Mar i Cel de Guimerà: Anàlisi i Argument

Mar i Cel: Tragèdia Romàntica d'Àngel Guimerà

Mar i Cel és una tragèdia romàntica escrita per Àngel Guimerà durant la seva primera etapa com a escriptor (fins al 1890). L'obra, escrita en vers decasíl·lab blanc i de tipus historicoromàntic, ja mostra els trets principals del seu teatre, com els conflictes interns dels personatges en ambients romàntics.

Ambientació i Argument

L'acció de Mar i Cel se situa en alta mar durant la primera meitat del segle XVII. L'obra narra l'amor impossible entre Saïd, un pirata musulmà, i Blanca, una noia cristiana. Aquest amor es veu obstaculitzat per les diferències religioses i culturals dels protagonistes.

Acte I: Captiveri i Primeres Espurnes d'Amor

L'obra comença amb una introducció que situa els fets que marcaran la trama: l'expulsió dels moriscos. Saïd, capità d'un vaixell de corsaris algerians, ha capturat un grup de cristians, entre els quals hi ha Blanca, una jove que anava a ser monja. Saïd, com el mateix Guimerà, és un mestís: el seu pare era musulmà i la seva mare cristiana. Després de l'assassinat del seu pare, la mare va decidir marxar amb l'expulsió dels moriscos de 1609.

Saïd, greument ferit, ordena que li portin Blanca perquè li curi les ferides. Entre els corsaris destaquen Hassèn, la mà dreta de Saïd; Malek, rival en el poder; i Joanot, un personatge ambigu que enyora el món cristià. Entre els cristians, a més de Blanca, hi ha Carles, el seu pare, i Ferran, cosí de Blanca i enamorat d'ella.

Agraït per la cura, Saïd atorga privilegis a Blanca. A través de les trobades, Blanca sent néixer un sentiment d'amor i compassió cap a Saïd, que la fa sentir culpable. Decideix matar-lo, però no pot. Saïd li explica la seva història, emocionant Blanca fins a fer-la plorar. Ella comprèn que també s'ha enamorat de Saïd, un amor impossible per les seves diferències.

Acte II: Amor Creixent i Conflicte Inevitable

Joanot, el cristià renegat, serveix el menjar als presoners. L'amor entre Saïd i Blanca es fa més fort. Malek vol matar Ferran, però Saïd el destitueix i nomena Joanot com a segon del vaixell. Saïd escolta com Ferran confessa el seu amor a Blanca i sent una gelosia incontenible. Ordena matar Ferran i Carles, però Blanca li diu que no estima Ferran i aconsegueix que siguin perdonats.

Joanot es baralla amb Malek. Saïd intervé i s'anuncia que es veu terra. L'arraix, per salvar Blanca, ordena tornar enrere la nau mentre Joanot organitza la revolta dels cristians. Els cristians prenen el control del vaixell i maten els pirates. Quan intenten matar Saïd, Blanca s'interposa.

Acte III: Desenllaç Tràgic

Els cristians governen la nau. Blanca munta guàrdia al camarot de Saïd. Tots intenten convèncer-la que desisteixi. Joanot diu que es farà passar per Saïd; Ferran s'adona que Blanca està enamorada de Saïd; i Carles imposa la força. Saïd es lliura a Carles, provocant la compassió de Ferran i la desesperació de Blanca.

Ferran decideix ajudar-los a escapar. Carles renega de Blanca en saber que estima un musulmà i intenta matar Saïd, però Blanca es posa al mig i és ferida. Saïd agafa Blanca i tots dos salten al mar, morint. La mort és l'única manera d'estar junts en amor, units en l'horitzó on el mar i el cel s'ajunten.

Anàlisi de l'Acció Dramàtica

Una bona història teatral capta l'atenció de l'espectador des del principi i el manté expectant fins al final. Presenta un heroi immers en un conflicte que transforma la seva vida i el seu entorn. L'acció dramàtica no és gratuïta, sinó que té la missió de fer evolucionar la història.

Introducció

La primera escena presenta els personatges, la situació i els indicis del conflicte. L'autor introdueix la situació sense fer-la explícita. L'aparició d'un personatge ambigu, la formulació de paraules de doble interpretació o la presència d'un objecte inquietant són recursos hàbils. L'anticipació d'esdeveniments es pot fer a través de somnis o éssers sobrenaturals. Les acotacions teatrals informen sobre els moviments, accions i estats anímics dels personatges.

Nus

El clímax, o nus, és el punt de màxima tensió, quan l'espectador creu que el conflicte està a punt de resoldre's. Es poden crear situacions falses per mantenir l'atenció.

Desenllaç

A la tragèdia, els personatges són anul·lats per la fatalitat. Al drama, tenen la possibilitat d'escapar del seu destí. Mar i Cel és una tragèdia romàntica en tres actes:

• Plantejament (Acte I): Un vaixell cristià és capturat per un de morisc.
• Nus (Acte II): Blanca cura Saïd i s'enamoren, malgrat les seves diferències.
• Desenllaç (Acte III): Saïd i Blanca es declaren. Carles renega de Blanca. Els cristians prenen el vaixell. Blanca és ferida i mor amb Saïd al mar.

Context Històric i Tema de l'Amor

Els romàntics retornen a la història, a l'edat mitjana. Guimerà utilitza la història com a marc, com a escenografia. L'acció de Mar i Cel transcorre durant l'expulsió dels moriscos (1609), un moment de tensió dramàtica que serveix de referent a un drama humà universal: el racisme, la marginació social.

L'amor és un tema universal en la literatura. El procés d'enamorament comença amb indicis, somnis i atzars sorprenents. L'amor és revolució, modifica els esquemes coneguts i, a vegades, fa por. Blanca intenta matar Saïd, però no pot. L'amor es barreja amb la culpa, donant intensitat i dramatisme a l'expressió de sentiments. Després, hi ha la confirmació: l'enamorat només vol estar amb la persona estimada.

Personatges

Principals

El protagonista s'enfronta a un antagonista. Ha d'estar ben definit, ser contradictori, complex i lliure. El Romanticisme dóna a l'heroi un protagonisme total, definit per oposició a l'entorn. Els herois romàntics solen ser orfes, marginals i individualistes.

• Blanca: Protagonista cristiana, presonera al vaixell. Filla de Carles i cosina de Ferran. Anava a ser monja. Sensible i religiosa, s'enamora de Saïd.
• Saïd: Capità del vaixell musulmà. Dur al principi, es torna sensible per l'amor a Blanca. Fill de pare musulmà i mare cristiana. Mor amb Blanca.

Secundaris

Els personatges secundaris informen, fan de confidents, desdramatitzen o fan comentaris. Són personatges plans, que no canvien.

• Carles: Pare de Blanca, capità del vaixell cristià. Rebutja l'amor entre Blanca i Saïd.
• Ferran: Cosí de Blanca, enamorat d'ella. Ajuda Blanca i Saïd a escapar.
• Joanot: Cristià renegat al vaixell musulmà. Allibera els cristians.
• Hassèn: Home de confiança de Saïd.
• Malek: Segon del vaixell, rival de Saïd.
• Osman i Mahomet: Tripulants musulmans, secundaris.