Llibre de meravelles vicent andres estelles pdf

Miquel Martí i Pol i la seua gran ressò social

Miquel Martí i Pol (1929 -2003) va ser un poeta, escriptor i traductor de llengua catalana. Va iniciar amb una poesía existencialista però més endavant, va evolucionar a una poesía més realista. Sofria esclerosi i per tant li va influir a l’hora de descriure. Va ser un el poeta català més important del segle XX, a raó de ser el més llegit de tots els temps.

Ell utilitza un lèxic pròxim, de manera que per als lectors és fàcil d’entendre. La gent és sentia molt identificada amb els personatges perque realitzaven accions d’una vida quotidiana. Miquel és reconegut com a poeta del pobre per la seva implicació amb aquest i amb la fàbrica. És considerat un activista sociocultural, per la seva participació i cooperació en els gremis. Com a efecte de la seva malaltia, començà a tractar els temes d’una manera més pesimista.

Un dels factors que més beneficien la seva ressò social és la relació amb el moviment de la Nova Cançó, gràcies a la divulgació musical dels seus poemes per cantants com María del Mar Bonet.

Els seus poemes més importants van ser “La Fàbrica” i el “Poble” cita any de publicació. On es tracten temes com la vida dels obrers als treballs o la vida de les dones com a ames de casa.

Per aquestes coses, Miquel Martí i Pol és un emblema de la poesia catalana i un referent de l’actualitat. Bé però amplia una mica els arguments. 1,5/2

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS Vicent Andrés Estellés (1924-1993) és considerat el gran poeta Valencíà del Segle XV. Tenia un paper similar al que varen tindre en altres èpoques tant Ausiàs March com Joan Roís de Corella. (arriscat dir això) Començà a escriure a la postguerra, però és més conegut als anys 70.

És difícil de centrar a Vicent en una sola tendència, podem dir que la seua obra és extensa i que tracta diferents temes al llarg de la seua vida. Els temes centrals i més importants són: la temàtica amorosa, la mort i el sexe. Sempre amb una perspectiva popular, senzilla i directa.

Té un estil peculiar, amb l’ús d’un llenguatge proper a la parla quotidiana i un registre col·loquial. A més va a estar influït per Ausiàs March i per la literatura catalana del Segle XX. Fa l’ús d’un filtre culturista del llatí, com a reproducció dels poemes clàssics valencians del Segle XV. Un recurs que es veu freqüentment als poemes de Vicent és l’ús de la comparació, afegint la repetició de mots al poema “Mort i Pam: Antologia Poètica”. Altres característiques són l’ús de la parodia i les variacions mètriques variades, com en el poema confessió, que usa la primera persona per a fer crònica del passat. I el poema “Jo” es desdobla en “Jo i en Tu”. Ell fa mencions sobre la cultura popular, el cinema, l’esport… podríem haver presentat molt millor la informació, per exemple,podríem ficar exemples dels recursos més significatius.

Com a conclusió dir que aquestes són les característiques que fan que Vicent Andrés Estelles, siga un poeta molt important i reconegut pel poble. Cita títols dels poemaris