Violència i Política a la Rereguarda de la Guerra Civil Espanyola

La Violència i la Repressió a la Rereguarda

A la zona republicana, la repressió es va caracteritzar per un profund anticlericalisme. Es calcula que, en el conjunt d’Espanya, van perdre la vida a causa de la violència política a la rereguarda més de 130.000 persones. A més, tothom que fos suspecte de donar suport a la revolta militar o simpatitzar-hi (empresaris, etc.) va patir una persecució sovint irracional.

En la zona insurrecta, també es va viure en un cert clima de terror, de vegades més accentuat, fins i tot, que en la zona republicana, amb la circumstància que, durant la guerra, ningú no es va aixecar contra la repressió. Episodis com ara els afusellaments sense judici de més de 2.000 persones a la plaça de toros de Badajoz, la repressió sagnant a Màlaga, els assassinats de l’avenc de Jinámar, a les Canàries, o els assassinats de camperols andalusos, són representatius del clima de violència que es va viure.

Trajectòries Polítiques: Rereguarda Republicana

Les derrotes militars dels primers mesos van evidenciar la necessitat de formar un govern central d’unitat. José Giral va dimitir com a president del govern i va ser substituït per Francisco Largo Caballero, el qual va governar des del setembre de 1936 fins al maig de 1937. Aquest dirigent va formar un govern d'unitat integrat per socialistes, sindicalistes, republicans, comunistes i dos nacionalistes (un d'Esquerra Republicana de Catalunya i un del Partit Nacionalista Basc). El 5 de novembre de 1936 es van incorporar alguns anarcosindicalistes.

La crisi política a la rereguarda republicana es va precipitar, però, arran dels Fets de Maig de 1937 a Barcelona. Del 2 al 7 de maig va tenir lloc un enfrontament armat a la ciutat entre forces anarcosindicalistes i el POUM, d'una banda, i les forces d'ordre públic de la Generalitat i militants del PSUC i de la UGT. El 2 de maig, el conseller de Seguretat Interior, Artemi Aiguader, va ordenar l'ocupació de l'edifici de la Telefònica, controlat per la CNT, a fi de limitar el poder dels anarquistes. Aquests fets van suposar la supressió de les competències sobre seguretat de la Generalitat en favor del govern de la República.

En aquestes circumstàncies, els comunistes van precipitar la crisi del govern central i van posar com a condicions per continuar col·laborant, entre d'altres, la dissolució del POUM i la renúncia de Largo Caballero. Largo Caballero s'hi va negar i Manuel Azaña el va substituir per Juan Negrín. La intenció de Juan Negrín era fer una política de resistència a ultrança i enfortir l'Estat. Negrín esperava que la resistència lligaria la sort de la República al desenllaç de la guerra mundial, que es veia venir. La seva política es va plasmar en un programa anomenat els Tretze Punts, amb què pretenia temptejar la possibilitat d'un armistici. Però Franco hi va respondre amb l'exigència de la rendició incondicional.

Trajectòries Polítiques: Rereguarda Insurrecta

Al bàndol insurrecte, ningú no discutia la primacia militar de Franco, però en el terreny polític hi havia discrepàncies entre la Falange Española y de las JONS i la Comunió Tradicionalista. També cal tenir en compte que hi havia membres de la CEDA i de Renovación Española.