Laocoont i els seus fills: Obra Mestra de l'Escultura Hel·lenística

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,59 KB

Laocoont i els seus fills: Escultura Hel·lenística

Laocoont i els seus fills és l'escultura més important de l'Escola de Rodes, que va destacar durant el període hel·lenístic.

Fitxa Tècnica

  • Material: Marbre
  • Tècnica: Talla i trepant
  • Mides: 2.42 m d'altura

Composició i Estructura Geomètrica

La composició d'aquesta obra es defineix a partir d'una *piràmide* i una *diagonal* que travessa tota l'escultura. Aquesta estructura es manifesta de dues maneres:

  • La piràmide que formen les tres figures, amb el cap de Laocoont al vèrtex.
  • La diagonal que generen el braç dret i la cama esquerra de Laocoont.

Les tres figures queden unides per les serps que estrenyen els cossos musculosos, tractats tots com si fossin adults, ja que les anatomies dels nens són com la del pare, però a escala reduïda.

Dramatisme, Moviment i Expressió del Dolor

El dramatisme s'accentua amb detalls com ara la boca oberta de Laocoont i les arrugues de dolor de la seva cara, com també les expressions llastimoses dels fills, el més gran dels quals mira el pare per demanar-li ajuda.

La Lluita Desesperada

El moviment es produeix a partir dels cossos contorçats, que no tenen cap possibilitat d'escapar-se, però lluiten fins al final, i de les serps que els tenen presos. El volum dels músculs i alguns punts concrets, com els ulls enfonsats, creen uns efectes de *clarobscur* que disparen l'emotivitat de l'escena.

Context Hel·lenístic: La Cerca de Sensacions

L'experiència del passat a l'hora de resoldre problemes compositius o tècnics s'alià en el període hel·lenístic amb els nous gustos, que cercaven provocar sensacions immediates, fos amb una tragèdia de dimensions incommensurables, amb la gràcia d'una deessa en una posició suggerent, amb una lluita aferrissada o amb la força d'un déu o una deessa implacables.

Del Classicisme a l'Expressió Turmentada

L'idealisme clàssic, amb les seves paradigmàtiques expressions d'equilibri i de serenitat als rostres passés el que passés, deixava pas al *realisme* i a les expressions turmentades. Els artistes es recreaven a donar forma al sofriment, tant físic com espiritual.

La Captació del Pathos

En el *Laocoont* hi ha una perfecta **captació del *pathos*** (el patiment intens dels personatges), reflectit al seu rostre de manera explícita:

  • La cara oberta del sacerdot (expressió de dolor i impotència).
  • El front arrugat.