Llei de retir de l'oficialitat

 3.1 L'ESTATUT DE Núria (GENERALITAT)

Les negociacions amb el govern provisional de la Repu van donar lloc a un govern autonomic amb el nom historic de la Generalitat de Cat. Aquesta nova institució va quedar en mans de republicans i catalanistes desquerres. La asca primordial va ser lelaboracio dun projecte esttu d'autonomia. Els 46 membres de la Diputació provisional presidit per Jaum Carner, es van reunir al santuari de Núria i van redactar un avantprojecte d'Estatut, liurat al govern el 20 juny 1931. L'esttu de Núria partia del fet que la Repu havia de tenir un caracter federal i la sobirania era del poble de Cat.Definia Cat com un estat autonom dins de la Repu espanyola, declarava el catala llengua oficia. La genralitat assumia competencies exclusives (irdre public, sanitat,ensenyament etc) i disposava de la gestió dels impostos deirectes, i els indirectes l'Adinistracio Central. Lestatu va ser aprovat el 2 Agost mb el 99x100 dels votants, el 75x100 del cens.

3.2 L'ESTATU DAUTONOMIA

les eleccions generals a les corts del 28 juny 1931 van donar triomf a esquerra republicana, expresada en lestatu de nuri. El 18 d'Agost del 1931, F.Macià presenta l'esttu a les corts de Madrid. Fora de Cat els sectos de la dreta onsideren en perill la unitat espanyola. Els debats parlamentaris comencen al maig del 932 i es van manifestar tres posicions ben diferenciades: la del govern central, partidari de concedir l'autonomia moderada a Cat, la de tots els parlamentris Catlans, que reclamavan una autonomia mpla i la de la dreta que defensava una Espanya unitaria. Així doncs, el 9 de Setembre del 932 fou aprovat l'Estatu d'Autonomia de Cat.. El text definitiu presentva diferencies en vers lestatus de Nuri, encara que shi conservaven institucions basiques com el Parlament i el Consell de la Gneralitat. En el text aprovat: Cat es constituia com una regió autonoma dins de lestat espanyol i les llengües oficials eren el catala y el caste. Les competencies de la Genralitat en relació a le.D.Nuri i van passar a ser comaprtides amb lestat central.

1.1 LES ELECCIONS I EL GOVERN PROVISIONAL

12 d'bril 1931, elecions municipals a Espanya amb elevada participació. Els partits col·ligats en el Pacte de STSebastià(repus,socialsites i nacionalstes) s'hi van imposar a les grans ciutats i a la major part dels nuclis industrials. Bona part de l'electorat habia apostt x un canvi de regim. El 14 d'ebril les regions electes d'Eibar van ser les primeres en proclamar la República, mentre la població sortia al carrer per celebrar-ho. Alfons XIII renuncia i s'exilia. A Madrid el representnts dels partits de Pacte de ssebasti formen un govern provisional i van prclamar oficialment el mateix dia (14 Abril) la Segona República Espanyola. El govern provisional va convocar eleccions a les corts constituents (28 de juny). A Cat el triomf de les candidatures repus i d'esquerres.La Lliga perd la supremacia i venç l'Esquerra Republicana de Catalunya.

1.2 CONSTITUCIÓ DEL 31

Les eleccions generals del 28 de juny participació alta. La victoria per la coalcio desquerres (279 diputts sobre 464.). Niceto Alclá Zamora com a cap de govern. La constitució, molt avançada per al seu temps, tenia un caracter democratic i progre. L'estat es configura de manera integral pero sccepta la possibiltt de constituir governs autonoms. El poder legislatiu residia en les Corts, l'executiu en el govern i el judicial en uns jutges independents.

2.1 LA REFORMA RELIGIOSA

Limitar la influencia de lesglesia i secularitzar la scietat espanyola. Aquestes intencions es van plasmar en la constitució que estipulava la no confesionalitat del país , la llibertat de cultes  i la supressió de pressupost de culte iu clero. Tambés es va autoritzar el divorci i el matrimoni civil, i es van cecularitzar els cemintiris. El proces es vaa completar am la llei de congregacions (maig 1933)posava límits a la possessió de bens per les comunitats religioses. Una gran part dels sectors catolics no hi estaven d'acord, i els anticlericals va produir revoltes incendian edifics religiosos a Sevilla,Cadis etc. El sector conservador eclsiastic com el bisbe de Vitòriao el cardenal Segura vna ser expulsats del territori espanyol per actituds hostils.

2.2 EXERCIT

Manuel Azaña desde la presidenci del govern impulsa una reforma que pretenia crear un exercit professional i democratic. Va considerr necessari reduir els efectius de l'exercit, acabr amb la macrocef'alia (un oficial x cada 3 soldats), posar fi al fur especial dels militars, i acabar amb la intervenció castrense en la vida política. Es v promulgar la llei de retir de l'oficialitat (1931) que deia que tots els oficials s'havien dadherir a la república per sels dona la possibilitat de retirarse amb un sou integre. Es va crear una guardia d'assalt, fidel a la Repu. Els africanistes van veure aquestes reformes com una agressió a a tradició militar i al poder de lexercit.

