Lleialtat de Josep Carner: anàlisi del poema i context

Lleialtat: anàlisi del poema

Lleialtat

Carner vol fer referència al sentiment d'enyorança que té cap a Catalunya. La primera estrofa parla del record llunyà que encara té present en la seva ment; podem entendre que fa referència a la seva terra, que ell va deixar perquè va haver d'exiliar-se. A la segona estrofa es reflecteix el debat interior que té entre voler i no poder tornar. A la tercera, és com si perdés l'esperança i oblidés Catalunya, però a la quarta reflexiona ràpidament i veu que això és impossible, perquè ell se sent català i estima la seva terra.

Estructura i mètrica

El títol s'anomena Lleialtat, que significa que, tot i estar lluny de Catalunya, ell l'estima i pensa en ella; encara que no hi sigui present, sempre la porta al cor, sent-la lleial.

És un sonet, ja que està format per quatre estrofes: les dues primeres de quatre versos i les dues últimes de tres versos. Tots els versos són decasíl·labs, per tant són d'art major. La rima és consonant —rimen les vocals i les consonants— i combina rima masculina i femenina.

Tòpic i context

Aquest poema el podem relacionar amb el tòpic literari de Vita Flumen, és a dir, la vida com un riu.

El poema pertany a la seva quarta etapa; és molt profund i personal, ja que és un missatge de lleialtat cap a la pàtria en un moment molt dur de la seva vida, perquè estava exiliat. Cal destacar que aquest poema va agrupat amb d'altres sota el nom d'Absència i que tots tracten els mateixos temes: l'enyorança, l'amor a la pàtria... També cal remarcar que la seva visió ja és des de la vellesa, cosa que el fa més crític i realista, sempre però amb un toc d'esperança.

Figures retòriques presents

En el poema podem distingir diverses figures retòriques. Entre elles hi ha:

• Personificacions, com «seny esmussat», «ull es desmenja» o «finestra indiferent»;
• Metàfores, com «les esmes d’un diumenge» o «la nit final»;
• Hipèrbatons, com «al fatídic avui tombo la cara» o «un nou esclat de fer m’anima».

Conclusió

Com a conclusió, Josep Carner mostra una profunda lleialtat a la seva pàtria mentre es veu obligat a viure en un altre país per haver estat diplomàtic del govern republicà. Cal destacar que la seva visió és des de la vellesa, aspecte que el fa més crític i realista, però sempre amb l'esperança de poder tornar algun dia a Catalunya.