"intervenció de la URSS en la segona Guerra Mundial

DÈCADA 1940 – 1950 EUA Edat daurada de Hollywood Aspecte social i industrial El començament de la II Guerra Mundial, suposa el desenvolupament econòmic dels EUA, Primera potència econòmica mundial. En aquesta dècada el cinema ocupa un lloc preeminent en les preferències lúdiques de la Societat (1946, millor any de la història del cinema (recaptació)). Poc temps desprès de Hollywood patirà una nova crisis motivada per la competència de la Televisió. La caça de bruixes: intromissió d’origen polític al cinema. Al 1946 el Comitè d’Activitats Antiamericanes encapçalat pel senador McCarthy organitza una cacera de bruixes. Al 1947, en plena Guerra Freda, uns funcionaris del govern arriben a Hollywood per descobrir Als comunistes infiltrats. Es fa una llista negra, més de 300 noms d’actors, directors i guionistes Acusats de simpatitzar amb idees d’esquerres. Molestava que les pel·lícules critiquessin als rics, Per ser corruptes i poc sensibles amb els problemes dels obrers. Els d’esquerres es ficaven Amb els rics, la visió d’aquests era dolenta. El cinema no tractava bé als rics. Alguns cooperen com: Disney. Altres es neguen i desapareixen de les pantalles. Moltes carreres van ser afectades Per aquesta persecució. Orson Welles i Charles Chaplin, entre d’altres, marxen a Europa. Aspecte artístic L’esclat de la II Guerra Mundial provoca l’èxit del cinema d’espionatge i el bèl·lic (soldats Heroics). Guanyen presència gèneres com el cinema negre o el social. La visió pessimista de la realitat social es tradueix en films carregats d’escepticisme. Hi havia moltes pel·lícules de passar l’estona però a partir d’aquí, hi ha trames més sofisticades. Les quals no tot era ‘happy flowers’. Cinema negre (època la qual es feia servir més aquesta tècnica): s’incorporen personatges Amorals, ambiciosos i trames d’intriga criminal. L’atmosfera de perill S’aconsegueix amb angles de càmera exagerats i l’ús de la penombra. No es garanteix el triomf Del bé sobre el mal. Ambició, traïció, luxúria i por es combinen en histories amb criminals, Polítics corruptes, detectius i femmes fatals (dona que utilitza la sexualitat per enredar l’heroi). L’admiració que susciten les estrelles fa que els estudis aprofitin el seu atractiu: Dècada marcada per la obra de directors mítics, que adopten una temàtica menys amable i un To més crític. Es mostra el costat més fosc de la societat, tractant temes com l’alcoholisme, el Racisme, o l’antisemitisme. Directors: John Ford (western), Alfred Hitchcock, Billy Wilder i Orson Welles. ! John Ford. Un dels pilars del western. Destaca en la direcció d’actors. Destaca “La diligencia” On barreja el cinema d’acció amb el retrat psicològic dels personatges. Vol que L’actor sigui molt real. ! Alfred Hitchcock. Director britànic. Als anys 30’ prefigura la seva personalitat basada en el Suspens. Tècnica narrativa que dóna a l’espectador pistes dels perills Billy Wilder. Austríac, comença com a guionista i s’exilia als EUA quan els naxin arriben al Poder. Els seus guions són aguts i estan carregats d’humor corrosiu, gens superficial. ORSON WELLES: Geni desmesurat e irregular. D’adolescent escriu, actua i dirigeix teatre amb la Seva pròpia companya, la Mercury. Introdueix innovacions en el Llenguatge cinematogràfic: - Narració no cronològica i aparentment desordenada amb diversos flashbacks. - Òptiques angulars amb una gran profunditat de camp. - Dinàmica de l’enquadrament i de l’angle: picats i contrapicats, plans fixos, càmeres Subjectives, decorats amb sostre, moviments de grues... - Muntatge rítmic amb recursos sonors.