Literatura Catalana de l'Exili i la Postguerra (1939-1980)

La Literatura Catalana de l'Exili (Tema 7)

El Règim Franquista: Un Estat Totalitari

El règim militar establert durant la Guerra Civil va adoptar les formes d’un estat totalitari amb un únic partit i censura, i es va mantenir durant tota la dictadura de Franco (1939-1975). Aquest període va durar gairebé 40 anys, diferenciat en dues etapes. La primera, la de postguerra, fou la més dura, marcada per la contínua lluita per la subsistència. No obstant això, una forta crisi el 1959 va obligar a substituir els sectors falangistes més ideològics per altres de més preparats, com per exemple amb el Plan Nacional de Estabilización.

La Literatura Catalana de Postguerra

Als primers anys de postguerra, la literatura catalana pràcticament no existia i es va difondre de manera clandestina. La derrota del feixisme a la II Guerra Mundial va fer que el franquisme fos més tolerant amb el català, i es van començar a crear les primeres editorials.

Els Anys Seixanta: Canvi Social i Cultural

Els anys seixanta van marcar una inflexió a Europa gràcies al Maig francès, que va implicar un moviment pacifista, i el feminisme va cobrar importància. A l’Estat espanyol va començar la segona etapa del franquisme, que va aportar una millor qualitat de vida. Això va accelerar el desig d’un canvi polític i es van crear diferents fronts:

• Front català
• Moviment obrer
• L’Església

Totes aquestes forces estaven reunides a l’Assemblea de Catalunya. La literatura va cobrar un aire reivindicatiu amb el realisme històric, el màgic i el social.

La Represa Democràtica i la Restauració

La mort de Franco va permetre viure una llibertat i democràcia. Per a Catalunya, això va suposar la restauració de la Generalitat i el retorn de l’exili del president Josep Tarradellas. Al llarg dels anys vuitanta, els autors nascuts en els anys trenta van reprendre importància, com per exemple Quim Monzó. Cal esmentar la gran importància que va agafar el teatre i les seves companyies.

L'Exili Republicà i la Creació Literària

Durant la Guerra Civil, un gran nombre d’autors catalans partidaris de la República va haver de marxar a l’exili per evitar la mort. En una primera etapa, molts es van establir a camps de concentració que el govern francès havia instal·lat a la frontera. Entre aquests autors hi havia Pere Calders i Xavier Benguerel.

En una segona etapa, i davant la impossibilitat de tornar a Catalunya, van decidir dispersar-se per països d’Europa i Amèrica, com per exemple França, Mèxic, Xile, etc. Com que el franquisme prohibia publicar obres en català, els autors es van agrupar per difondre la seva obra, creant així diverses plataformes. La duresa de l’exili i del franquisme va permetre que en la literatura es creessin nous temes i formes d’expressió a les obres. Posteriorment, alguns autors com Pere Calders i Mercè Rodoreda van poder ser publicats a Catalunya.

Pere Calders: L'Exili i el Realisme Màgic

L'obra de Pere Calders és complexa, ja que fusiona diverses influències:

• La seva formació del Noucentisme.
• El contacte amb les avantguardes.
• L’experiència de la guerra i l’exili.
• La voluntat renovadora.

Era fill de pare escriptor i impressor, i ell es va començar a interessar per l’escriptura i el disseny gràfic, per això va estudiar a l’Escola de Belles Arts. Va col·laborar en el setmanari satíric L’Esquella de la Torratxa i es va allistar com a voluntari a l’exèrcit durant la República. Per encàrrec, va escriure Unitats de xoc (1938).

El seu exili es va produir a Mèxic, on s’hi va establir durant 23 anys. Allà va formar una família i va fer molts amics, com Artís. La seva obra estava inscrita en el realisme màgic, però no va causar gran impacte inicial, ja que no s'alineava amb el realisme històric de l’època.

Després que el seu pare insistís molt, Calders va decidir tornar a Catalunya. Va escriure L’ombra de l’atzavara, que fou Premi Sant Jordi el 1964. El 1978 va publicar Invasió subtil i altres contes, i va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. A partir d’aquell moment, va començar a col·laborar en revistes i diaris com Avui.