Indicadors demogràfics: natalitat, mortalitat i creixement natural

Natalitat: Indica els naixements que es produeixen en una població determinada durant un període concret de temps (generalment un any).

La taxa de natalitat és un indicador demogràfic que mesura la relació entre el nombre de nascuts en un any i la població total d’aquell any per cada 1.000 habitants.

Mortalitat: Indica el nombre de morts que es produeixen en una població determinada durant un període concret de temps (sol ser un any).

La taxa de mortalitat expressa el nombre de morts en un any en relació amb la població total d’aquell any per cada 1.000 habitants.

Taxa de fecunditat: Relaciona la quantitat de naixements d’un any amb la quantitat de dones fèrtils existents en aquell any. Aquesta taxa serveix per fer càlculs estimats de la quantitat de naixements que pot tenir una societat en un any concret.

(ISF): Índex sintètic de fecunditat: Indica la mitjana de fills que té una dona en un determinat territori. L’ISF mesura la mitjana de fills que tindrà una dona si arriba a completar la seva etapa fèrtil. Si l’ISF no supera els 2.1 fills per dona, no tenim relleu generacional.

Nupcialitat: Nombre de matrimonis per cada 100 habitants.

Edat mitjana de maternitat: Actualment, aquesta dada està als 31 anys i cada cop augmenta més.
Densitat de població: Indica la quantitat d’habitants d’un país relacionat amb la superfície d’aquell país. Es reparteixen els km² entre tots els habitants, d’aquesta manera es pot comparar quins són els països més densament poblats.

Mortalitat infantil: Indica el nombre de nens menors d’un any morts al llarg d’un any. La taxa de mortalitat infantil és el nombre de defuncions de nens menors d’un any per cada 1.000 nascuts vius en un determinat any.

Esperança de vida en néixer: Nombre mitjà d’anys de vida que una persona pot esperar viure en el moment del seu naixement. Al llarg de la vida ha anat augmentant a mesura que milloraven les condicions sanitàries i higièniques.

Creixement natural o vegetatiu: Diferència entre el nombre de naixements i el nombre de morts en una població determinada.

La taxa de creixement vegetatiu o natural és la diferència entre la taxa de natalitat i la de mortalitat, i s’expressa en percentatge. Els valors es consideren alts si superen el 2%, moderats entre el 2% i el 1%, i baixos si no superen l’1%.

Com interpretar els indicadors demogràfics:

El cens és el recompte, d’àmbit estatal, del nombre d’habitants, naixements i defuncions, i altres dades que permeten conèixer la situació demogràfica, cultural, social i econòmica de la població. Es realitza cada 10 anys, els anys acabats en 1.

El padró és el registre administratiu on consten els veïns de cada municipi. La creació, el manteniment, la revisió i la custòdia corresponen als ajuntaments respectius; de la seva actualització s’obté la revisió del padró municipal amb referència a l’1 de gener de cada any.

El registre civil es compon d’uns llibres en què s’anoten els naixements, les defuncions i els canvis en l’estat civil de les persones (matrimonis, divorcis...). Els llibres es troben als jutjats de les localitats grans o en els ajuntaments de les petites.

Els països la població dels quals creix més (augment anual d’habitants):

Índia, Xina, Pakistan, Nigèria i Estats Units.

Introducció: país, any, font i descripció de la piràmide (homes, dones, joves, vells, i forma) parasol, piràmide, campana, urna.

Descripció de les dades: natalitat, mortalitat, esperança de vida, particularitats i excepcions.

Conclusions: creixement? Tipus de país? Futur? Mancances o millores?