Litologia i relleu de la península Ibèrica i les illes

Geologia i litologia de la península i els arxipèlags

Arxipèlag Canari: Té el seu origen al Cenozoic, format per masses de roques volcàniques. Presenta materials volcànics i detrítics a causa de l'erosió.

Arxipèlag Balear: És la part emergida de la prolongació nord-est de les serralades bètiques. Inclou Mallorca (serra de Tramuntana, serra de Llevant i depressió central), Eivissa i Formentera.

Litologia insular i peninsular

La litologia s'ocupa de l'estudi de les roques i de les seves característiques físiques i químiques que condicionen el paisatge.

Terrenys silicis

Es troben a l'oest i al nord-oest de la península Ibèrica. Són roques dures i resistents, impermeables i antigues (com el granit i la pissarra), de l'era primària. Es localitzen a Galícia i Lleó.

Terrenys calcaris

Formen una estructura en forma de "Z". Pertanyen a l'era secundària; és un material dur, permeable i soluble. L'erosió de l'H₂O provoca el relleu càrstic. Es troben al Sistema Ibèric, a València i altres zones de l'est.

Terrenys argilosos

Materials sedimentaris de l'era terciària i quaternària. Són impermeables i fàcils d'erosionar (argiles, sorres). El relleu pot ser:

• Tabular: roca calcària més dura a la superfície.
• Xaragalls: sense protecció de roques més dures, on l'aigua modela les formes.

Terrenys volcànics

Dels períodes Cenozoic i Quaternari. El relleu pot presentar:

• Pillow-lavas: roques que s'han amuntegat.
• Turbidites: roques relacionades amb etapes erosives.

Morfologia dels terrenys estratificats

Relleu modelat en terreny silici

El granit és una roca magmàtica de color clar, rígid però fràgil, i sensible a l'alteració. Es pot transformar en sorra. L'alteració del granit provoca una xarxa de diàclasis:

• En zones d'alta muntanya: tartera.
• En zones menys elevades: roquerar o caos granític.
• Formació de Pa de Sucre.

Relleu en terreny calcari (càrstic)

Formes superficials:

• Rasclers: cavitats separades per crestes degudes a l'erosió de l'aigua, sense vegetació.
• Engolidor: orifici en forma d'embut per on entra l'aigua i es formen conductes.
• Clotades: depressions circulars produïdes per l'esfondrament de la superfície.
• Pòlie: depressions o passadissos que segueixen accidents tectònics.
• Canons: valls de vessant vertical formades per l'acció de les aigües carbòniques.

Formes subterrànies:

• Simes: fissures en la superfície plana que s'eixamplen i poden conduir a una cova (on penetra l'engolidor).
• Cavernes: ornamentades amb estalactites i estalagmites.

Relleu en terreny argilós

Materials sedimentaris poc resistents del Terciari i Quaternari. Presenten una erosió ràpida i relleus ondulats. Hi sorgeixen xaragalls, donant lloc al paisatge anomenat badlands.