John Stuart Mill: Ètica Utilitarista, Felicitat i el Principi de Dany

Ètica Utilitarista

L'ètica utilitarista defensa que la utilitat és el fonament de la moral. Defineix la ciència moral com aquella que es pot conèixer mitjançant un procés científic.

L'Objectiu de l'Ètica: La Felicitat

Per a Mill, l’objectiu de l’ètica és la felicitat. La felicitat és el bé suprem, allò més valuós de la vida. Per tant, una acció és moral si ens acosta a la felicitat, mentre que és immoral si ens n’allunya.

Felicitat i Hedonisme Racional

Per a Mill, la felicitat no és una cosa abstracta, sinó que equival a viure de manera plaentera i evitar el dolor, mentre que la infelicitat seria tot el contrari. Es diu que la filosofia de Mill és hedonista, ja que busca el plaer, però ell planteja gaudir-ne amb racionalitat, ja que si ens sobrepassem, patim.

Principi d’Utilitat o de Màxima Felicitat

Les accions s’han de realitzar de forma que afavoreixin la major felicitat al major nombre de persones.

Política i Llibertat

La llibertat és un ideal moral que concep l’individu com a manera d’aconseguir la veritable felicitat.

Crítica al Govern No Democràtic

Mill no està d’acord amb un govern no democràtic, ja que creu que, encara que el tirà sigui bo i ofereixi als ciutadans bonança i prosperitat, aquest sistema mai serà bo. Per tal que un individu sigui feliç, necessita:

• Autonomia: Decidir per ell mateix què vol i què no vol.
• Poder: Participar en la política.

La Naturalesa de la Llibertat Individual

Mill diu que la seva meta és indagar sobre la naturalesa de la llibertat de l’individu i com la societat la limita.

Límits imposats per l'Autoritat i la Religió

Pel que fa als límits que imposa la societat a la llibertat, Mill argumenta que:

• L’autoritat o el poder sempre desconfia dels individus i voldria controlar-los totalment, restringint-ne la llibertat.
• L’Església o la religió ha tingut el poder de controlar la consciència de l’individu a través de la confessió, coneixent les seves debilitats per controlar-los.

Llibertat com a Capacitat d’Autodeterminació

Mill també defineix la llibertat com a capacitat d’autodeterminació. L’individu lliure decideix què vol fer i aconseguir, i pot fer allò que vol fer. Fins i tot, l’individu és lliure de fer-ho o no fer-ho.

La Llibertat no és un Dret Natural

La llibertat, però, no és un dret natural, ja que la natura no ens dona drets, sinó que són els humans els que ens els donen i ens els treuen. Els humans estem determinats pel nostre codi genètic, que és l’única dictadura existent. Un dels desigs humans més profunds és la llibertat, ja que els éssers humans no volem ser esclaus, tot i que tenim una certa tendència a esclavitzar.

El Principi de Dany: El Límit de la Llibertat

Tanmateix, l’home, quan viu amb altres, en companyia o societat, ha de restringir les seves llibertats. El límit de la llibertat és el Principi de Dany.

Definició del Principi de Dany

Ningú pot actuar de forma que provoqui un dany a un altre. S’han de valorar les conseqüències de les accions. Si la meva acció provoca dany a un altre, no puc fer-la. Mill diu que en societat, si no hi ha restriccions a la llibertat, no hi ha llibertat.

Aspiració i Deure

Aspirem, però, a la llibertat absoluta, que seria l’ideal. Organitzem la nostra vida per arribar a ser el més lliures possible, sense perjudicar els altres.

Contribució a la Societat

D’altra banda, en la llibertat individual, l’individu ha de prestar una contribució a la societat. Aquesta contribució és un deure moral, ja que si no es contribueix, es fa mal a altra gent.