Història de la Literatura Catalana: Edat Medieval i Moderna

L'Edat Medieval (Segles X-XV)

La primera gran etapa de la literatura catalana és l'Edat Medieval, que es divideix en dues subetapes:

Alta Edat Mitjana (Segles X, XI i XII)

Aquesta etapa comprèn els segles X, XI i XII. D’aquesta època només existien textos escrits en llatí clàssic, tant a Catalunya, com a França, com a Itàlia. El llatí clàssic només era utilitzat per la gent culta; la resta del poble usava el llatí vulgar, que el parlaven però no el sabien escriure.

D’aquest llatí vulgar van sorgir les llengües derivades del llatí, com el català, el francès, l’italià, etc. Aquesta època coincideix amb l’art Romànic.

A finals del segle XII apareixen els primers textos escrits en català:

• Una traducció al català del Forum Iudicum (codi de lleis visigòtic).
• Les Homilies d’Organyà (un sermó).

Baixa Edat Mitjana (Segles XIII, XIV i XV)

Aquesta etapa comprèn els segles XIII, XIV i XV. Va coincidir amb el moviment artístic Gòtic.

En aquesta època comencen a escriure’s textos literaris en català dels gèneres de la poesia i la novel·la. La novel·la més coneguda d’aquesta època és “Tirant lo Blanc”.

Pel que fa a la poesia, estava representada per les cançons dels trobadors, que composaven textos lírics que després eren interpretats pels joglar.

A finals del segle XIII apareix l’obra de Ramon Llull, que va escriure obres didàctiques destinades a l’ensenyament.

L'Edat Moderna (Segles XVI, XVII i XVIII)

La segona etapa de la literatura catalana és la coneguda com a Edat Moderna i comprèn els segles XVI, XVII i XVIII.

En aquesta època es produeix una decadència de la llengua catalana, és a dir, hi ha poca producció i de mala qualitat. En canvi, la literatura castellana entra en una etapa coneguda com “El Siglo de Oro”, de gran producció literària. Molts escriptors catalans passen a escriure en castellà.

Context històric i artístic de l'Edat Moderna

El Renaixement (Segle XVI)

A nivell mundial, al segle XVI va tenir lloc el Renaixement, que va suposar un gran canvi social:

• Es va passar d’una societat feudal a una societat burgesa.
• Es va passar d’una societat teocèntrica (en la qual Déu és el centre) a una societat antropocèntrica (en la qual l’home és el centre).

El Barroc (Segle XVII)

Al segle XVII, té lloc un moviment artístic conegut com a Barroc, que a nivell artístic se centra en l’artifici i l’ornamentació.