Idea del bé Plató

Explica com unes persones presoneres en una caverna veuen a les parets reflectides les ombres del que hi ha darrera d'ells gràcies a la llum d'una foguera.

Els objectes de fora de la caverna representen la realitat, les idees, mentre que les ombres en són les còpies imperfectes, les coses del món tangible. Igual que les ombres recorden a l'objecte original per la silueta, les coses recorden a les idees eternes (teoria de l'anàmnesi o reminiscència). La llum que permet veure, assimilada en segles posteriors a la raó, seria la idea suprema, que és una tríada del Bé, la Veritat i la Bellesa

. En el mite de la caverna, Plató relata l'existència d'uns homes captius des del naixement a l'interior d'una fosca caverna. Són presoners lligats de cames i coll, de manera que es veuen obligats a mirar sempre endavant sense poder mai girar el cap. La llum que il·lumina l'antre prové d'un foc encès darrera d'ells.Plató, per boca de Sòcrates, ens diu que imaginem un camí elevat i llarg entre els presoners i el foc, on s'hi ha construït un mur per on passen uns homes que porten tota mena de figures que els sobrepassen, aquests homes a vegades enraonen i a vegades callen. Els captius no poden veure res més que les ombres de les figures projectades pel foc a la paret de la caverna, i mancats d'una altra educació es pensen que les ombres que veuen són els objectes reals, la mateixa realitat. Però Plató ens convida a imaginar que un d'aquests captius comença a relacionar els sons amb les figures i comença a veure que es pot treure les cadenes i que pot caminar i sortir, amb molt d'esforç, de la caverna. Un cop hauria sortit, la llum del sol l'enlluernaria i hauria de buscar les ombres i les coses reflectides a l'aigua; més endavant s'acostumaria a mirar els objectes mateixos i a la fi descobriria la realitat i el què les coses són i podria contemplar-les amb tot el seu esplendor.Però, el mite no acaba aquí, sinó que Sòcrates fa entrar de nou al presoner a l'interior de la caverna perquè té l'obligació moral de explicar-ho als altres presos i alhora convèncer-los que viuen en l'engany i en la falsedat. Però la gent presonera, alienada des de la infància el prenen per boig i se'n riuen, i fins i tot asseguren que si algú intentés deslligar-los i fer-los pujar per l'abrupta caverna el matarien.

SANTETDELMITEDELACAVERNA:Lacovaeselmondelssentits(sensible)amblessevesombresquesonlescoses.Elmónexterioreselveritablemon,elmonintel.Ligible.Eldelesidees.Lescosessimbolitzenlesidees,elsol,laidea delbe.Aixícomlallumdelsol,fakelsobjectesdelanaturalesasiguinvisiblesxatots,elbédonaelèsseralesaltresidees.Elbéesunprincipilògic,genesi,iacausadelsesseridelsexistirdelesideesidelescoses.Esunprincipiepistemologicgenesi iacausadelsconeixements.Laideadelbeesadaltdetotdelascariciointelectualqplatóanomenaràdialectica.TEORIADELESIDEES:Elsobjectesqentenenelsconceptesuniversals,elsobjectessobreelsqualsesunasciencia,sónideesobjectives,sub.Sixtens,qexisteixenen1móntranscendentqueelshiespropi,separatdelescosessensibles.Lescosessensiblessoncopiesoparticipacionsdaquestesrealitats.Lesideesnosonsimplesconceptes,sinorealitats,elveritableessersonlescenciadelescoses,elsseusmodels,allókfakunacosasiguielquees.Totstenimconceptessemblantsentreellspertanthandevenirdunllocenconcret,aquestconceptesuniversalssonlobjectedelveritableconeixementsihandeserestables,pensaments,objectes de linteligenciainodelssentits.Laideaesunarealitatisecunadariamentelconceptedakestarealitat

TEORIA DELCONEIXEMENTPlató, seguint Parmènides, divideix el coneixement en opinió i autèntica saviesa. Ho il·lustra amb el símil de la línia, en què explica que hi ha quatre graus de coneixement: el més imperfecte és la imatge de la cosa, per exemple quan una persona imagina un objecte o el representa en l'art. El segon, encara dins l'àmbit de l'opinió, és la cosa o objecte sensible. Posteriorment s'accedeix a les abstraccions matemàtiques i en el nivell superior a la idea en si.

