Introducció a la Lingüística: Conceptes Clau del Llenguatge

Enviado por Laura Rama González y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,37 KB

Llenguatge: Definició i Exemples

El llenguatge és un conjunt sistemàtic de signes que permet un tipus de comunicació. Exemples: semàfor, banderes, cartells, petjades.

Què és la Comunicació?

La comunicació és el procés de fer comú amb altres alguna cosa.

Semiologia: La Ciència dels Signes

La semiologia (del grec sema, "signe") és la ciència dels signes i del llenguatge en general.

Lingüística: L'Estudi del Llenguatge Humà

La lingüística és la ciència del llenguatge humà, verbal i articulat (tant oral com escrit).

El Signe: Què Aporta Significat?

Un signe és tot allò capaç d'aportar un significat.

El Signe Lingüístic: Estructura i Característiques

Significat i Significant

El signe lingüístic és la relació entre una imatge acústica que evoca un concepte.

  • El Significat és el concepte evocat pel significant (la imatge mental).
  • El Significant és la imatge acústica que es pot materialitzar i que porta al significat (els sons i les lletres).

Trets del Signe Lingüístic

  • Linealitat: Es presenta successivament en el temps.
  • Arbitrarietat: La relació entre significat i significant és arbitrària i imposada socialment.
  • Immutabilitat i Mutabilitat: Ningú el pot canviar individualment, però canvia amb el pas del temps i l'espai (ex: tabulam → taula).
  • Caràcter Sistemàtic: Pertany a la llengua i funciona per valors o oposició; un signe és el que altres no són.

Llengua i Parla: Conceptes Fonamentals

La llengua és un sistema de signes lingüístics que existeixen en una època donada al servei dels parlants.

La parla és la realització individual i concreta d'aquest sistema.

Fonologia i Fonètica: L'Estudi dels Sons

Fonologia i Fonema

La fonologia estudia el valor diferenciador del significat que tenen diversos fonemes, és a dir, si un so altera o no el significat d'una paraula.

Un fonema és una unitat fonològica diferenciadora, indivisible, que en cada llengua es presenta en un nombre i sistema específic. Combinant-los linealment, es creen tots els significats de la llengua.

Fonètica i So

La fonètica es fixa en el so, independentment de si modifica o no el significat.

Un so és la manifestació fònica d'un tret distintiu a nivell de parla (presència o absència, contrast amb l'entonació).

Ortografia: Representació Gràfica i Sons

L'ortografia es preocupa de determinar la representació gràfica de la cadena fònica mitjançant lletres.

La Lletra i les Seves Variacions

  • Una mateixa lletra pot representar sons diferents.
  • Dues lletres poden fer un sol so (dígrafs).
  • Un sol so pot ser representat per lletres diferents.
  • Una lletra pot representar dos sons.
  • Una lletra pot no representar cap so (muda).

Vocals i Consonants

  • Vocals: L'aire surt sense obstacle. Es produeixen amb la baixada del maxil·lar inferior.
  • Consonants: L'aire surt obstaculitzat. Es produeixen amb la pujada del maxil·lar inferior.

La Síl·laba i els Diftongs

La Síl·laba

Una síl·laba és una emissió de veu (glopada fònica) que agrupa sons que tendeixen a reunir-se al voltant d'una obertura màxima.

Els Diftongs

Els diftongs són dues vocals pronunciades en la mateixa síl·laba.

  • Diftongs Decreixents: Es formen per una vocal forta seguida d'una vocal feble (a, e, o + i, u) o per dues vocals febles (i, u). Exemples: ai, ei, oi, ui, au, eu, iu, ou, uu.
  • Diftongs Creixents: Es produeixen quan la i o la u funcionen com a semiconsonants (o semivocals) enmig de paraula o a l'inici, seguides d'una vocal. Exemples: qua, llengua. (Els exemples noia i cauen contenen diftongs decreixents.)