Modernisme, Noucentisme i Avantguardisme: Moviments Literaris Catalans
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,27 KB
Modernisme: Renovació Artística a Europa
El modernisme és un moviment de renovació artística aparegut a Europa al final del segle XIX. Representà una transformació i modernització de la cultura i de la societat. Els modernistes plantejaren que les normes socials i culturals limitaven l'artista, i que la missió que tenia era la recerca de l'art total. Un cas emblemàtic és el de Rusiñol.
Joan Maragall (1860-1911): Teoria de la Paraula Viva
Joan Maragall (1860-1911) fou teòric, assagista i poeta, i és una de les figures literàriament i socialment més influents del període, tant que la seua mort significa la fi del modernisme. Segons la seua teoria de la paraula viva, la poesia ha de ser espontaneïtat, energia vital, i el poeta ha d'expressar allò que la inspiració li proporciona en estat de gràcia, sense premeditacions, extreta directament de la natura o de la literatura popular.
Noucentisme: Política i Cultura a Catalunya
El noucentisme és un moviment polític i cultural que va conjuminar els interessos hegemònics de la burgesia catalana amb els dels intel·lectuals. Especialment important fou la creació de l'Institut d'Estudis Catalans, que des de la seua Secció Filològica dugué a terme la normativització de la llengua. Fora de Catalunya, el noucentisme a penes tingué ressò.
Josep Carner (1884-1970): Classicisme i Ironia
Josep Carner (1884-1970) és un dels poetes més importants del segle XX. La seua obra descansa sobre el classicisme en el sentit que s'allunya del romanticisme. El seu estil va ser definit per la norma, la mesura, l'enginy i la ironia.
L'Avantguardisme: Qüestionament i Innovació
L'avantguardisme qüestiona els valors culturals i ideològics vigents fins aleshores i critica el sistema social. En contraposició, potencien valors nous com la irracionalitat, l'absurd, la incoherència o la descomposició. Per això, per primera vegada en la història de l'art, es trenca la figuració en la pintura i en l'escultura; i en literatura es destrueix la coherència, la sintaxi o la mètrica tradicionals. Es caracteritzen per:
- Concebre l'art com a abstracció.
- Valorar tot allò nou i original.
- Publicar les seues idees en manifestos subversius.
- Concedir una gran importància a l'absurd i al món oníric.
Joan Salvat-Papasseit: Futurisme i Sinceritat
Joan Salvat-Papasseit és el representant principal de l'avantguarda en la nostra literatura. Intel·lectual autodidacte, que es decanta pel futurisme. Declara que el poeta ha de ser entusiasta, vital i sincer.
Generació del 1930: Consolidació Cultural Valenciana
La revista Taula de Lletres Valencianes serví de plataforma i eix vertebrador del moviment, que tenia unes aspiracions comunes: la creació d'una infraestructura cultural sòlida, semblant a la que havien aconseguit els noucentistes catalans; la introducció dels nous corrents estètics europeus, i l'acceptació per part del món cultural d'una normativa ortogràfica comuna a tot el domini lingüístic, la qual cosa es va aconseguir amb la signatura de les Normes de Castelló per tots els escriptors i totes les institucions culturals valencianes el desembre de l'any 1932.