Joan Fuster: Vida, Obra i Assaig al País Valencià

Joan Fuster: Vida, Obra i Pensament

Joan Fuster va néixer en una família pagesa i conservadora. Es va llicenciar en dret, però es va dedicar a la literatura. El 1952, treballà per al diari Levante i es va convertir en una figura important. També va participar en la creació i foment d'iniciatives en defensa de l'idioma i la cultura.

L'Assaig: Eix Central de la seva Obra

Té més de 50 obres, però se centra bàsicament en l'assaig i tracta nombrosos temes. Dins de la seva producció trobem:

• Escrits Sociopolítics i Identitat Valenciana

  Es caracteritzen per l'arrelament amb la realitat històrica de la seva terra i temps. Fa una crítica a la moral i la política per fer prendre consciència als valencians de la seva identitat i problemes propis. Així, per exemple, el 1962, a Nosaltres, els valencians, fa una revisió crítica dels tòpics heretats del fet valencià i establia com a element definidor la catalanitat del nostre país.

• Estudis d'Història i Cultura

  Aquí se centra en els clàssics valencians i després es desplaça a èpoques més pròsperes, com els poetes, moriscos i capellans, el bandolerisme català, la decadència del País Valencià... També s'interessa per la literatura del s. XX.

• L'Assaig Humanístic i la Reflexió

  És l'any 1995 quan publica la seva obra més purament assagística, El descrèdit de la realitat, on analitza les motivacions i característiques de l'art modern. Té trets del pensament humanista del s. XVI i les seves reflexions se centren en l'home, la seva activitat creadora, i tracten temes ideològics, morals, polítics, culturals... Són obres amb molta varietat temàtica, com Els judicis finals, Consells, L'home...

El més rellevant és Diari 1952-1960, en el qual utilitza totes les formes assagístiques.

Estil i Característiques Literàries

Fuster és un home preocupat per la crisi, per l'home i pel món. Té una actitud escèptica que li dona una independència intel·lectual sense ser pessimista.

Pel que fa als llibres, presenten trets característics com la ironia, el to dialèctic, la claredat expositiva (exclamacions, frases fetes...), la concisió i la precisió.

A més a més, Fuster, a través de l'assaig, busca que el lector se sorprengui i tingui curiositat per tal de captivar-lo.