Per accedir a la idea es poden usar tres vies principals. La primera és la dialèctica, partir d'una sèrie de preguntes i respostes, d'encadenar arguments per entendre la veritat. Aquesta creença explica perquè la filosofia platònica es difon sota la forma de diàleg, on un mestre ajuda a cada deixeble a desenvolupar la seva pròpia convicció. S'ha de tenir en compte, però, que el llenguatge és pura convenció (exposat al Cràtil) i per tant subjecte a canvis socials.Una altra via és la reminiscència o anàmnesi. Com que l'ànima humana ha viscut al món de les idees i les ha contemplat directament, pot recuperar aquest record en contacte amb les formes sensibles que són còpia d'elles, és a dir, per la semblança i grau de participació de la realitat sensible amb la intel·ligible pot reconstruir el concepte exacte d'idea, recordar com era. Aquesta concepció afirma que en realitat l'aprenentatge no existeix, cada persona neix amb totes les idees dins de l'ànima, només cal despertar-les amb els estímuls adequats que permetran recordar allò que l'ànima ja coneix.L'amor és la tercera via de saviesa. L'ésser humà tendeix a preferir les coses belles, neix amb sentiments estètics perquè sap que la bellesa és una de les idees supremes. L'amor pot actuar doncs com a camí per apropar-se a la idea primera i a partir d'ella reproduir la resta.Aquesta via es relaciona amb la felicitat, entesa com un plaer intel·lectual que neix de la contemplació de la bellesa (fet que explica el plaer menor relacionat amb l'estètica i l'amor terrenal). La persona que tendeixi a cercar el coneixement i a apropar-se a la idea suprema, assolirà la felicitat.

TEORIA Política:Plató lliga la seva teoria política a la doctrina sobre l'ànima humana. Cada ésser humà té tres tipus d'ànima: l'ànima concuspiscible, la irascible i la racional. L'ànima concuspiscible s'associa al desig, es representa amb el ventre i qui tingui tendència a ella hauria de ser un Artésà o productor, ja que procurarà satisfer les necessitats pròpies i de tota la polis. L'ànima irascible correspon a l'esperit o els estats d'ànim, es representa amb el pit i és típica dels soldats, que protegeixen la república i defensen els altres. L'ànima racional és la que busca naturalment la saviesa i predomina en els filòsofs, que és qui hauria de governar la ciutat, per poder-ho fer de la millor manera per a tothom.

Cada persona neix amb unes qualitats i una personalitat (un predomini d'una ànima), que si es conrea arriba a la virtut. La virtut per excel·lència de l'ànima concuspiscible és la temprança, la de la irascible la fortalesa i la de la racional la prudència. Encara que totes les persones tenen aspectes de les tres parts, sempre tenen una que domina, per això haurien de ser educats per desenvolupar-la al màxim i assolir la perfecció virtuosa. Alhora aquestes virtuts són idònies per a una ocupació social concreta (no tindria sentit que una persona que es regís només per la prudència fos militar, per exemple), per tant el lloc de cada persona a la polis (teoria política) es basa en conèixer les pròpies virtuts i aplicar-les en conseqüència.El govern que proposa Plató és una aristocràcia, on regnen els millors, els filòsofs, que són els més preparats per fer-ho. Aquest plantejament és una utopia i el propi autor reconeix que no es dóna al món real. De fet, de l'aristocràcia es passa sovint a una timocràcia, que en corrompre's passa a ser una oligarquia, on manen pocs i no necessàriament els més preparats. Per intentar corregir-ho s'instaura la democràcia, on tothom pot opinar, però aquesta pot provocar desordes que fan aparèixer la tirania. Proclama que en el cas d'un mal govern, és preferible la tirania, on la responsabilitat negativa recau sobre un individu, que una democràcia com l'atenenca, on tots en formen part. La degeneració del govern ve per la no acceptació del lloc social més escaient i per no deixar el govern en mans dels savis, l'educació esdevé llavors clau per identificar les virtuts, explicar a cadascú quina és la seva classe preferible i fomentar que es dediqui a ella, portant una vida diferent en cada cas.ESTAT JUST:akestprojecteexigeixladesigualtatsocialperkenototselshomessonigual Cadascuanascutambunesdisposcionsdeterminadesqcaldraaprofitarenvistadelbècol.Lectiu.Xexplicaraixorecoreelmitedelsmetallssegonselsqualsvanintroduirorenaquestsqhaviendedigerir,plataenselsajudants,ibronzeiferropXki constituiaelpoble.3clases:governants(tenenelpoder)elsguerrers(defensarànlaciutat)ielstreballadors(obeiran)Cada1dellsescaracteritzaXalgunavirtutqsonsaviesa,valorimoderaciorespectivament.Lestatjustesakellonestrobenpresent les3virtutsiontotscumpleixenlasevafunció. INDIVIDUJUST:esnecesariinculcaralciutadaelsentitdelajusticia.Enfunciodekindelstreselementsdelanimasimposi,lindividupertenyeraaunaclaseounaaltra.EDUCACIÓJUSTA: elprojecte educatiutexfinalitatselecionarelsfutursguerrersigovernants:Elguerrerhadeseramableambelsseusiferotgeambelsextranjers,estudiamusicaie.F.Elsfutursgovernantsserànfruitsdelaselecioentreelsmillorsguerrers.Aptitudsdelindividudes deelnaixement,elsmesdolentskedaranexclososilasevaeducaciotindrallocalambitfamiliar,iaexepcions.20anysseducaengimnasiaimuscia30anys,joveshaurandecultivarmatesiastronomia.+30anysidurant5anysaprendrandialecticaxanaracostumarse a prescindirdelssentits.Durant15anysseranguerrersidespreselsmillorspodrandirigirlaciutat.Podencontemplarlaideadelbeipertantlajusticia.Futursgovernantsnopodrantenirbensprivats,nitemes,nicoses,nidiners,nifillspropis,aixifaransempreelkmescomunikilesserinonomesaells

