Història de la Primera República Espanyola: Etapes i Ideologies

La Primera República Espanyola (1873-1874)

Els Republicans: Origen i Divisions Ideològiques

El Partit Republicà Federal va néixer a partir d'una divisió del Partit Demòcrata, encapçalada per un sector que pretenia instaurar una República, un sistema on el cap d'estat és elegit democràticament pels ciutadans.

Diferents Ideologies Republicans

Federalistes (Sector Majoritari)

Volien un estat basat en pactes lliures entre diferents pobles o regions, és a dir, un estat descentralitzat. Les seves demandes incloïen:

• La separació Església-Estat.
• Oposició a la intervenció de l'exèrcit en la política.
• Intervenció de l'Estat en la regulació de les condicions laborals en defensa dels treballadors.

La seva preocupació per la qüestió social els va proporcionar el recolzament de les classes populars urbanes i del camperolat.

Unitaris (Sector Minoritari)

Volien una República unitària i centralitzada on totes les decisions fossin preses per un govern central. Socioeconòmicament, eren molt més conservadors.

Naixement i Etapes de la República

Després de la renúncia d'Amadeu I de Savoia, les Corts, a falta de candidat monàrquic alternatiu, decidiren sotmetre a votació la proclamació de la República, aprovada el febrer de 1873.

Les Quatre Etapes de Govern

1. Estanislau Figueras (Cap de Govern: Republicà Federal)

   Problemes i Mesures Inicials

   • Problemes: Volia un estat federal, però els radicals el volien centralitzat. Les classes populars decidiren materialitzar les seves aspiracions de canvi social: es crearen Juntes Revolucionàries per substituir els ajuntaments monàrquics.
   • Mesures de Govern: Les Juntes Revolucionàries foren dissoltes i les insurreccions reprimides. Figueras convocà eleccions a Corts Constituents per decidir el tipus d'estat, les quals guanyaren els republicans federals.
2. Francesc Pi i Margall (Cap de Govern: Republicà Federal)

   Propostes i Crisi del Cantonalisme

   • Propòsits: Nova Constitució federal, separació Església-Estat, concessió de la independència a les colònies, eliminació de quintes i consums, elaboració de lleis per protegir els treballadors.
   • Problemes: Continuació de la Tercera Guerra Carlista, continuació de la Guerra dels Deu Anys amb Cuba, revoltes camperoles i obreres, i l'esclat del Cantonalisme.

   Pi i Margall es negà a reprimir el moviment mitjançant les armes i va dimitir.

3. Nicolás Salmerón (Cap de Govern)

   Restabliment de l'Ordre Públic

   • Prioritat: Restablir l'ordre públic. Va utilitzar l'exèrcit per reprimir la insurrecció cantonal.
   • Dimissió: Va dimitir per motius de consciència en negar-se a signar dues penes de mort imposades per l'autoritat militar.
4. Emilio Castelar (Republicà Unitari)

   Gir Conservador i Caiguda

   Castelar va aplicar mesures polítiques més conservadores: censura de premsa, apropament a l'Església i a les classes altes, desplaçant la República cap a la dreta. Defensava l'autoritat de la força per solucionar problemes i establir l'ordre.

   La seva forma de govern va provocar una forta oposició dins del Partit Republicà i un sector dels diputats federals.

El Final de la Primera República

Es va produir una conspiració de generals contraris al republicanisme federal. Després que Castelar fos derrocat, el General Pavía ocupà amb armes les Corts i les va dissoldre, posant fi a l'experiència republicana.