Quines innovacions van donar lloc al maquinisme i el treball fabril

1LA REVOLCUCIO INDUSTRIAL

la rev ind. Va ser el resultat dun conjunt de canvis economics i tecnologics que es van produir per 1a voltaa a GB a mitjan s.18 i van donar lloc a una transformació profunda de la economia i la societat

1.1REV. DEMOGRAFICA

desde mitjan s.18 la població europea va iniciar un proces de creixement que es coneix com a  rev. Dem.

les causes del canvi demogràfic van ser l'augment de la producció d'aliments i el progres de la higiene i la medicina, una millor alimentació va fer que la gent aguantara millor les malalties que van anar desapareixent.

Va disminuir la mortalitat i un increment de la natalitat.

1.2REV. Agrícola

creix la població i creix la demanda de menjar i pujen els preus, cosa que va fer que els propietaris milloraren la producció. Es van aprovar les lleis que posaven fi a lantiu sistema senyorial i la terra es va convertir en propietat privada. Es va substituir el guaret per plantes farratgeres (sistema Norfolk) i una mecanització de les tasques agrícoles.

2.ERA DEL MAKINISME

2.1LES MAKINES EL VAPOR I LES FABRIKES

junt amb el creixement de la població i la producció agricla un altre element basic de transformació va ser la innovació tecnologica. Les makines primeres eren molt simples pero eficaces i van aumentar la prod. I va baixar els costos de prodd. Que va fer vendre mes barat aumentar la demanda i traure mes beneficis.

les1es makines que es van introduir anaven per la forsa humana, després per la força hidraulica pero la que va revolucionar va ser la de vapor.

SISTEMA FABRIL: concentració de obrers i makines en rans edificis industrials: les fabriques on cada obrer fa una xicoteta part de la cadena de producció.

2.2LA INDUSTRIA TEXTIL

a GB el 1er comers que es va mecanitzar va ser el del cotó, primer en el filat i mes endavant en el teixit.Al s.18 niavia un gran comerç dindianes, un teixit de coto estampat procedent d'Índia. Per a poder fabricarne mes es va aplicar la llansadora de volant que va aumentar la velocitat del proces del teixit. Mes avant maquines de filar i finalment teler mecanic.

2.EL Carbó I EL FERRO: LA Siderúrgia

un altre sector pioner de la industr. La ser la sderurgia. El Carbó de coc va permetre una producció de ferro mes gran. Mes tard el convertidor que transf. El ferro en acer.

3. LA REV. DELS TRANSPORTS

increment de la producció agr. I industr. No teia sentit si no era possible fer arribar les mercaderies a la població. Una seria de innovacioons a revolucinar els transports i van permetre laument del comers.

3.1 EL FERROCARRIL I EL VAIXELL DE VAPOR

a mitjan s.18 el ferrocarril sutilitzava a les mines per a transportar el mineral en vagonetes que es movien sobre rails. Les primeres innovacions van ser un nou sistema de rails de fero i unes rodes amb pestanes que evitaven el

escarrilament, el fenomen realemnt innovador va ser la locomotora que accionava el ferrocarril mitjansant la mquina de vapor. Mes tard la maquina de vapor es va aplicar als vaixells i esls vaiells de vapor van substituir els de vela

3.2 LINCREMENT DEL COMERÇ

la rev ind. Va donar pas a una economia de mercat que no es produia per a lautoconsum, sinó per al mercat. La millora de transports va augmentar el comers de interiior. El comers de exterior també es va incrementar a mitjan s.19

PROTECCIONISME: defensa de la ind. Nacional mitjansant impostos sobre les importacions

LLIURECANVISME: política economica que suprimeix les traves a la llire circulació de productes entre els paisos

4.CAPITALISME INDUSTRIAL

la rev industrial va originar el capitalisme com a model economic i el liberalisme com a docrrina política que el sostenia. Desde GB es van estendre a la resta deuroia EEUU i JAPON

4.1 EL LIBERALISME I EL CAPITALISME

una seria de pensadors britanics van definir a la darreria del s.18 ek lib, economic, Adam Smith: linteres personal i la recerca del benefici maxim son el motor de leconomia. Els diversos interessos sequilibren al mercat gracies al mecanisme dels preus que adapla la oferta i la demanda. Lestat ha de abstenirse de intervenir en el funiconament de leconomia i ja de permetre el lliure desenvolupament dels interessos particulars (lliurecanvi)

4.2 ELS BANCS I LES FNANCES

els bancs ban esdevenir una institució molt important en el desenv. Del cap. Xk suministraven capital a les empreses. La banca es va convertir en intermediaria entre els estalciadors q deixaven els seus diners en diposit i els industrials que necessitaven capital per a invertir. Les empreses exigien grans aportacions de diners que un sol empresaro no podia submin. Van apareixer les societats anoonimes mitjansant les quans el capital que necessitava una empresa es partit en accions que podien ser comprades i venudes en la borsa de valors.

