Història de la Setmana Tràgica i la repressió de 1909

De la Setmana Tràgica a la vaga revolucionària (1909-1917): La Setmana Tràgica de Barcelona

La mobilització contra la guerra es va iniciar al port de Barcelona el dia 18 de juliol, durant l'embarcament de tropes cap al Marroc. El dia 24 es va constituir un comitè de vaga, amb la participació de republicans lerrouxistes, socialistes i anarquistes, que va fer una crida a la vaga general per al dia 26.

Però aquesta vaga va derivar en una revolta popular que va desbordar l'objectiu inicial de protesta contra la guerra del Marroc i va acabar sent un esclat espontani de totes les tensions socials acumulades. Els incidents al carrer es van multiplicar, es van alçar barricades, es van produir enfrontaments amb les forces de l'ordre públic i, finalment, va esclatar un fort sentiment anticlerical que va desembocar en l'atac i en l'incendi de més de 80 centres religiosos.

La repressió i les conseqüències polítiques

Les autoritats hi van respondre declarant l'estat de guerra i enviant-hi reforços per reprimir les manifestacions. El nombre elevat de morts i ferits va radicalitzar el moviment insurreccional, però la falta de direcció i coordinació polítiques va derivar cap a l'acció incontrolada de grups que actuaven indiscriminadament i sense objectius clars. Els successos violents van ser controlats el 2 d'agost.

La repressió posterior va ser molt dura per part de Maura. Els processos penals es van encomanar a tribunals militars:

• Es van celebrar 216 consells de guerra.
• Van afectar 1.700 persones.
• Es van dictar 17 penes de mort, de les quals només se'n van executar 5.

Entre les condemnes a mort hi havia la de Francesc Ferrer i Guàrdia, un pedagog anarquista fundador de l'Escola Moderna, institució pedagògica laica i innovadora. Ferrer no havia intervingut en la revolta, però atès el caire tan anticlerical de l'alçament, s'havia d'exercir un càstig exemplar, segons creien les classes altes i l'Església, contra aquells que posaven en dubte el seu domini.

La repressió de la Setmana Tràgica va suscitar una onada de protestes per la seva virulència i arbitrarietat. El govern conservador de Maura es va haver d'enfrontar a crítiques molt dures, i els liberals i republicans es van unir per exigir-ne la dimissió. L'oposició a Maura, amb el suport de les campanyes internacionals de denúncia de la repressió, sota la fórmula comuna de "Maura no!", va aconseguir que Alfons XIII dissolgués les Corts i traspassés el govern als liberals.