Màrius Torres: Al·legoria, Vida i 'La Ciutat Llunyana'

Al·legoria en l'Obra de Màrius Torres

La figura de l'arquer o el sagitari damnat es presenta com a al·legoria que expressa l'esforç de la creació, la recerca d'objectius llunyans del present —la projecció conscient cap al futur— i la inutilitat «del cel de la glòria». Pot subratllar l'esperit bèl·lic subjacent —projectils i la força dels punys—, molt d'acord amb el clima de la Guerra Civil, època en què és escrit. Altres al·legories recurrents són:

• L'arbre de la mort
• Els rius paral·lels
• Els pelegrins
• La corda del llaüt

Context Biogràfic de Màrius Torres

Màrius Torres va néixer a Lleida el 30 d'agost de 1910. El seu pare, Humbert Torres, metge de professió, va ocupar càrrecs com el d'alcalde de Lleida. Cap a l'any 1935, la seva vida va fer un tomb decisiu quan va contreure una infecció gripal que es va complicar greument. Cap a finals d'any, va haver d'ingressar al sanatori antituberculós de Puig d'Olena (Vallès Oriental), on pràcticament passaria la resta de la seva vida. Un dels seus poemes destacats, Arbor Mortis, es troba dins de la seva antologia poètica Com un foc invisible. Màrius Torres va escriure Arbor Mortis mentre estava al sanatori, i després de la seva mort es va publicar juntament amb altres poemes de l'autor.

Màrius Torres (1910-1942) i La Ciutat Llunyana

Vida i Obra

Des de 1935 i fins a la seva mort, Màrius Torres va estar ingressat en un sanatori, on va morir de tuberculosi. Aïllat i solitari, va viure una amistat amorosa amb una dona, Mercè Figueres, a qui anomenava Mahalta en la seva poesia i a qui va dedicar una sèrie de cançons.

La seva obra, escrita entre 1936 i 1942, va ser publicada pòstumament a Mèxic l'any 1947. La seva poesia té arrels simbolistes franceses.

Anàlisi de La Ciutat Llunyana

El poema La ciutat llunyana expressa el dolor per la destrucció del somni projectat: bastir una ciutat ideal, la polis que els noucentistes havien teoritzat, la Catalunya Ciutat. Aquesta representava un exemple de civisme i refinament cultural en un àmbit de llibertat.

En aquest poema, la influència que s'hi detecta és d'un classicisme italianitzat, molt del gust noucentista. El motiu dels pelegrins és símbol d'una humanitat condemnada a l'exili, com en el poema de Dante.

La ciutat s'enfonsa perquè ha perdut la seva redemptora, «la ciutat dels ideals», el model platònic d'arrel noucentista que, malgrat tot, roman amb expectatives de futur en el món de les idees; és a dir, el que Torres anomena la ciutat llunyana.

Estructura Mètrica del Poema

Es tracta d'un sonet de versos alexandrins (articulats en 6+6 síl·labes). Presenta quartets amb rimes encadenades i tercets amb rimes creuades.

Context Addicional i Temàtica

L'Autor i la seva Època

Màrius Torres (Lleida, 1910 – Sant Quirze Safaja, 1942), poeta de gran musicalitat i profunditat, és l'autor del poema La Ciutat Llunyana, escrit el 5 de març de 1939. El poeta va ingressar el 1935 al sanatori de Puig d'Olena a causa de la tuberculosi, fet que va influir notablement en la seva obra. Els temes principals que va tractar són la mort, el pas del temps, la solitud, l'esperança i l'enyorança.

Impacte de la Guerra Civil

L'obra de Màrius Torres va ser escrita durant el període de la Guerra Civil Espanyola i la immediata postguerra, motius pels quals s'hi reflecteix el sofriment quotidià d'aquells temps. La Guerra Civil va tenir greus conseqüències, especialment a Catalunya: molts catalans van haver de marxar a l'exili i la llengua catalana va perdre molta importància, ja que va ser prohibida pel règim de Franco i el seu ús públic va ser reprimit, quedant relegada a l'àmbit privat. A partir de la proclamació de la Segona República Espanyola el 1931, els catalans havien dipositat l'esperança en un futur més ple i lliure. El poema La Ciutat Llunyana va ser escrit poc menys d'un mes i mig després que les tropes franquistes haguessin acabat d'ocupar tot el territori català, un context que impregna el sentiment de pèrdua i desolació de l'obra.