4.3LEXPANSIO DEL CAPITALISME INDUSTR.

al comensament del s.19 la industr. Es va estendre a paisos com Fransa i Bèlgica amb un pes mes gran de la suder. I un me smes petit de la ind. Texitl. Entre el 1850 i1870 Rusia alemanua i EEUU i el Japó també es va industrialitzar. Al sud deuropa van coexistir regions industr. I xones essencialment rurals. Qasi tota la Europa oriental es va mantenir al marge del proces dind. Fins el s.20

5. 2A FASE DE LA IND.

a la darreria del s.19 el mon va entrar en una nova fase del proces dind. La 2a rev ind. En la quan el lideratge de GB es va estendre i va ser ompartit per Alemania EEUU i japon.

5.1 LES NOVES FONTS DENERGIA I NOVES IND.

la invecnio de la dinamo va permetre produir electricitat en centrals hidró. Mentre que lalternador i el transformador van fer possible el transllat de corrent electric. El petroli es va comensar a extraure als EEUU a mitjan s.19 la invenció del motor dexplosio va possib. La utilització con a coomb xa autos.

la metalurigia va adquirir un gran impils. La ind dels cotxes vamb la invenció de Henry Ford del cotxe utilitari va aconseguir una gran expansió x els EEUU, la industria kimika va aocnseguir un desenv. Inportant a Alemania gracies a la fabricació de nous adobs pesticides i productes químics tints i farmacs. Finalment gracies al cement armat es van construir els primers gratacels.

5.2 UNA NOVA Organització INDUSTRIAL

a la darreria del s19 es va orientar cap a la fabricació ens eria com la millor manera de aumentar la productivitat disminuir el temps tilitzat i rediuir els costos de fabricació.

TAYLORISME: fabricació en cadena, es a dir, la divisió del proces de prodduci en tasques mot especifiques utilitzantmakines de gran precisió.

CARTEL: acords entrre diferents empreses

TRUST: fusió dempreses

HOLDING: grup finfancer que te la major part de les accions dun conjunt dempreses i bancs

MONOPOLI: dret exclusiu duna empresa a comercialitar un producte

6. LA NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL dividits en 2 grups: burgesia i proletariat

6.1 BURGESIA

hi havia una gran burgesia intgrada per bankers rendistes i propietaris de grans fabriques també niavia una burgesia mitjana composta per profesionsls liberals funcionaris i comercials. Per davall empleats i botiguers (petita burgesia) els seus habitatges ricament decorats amb server doomestic, la seua manera de vestir i divertirse es van imposar com el model social que calia limitar.

6.2 OBRERS

els treballadors de les fabriques formaven el proletariat industrial i urba. Eren el grup mes nombrós i el mes desafavorit en la nova societat. Treballaven de 12  14h i els salaris eren insufucients x a mantenir una famailia a mes els tallers no tenien condicions higieneiques fet que feia agarrar enfermetats als treballadors.

LUDISME: la protesta obrera amb la destrucció de makines i la crema destabliments industrials

SOCIETATS DE SOCORS MUTUS: organització q per mitja del pagament d 1 quota sencarrega de socórrer les necessitats dels seus associats(atur, enfermetat, mort)

7. MARXISME ANARQUISME I INTERNACIONALISME

7.1 MARXISME

a mitjan s19 Karl Marx i FREIEDRICH ENGELS   van denunciar lexplotacio d la classe obrera i van defendre la necessitat d 1 revolució. A partir de finals del s19 els marxistes van proposar la creació de partits obrers socialsites. (sufragi universal, impost progressiu sobre la renda, jornada laboral de 8h)

7.2 ANARQUISME

3 principis basics: exaltació d la llibertat individual i de la solidaritat social, la critica a la propietat privada i la denfensa d formes d propietat colectiva i el rebuig a lautoritat.