2.3 LA REFORMA AGRARIA

Va ser el projecte de mes abast nicial de la Repu. Es volia posar fi al predomini del latifundi existent  al centre i sud de Spain i millorar les condicions de vida dels jornalers.Una serie de primers decrets van estblir la prohibició de rescindir els contractes d'arrendament. Van fixar la jornada laboral de 8 h al camp, lestabliment de salaris mínims i lobligacio dels propietaris de posar en conrreu les terres aptes per aquest us. La veritable reforma va consistir en la Llei de reforma apreovada per les corts el Setembre de 1932. L'objectiu era la modernització de lagricultura i la millora de la situació social. Aquesta llei permitia lexpropiacio sense imdemnització de les terres de manera deficient. Laplicacio de la llei va ser encomanada per l'Instituto de Reforma Agraria (IRA) Els resultats inicials van ser escassos. L'aplicaio de la llei va provocar un augment de la tensió social , els grans propietaris s'hi van oposar i van donar supert a lextrema dreta,  i els jornales van quedar decebuts i van veure frustrades les esperances de canvi. En consequen. Revoltes per a un repartiemnt equitatiu de les terres.

1.1 LES ELECCIONS I EL GOVERN PROVISIONAL

12 d'bril 1931, elecions municipals a Espanya amb elevada participació. Els partits col·ligats en el Pacte de STSebastià(repus,socialsites i nacionalstes) s'hi van imposar a les grans ciutats i a la major part dels nuclis industrials. Bona part de l'electorat habia apostt x un canvi de regim. El 14 d'ebril les regions electes d'Eibar van ser les primeres en proclamar la República, mentre la població sortia al carrer per celebrar-ho. Alfons XIII renuncia i s'exilia. A Madrid el representnts dels partits de Pacte de ssebasti formen un govern provisional i van prclamar oficialment el mateix dia (14 Abril) la Segona República Espanyola. El govern provisional va convocar eleccions a les corts constituents (28 de juny). A Cat el triomf de les candidatures repus i d'esquerres.La Lliga perd la supremacia i venç l'Esquerra Republicana de Catalunya.

1.2 CONSTITUCIÓ DEL 31

Les eleccions generals del 28 de juny participació alta. La victoria per la coalcio desquerres (279 diputts sobre 464.). Niceto Alclá Zamora com a cap de govern. La constitució, molt avançada per al seu temps, tenia un caracter democratic i progre. L'estat es configura de manera integral pero sccepta la possibiltt de constituir governs autonoms. El poder legislatiu residia en les Corts, l'executiu en el govern i el judicial en uns jutges independents.

2.1 LA REFORMA RELIGIOSA

Limitar la influencia de lesglesia i secularitzar la scietat espanyola. Aquestes intencions es van plasmar en la constitució que estipulava la no confesionalitat del país , la llibertat de cultes  i la supressió de pressupost de culte iu clero. Tambés es va autoritzar el divorci i el matrimoni civil, i es van cecularitzar els cemintiris. El proces es vaa completar am la llei de congregacions (maig 1933)posava límits a la possessió de bens per les comunitats religioses. Una gran part dels sectors catolics no hi estaven d'acord, i els anticlericals va produir revoltes incendian edifics religiosos a Sevilla,Cadis etc. El sector conservador eclsiastic com el bisbe de Vitòriao el cardenal Segura vna ser expulsats del territori espanyol per actituds hostils.

2.2 EXERCIT

Manuel Azaña desde la presidenci del govern impulsa una reforma que pretenia crear un exercit professional i democratic. Va considerr necessari reduir els efectius de l'exercit, acabr amb la macrocef'alia (un oficial x cada 3 soldats), posar fi al fur especial dels militars, i acabar amb la intervenció castrense en la vida política. Es v promulgar la llei de retir de l'oficialitat (1931) que deia que tots els oficials s'havien dadherir a la república per sels dona la possibilitat de retirarse amb un sou integre. Es va crear una guardia d'assalt, fidel a la Repu. Els africanistes van veure aquestes reformes com una agressió a a tradició militar i al poder de lexercit.

2.3 LA REFORMA AGRARIA

Va ser el projecte de mes abast nicial de la Repu. Es volia posar fi al predomini del latifundi existent  al centre i sud de Spain i millorar les condicions de vida dels jornalers.Una serie de primers decrets van estblir la prohibició de rescindir els contractes d'arrendament. Van fixar la jornada laboral de 8 h al camp, lestabliment de salaris mínims i lobligacio dels propietaris de posar en conrreu les terres aptes per aquest us. La veritable reforma va consistir en la Llei de reforma apreovada per les corts el Setembre de 1932. L'objectiu era la modernització de lagricultura i la millora de la situació social. Aquesta llei permitia lexpropiacio sense imdemnització de les terres de manera deficient. Laplicacio de la llei va ser encomanada per l'Instituto de Reforma Agraria (IRA) Els resultats inicials van ser escassos. L'aplicaio de la llei va provocar un augment de la tensió social , els grans propietaris s'hi van oposar i van donar supert a lextrema dreta,  i els jornales van quedar decebuts i van veure frustrades les esperances de canvi. En consequen. Revoltes per a un repartiemnt equitatiu de les terres.