Literatura Catalana: Del Segle d'Or a la Decadència (S. XV-XVIII)

El Segle d'Or de la Literatura Catalana (S. XV)

El segle XV és conegut com el Segle d'Or de la literatura catalana per la quantitat d'obres i per la qualitat de *poetes* i de *prosistes* que van escriure en català. En destaquen:

• Poesia culta: representada per grans poetes com *Ausiàs March* i *Joan Roís de Corella*.
• Poesia de caràcter satíric: *Jaume Roig*.

Ausiàs March: Poeta Clau del Segle d'Or

*Ausiàs March* (1397-1459) va néixer a València. Va deixar de banda la tradició poètica dels trobadors i va fer de la poesia un instrument d'expressió íntim i personal. La seva poesia és una reflexió sobre l'ésser humà i els seus poemes són una descripció del sentiment amorós, debatent entre l'amor físic i l'amor espiritual. La seva obra, feta amb un llenguatge auster, molt expressiu, és erudita i rep les influències dels *autors clàssics*. L'obra d'*Ausiàs March* ha influït en poetes catalans i autors castellans, com *Joan Boscà* i *Garcilaso de la Vega*.

La Prosa del Segle XV: Cavalleries i Novel·les

Durant el segle XIV i bona part del XV, va predominar la prosa didàctica de caràcter religiós, amb *vides de sants* i *històries sentimentals i exemplars*. En destaquen obres com *La vida de Jesucrist* i les de *Isabel de Villena*.

Llibres de Cavalleries

• Presenten elements meravellosos i inversemblants.
• L'acció transcorre en terres exòtiques i en una època intemporal.
• Exemple: *Amadís de Gaula*.

Novel·les Cavalleresques

• No hi intervenen elements meravellosos.
• Els protagonistes són forts i valents, però no tenen poders sobrehumans.
• Els llocs on transcorre l'acció són concrets i realistes.

Les Grans Novel·les Cavalleresques Catalanes

Curial e Güelfa

Obra anònima amb un fil argumental molt complex. Narra l'amor entre *Curial*, un jove cavaller, i la seva protectora, la dama noble *Güelfa*. La trama detalla el viatge de Curial a Orient, la seva captivitat a Tunis, les batalles contra els turcs i la posterior reconciliació amb Güelfa.

Escrita amb una prosa elegant, ha estat qualificada com a novel·la *sentimental*, *d'aventures* i *psicològica*, per la profunda descripció que l'autor fa dels sentiments dels personatges principals.

Tirant lo Blanc

Obra cabdal de *Joanot Martorell*, editada a València el 1490. L'autor la va deixar inacabada i va ser *Martí Joan de Galba* qui la va enllestir.

Narra la història de *Tirant*, un gentilhome adoctrinat en la cavalleria per un ermità. Ell i els seus companys són cridats per l'emperador de Constantinoble per ajudar a lluitar contra els turcs. Allà, Tirant s'enamora de la filla de l'emperador, la princesa *Carmesina*. Tirant conquereix diversos territoris, torna a Constantinoble, allibera l'imperi de l'amenaça turca i es casa amb Carmesina. És una novel·la cavalleresca que s'inspira en fets històrics de l'època.

La Decadència de la Literatura Catalana (S. XVI-XVIII)

Després del Segle d'Or de la literatura catalana, durant els segles XVI, XVII i XVIII hi va haver molt poca producció culta, mentre que va proliferar la producció popular.

Moviments Literaris de la Decadència Catalana

El Renaixement (Segle XVI)

Moviment en què culmina l'esperit humanístic i que va implantar un canvi de mentalitat en tots els àmbits de la vida humana. Durant aquest període, que tanca l'època medieval i obre l'Edat Moderna, hi va haver un refloriment de la civilització, les arts, els estudis i totes les activitats humanes. *Pere Serafí*, artista típic del Renaixement, va introduir en català formes noves de la poesia italiana, com el sonet.

El Barroc (Segle XVII)

Va ser el *Siglo de Oro* de la literatura castellana. Es caracteritza per l'ornamentació, l'ús d'una sintaxi complexa, els jocs de paraules, l'ús abundant dels recursos retòrics i la recerca del plaer estètic.

*Francesc Vicent Garcia* (1579-1623) va escriure poesies en què se serveix de l'artificiositat de l'art barroc, mentre que en altres expressa burles i sàtires descarnades.

La Il·lustració (Segle XVIII)

La *Guerra de Successió* al tron d'Espanya va acabar amb la victòria de *Felip V* després de la caiguda de Barcelona el 1714. El Principat de Catalunya va ser tractat com un país vençut: va perdre els seus drets i el castellà va ser imposat com a llengua oficial de l'administració.

Al segle XVIII destaca el moviment de la *Il·lustració*. Els il·lustrats creien en el mètode científic i van desenvolupar un esperit crític contra el dogmatisme i l'obscurantisme dels segles anteriors. En destaca *Baldiri Reixac*.

Literatura Popular vs. Tradicional: Diferències

Literatura Popular

Conjunt de gèneres orals creats pel poble a partir de la necessitat d'expressar les seves vivències. Sol ser en vers i cantada, i utilitza un llenguatge col·loquial, *directe*, realista i de construcció senzilla.

Literatura Tradicional

D'autor conegut i de caràcter culte, parteix de l'escriptura i de la notació musical. Amb el temps, el poble se la fa seva i fins i tot l'altera al seu gust, com si fos popular.

Gèneres de la Literatura Popular Catalana

Cançons Religioses

• Els Goigs: Són cançons religioses en honor a la Mare de Déu, Jesucrist o un sant.
• Les Nadales: Són cançons de Nadal, les més antigues de les quals daten del segle XV.

Cançons Profanes

Procedeixen de la tradició oral i van ser recollides per estudiosos del Romanticisme i la Renaixença, com *Marià Aguiló* i *Manuel Milà i Fontanals*.

• Les Cançons de Bandolers: Expliquen la història dels bandolers, els mitifiquen i se centren en les seves *gestes* o la seva mort heroica.
• Les Corrandes: Conjunt de cançons curtes, de quatre versos heptasíl·labs. La temàtica és variada: cants d'amor o despit, d'enyorança, cançons de treball o de bressol.

El Teatre Religiós

El naixement de Crist sembla ser l'origen del costum de fer representacions teatrals.

• La primera mostra de teatre religiós medieval és el monòleg nadalenc, el *Cant de la Sibil·la*. El text data de mitjan segle XIII.
• Van tenir molta difusió els cicles dramàtics de la Passió, la Mort i Resurrecció de Crist, així com les representacions de la Mort i l'Assumpció de la Mare de Déu. El *Misteri d'Elx*, que es representa cada any, té un text i una música que daten del segle XVII.