ESSERHUMAIANIMA:mitedelcarroalat.L'Ànimate3parts:laracional(cap,auriga),lairascible(pit,blanc),l'apetitiva(ventre,negre) Enelmiteesnarracomuncarroambdoscavallsteuncondutctorauriga,elcarroestacirculant pelmondelesidees.Peroelscavallsdonenproblemesielcarrocau.Silanimahatingutproutempsencontemplarlesideesesconvertiraenhome,sinó,no.PROVESDELAINMORTALITAT:Sielconeixementesrecord,implicaklanimateunaexistenciaalcos.Podradiuresenseelcosperqueprovedelmondelesidees. Nomespotmorirelqescompost,elkteparts,lanimaestaenparentadaamblesideesiaquestessonsimplesindisolublesiinmutables.LAescenciadequalsevolcosanopotparticipardeideesoposades.Aixisilanimaparticipadelaideadevida,nopotparticiparenlaideademort.Enaquetmonhihainjusticies,xtant,hihadehaverunaltremonklescompleixi. TRIPARTICIODEL'ÀNIMA:homejustesaquellenelcuallessevespartsfanelkhandefer.ANIMARACIONAL:inmortal,intel.Ligent,denaturalesadivinaisituadaalcervellIRASCIBLE:fontdepassionsnobles,situadaaltòraxiinseparabledelcos,xtantmoralAPETITIVA:fontdepassionsinnoble,situadaal'abdomenitambemoral.

DESTIDEL'ÂNIMA:l'ànimapertanyalmónintel.Ligible,perónoésunaidea.Enlasevaunióambelcos,l'animahaolvidatelseuorigenielmondelesIDees.Akestaeslasevacaigudaielseupecat:l'oblit.Lasevapurificacióalhoraeticaiteorica,eticaxkehadedominarlespasionsielcoriteoricaxkeaketdomininomesespossiblequanlaraócercaelconeixementil'homeesconverteixenfilósof.L'animaesvarecaregantsucesivamentendiferentscosos,vasercastigada,jutgadairecompensadaxlasevavida.Nomesquanlapsiqueshadesvinculatdelcosilessevespasions,quanl'homeesfilosoficoneixelmondelesidees,reconeixelseuorigen.Esllavorsquanfuigdeldiclederencarnacionsiretornaalmondivi.Enelmiteder,l'animaesjutjadaisinoshapurificatprou,vaapararalscampelisisisionosapurificatal'Hades.Alcapd'untempsl'ànimatornaarecuperarseiaxipodertornaralmóndelesIdees.

Sofiste