Història de la Llengua Catalana: De l'Edat Mitjana a l'Autonomia

Conceptes bàsics

• Bilingüisme: Individual, territorial i social.
• Diglòssia: Situació de dues llengües en contacte per a usos formals.
• Minorització: Procés de pèrdua de prestigi i ús d'una llengua.
• Normalització: Estendre el coneixement, l'ús i les actituds favorables a la llengua minoritzada perquè no s'extingeixi (normativització, normalització i planificació lingüística).

Literatura catalana medieval i expansió

L'expansió territorial de la Corona catalanoaragonesa s'inicia el 1213, quan els comtes van renunciar a la vertebració d'un país a banda i banda dels Pirineus per estendre's pel sud: Mallorca, Eivissa, Formentera, Menorca, València, l'Alguer, Sardenya i Múrcia. Hi havia una clara consciència idiomàtica catalana.

Segle XV: Plenitud territorial i literària

El segle XV representa el Segle d'Or de la literatura catalana, tot i l'inici del vincle amb Castella.

Regnat dels Habsburg (segles XVI-XVII)

Es produeixen dues tendències: el manteniment del català i la introducció del castellà. La monarquia procura la reducció dels territoris hispànics a la cultura i llengua castellanes. Felip V va promulgar el Decret de Nova Planta, establint el castellà com a única llengua oficial i prohibint el català (lingüicidi). Malgrat això, la societat catalana es va resistir i hi havia una gran vitalitat en l'àmbit privat.

Segle XIX: Absolutisme i Renaixença

L'absolutisme monàrquic va prohibir el català, provocant una distribució diglòssica. Com a reacció contra el procés de substitució lingüística, sorgeix la Renaixença (recuperació de la literatura catalana) i el catalanisme.

El segle XX: Mancomunitat i Generalitat

Mancomunitat (1914-1923)

Impulsada per la Lliga Regionalista i Enric Prat de la Riba, va suposar un programa de modernització tècnica, cultural i lingüística.

Generalitat (II República i Guerra Civil)

Governada per ERC (Francesc Macià i Lluís Companys), va donar un nou impuls a l'autogovern. Pompeu Fabra planteja una normativa moderna (normes ortogràfiques i diccionari general), permetent la superació de la situació diglòssica amb literatura en plena normalitat i premsa en català.

Franquisme i redreçament

El franquisme va intentar l'eliminació sistemàtica de la llengua i cultura catalanes (postguerra, desarrollismo, crisi de la dictadura). Malgrat les fortes onades migratòries, la gran majoria de la població es va mantenir fidel a la llengua.

Redreçament lingüístic i cultural

Es van crear empreses editorials (Enciclopèdia Catalana), entitats privades (Òmnium Cultural), revistes, el moviment de la Nova Cançó i escoles catalanes. Amb la mort del dictador, s'arriba a l'autonomia política amb la Constitució de 1978.