquests van fracassar.
• Això va provocar el temor entre el capitalisme mundial, amb la intervenció militar de les potències capitalistes en la Guerra Civil posterior a la revolució per fer-la fracassar.
• Els dirigents soviètics van convocar la III Internacional (Komintern), que va suposar l'escissió dels marxistes en Socialistes (partidaris de la participació en les institucions democràtiques) i Comunistes (partidaris de fer la revolució i agafar el poder per la força).
• Es van crear partits comunistes arreu del món, provocant el pànic entre la burgesia, que no dubtarà a donar suport als feixistes per aturar el perill revolucionari.
• Després de la Segona Guerra Mundial, l'URSS es va convertir en una superpotència política i militar, liderant el món comunista juntament amb altres països on també va triomfar la revolució (Xina, 1949).