L'Humanisme i Ausiàs March: Literatura del Segle d'Or

L'Humanisme: Orígens i Característiques

L'humanisme és la renovació dels estudis clàssics que arrelà en la literatura italiana al llarg del segle XIV i que s'imposà per Europa. Representa una nova actitud davant els clàssics grecs i llatins i una nova situació de l'ésser humà i la seva manera d'entendre el món, conseqüència del racionalisme burgès. Es caracteritza per l'ànsia pel saber, la valoració de la intel·ligència, de la bellesa i dels llibres, i l'exaltació del poder de la natura humana.

Serà la base del Renaixement (segles XV i XVI).

Ausiàs March (1397-1459)

L'obra d'Ausiàs March consta de 128 poemes, entre els quals destaquen els Cants d'amor, Mon darrer bé i Oh, foll'amor.

Caracterització de la seva obra

• Evita el retoricisme.
• Renuncia a escriure en provençal.
• Ús del senyal, les fórmules de tractament i respecte (vós), la recerca de l'amor espiritual i la tendència a idealitzar l'estimada.

Estructura dels seus poemes

• Exposició d'una situació hipotètica: S'inicia sovint amb comparacions com "així com aquell..." o "em passa així com aquell...".
• Explicació: Aplicació de l'exposició al seu estat d'ànim per requerir el favor de l'estimada o per alliçonar i moralitzar els lectors.
• Conclusió: Resum del que s'ha exposat.

Temes principals: Amor, dona i mort

1. L'amor personificat: El té presoner, li fa perdre la raó, el turmenta, el converteix en el seu servidor i el fereix amb una fletxa daurada.
2. El poeta pateix per culpa de l'amor, però també en rep tota mena de secrets i plaers.
3. Això el converteix en el poeta més gran amador i en l'autèntic mestre de l'amor. La ferida de l'amor li produeix una malaltia que el durà a la mort.
4. Teoritza i moralitza sobre l'amor. Distingeix tres classes d'amor: amor fi, amor foll i amor venal.
5. L'amor foll i l'amor fi provoquen un conflicte en el poeta, el qual vol amar finament, però acaba caient en l'amor foll.
6. El fracàs amorós el duu a la desesperació provocada per una consciència pecadora, i es penedeix d'haver estimat.
7. Però no pot viure sense amor, encara que estar enamorat li provoca una malaltia mortal i enyora el temps en què va estar enamorat.

La Poesia Valenciana del Segle XV

Dins la poesia valenciana es distingeixen dues tendències principals:

• Joan Roís de Corella: Liderava un grup de petits aristòcrates.
• Bernat Fenollar: Era el cap visible d'un grup d'escriptors d'extracció burgesa.