Mecanismes de la Set: Regulació Osmòtica i Volèmica

Regulació Fisiològica de la Set

Set Osmòtica: Deshidratació Cel·lular

La set osmòtica es deu a una deshidratació cel·lular. Es produeix quan la tonicitat (concentració) del fluid intersticial augmenta, provocant la sortida d'aigua de les cèl·lules.

A causa de l'alta concentració de sodi, tendeix a entrar aigua dins del compartiment intravascular. Per tant, el compartiment intersticial va perdent aigua, i l'aigua tendirà a sortir des de l'interior de la cèl·lula per equilibrar-la.

Els ronyons són els que s'encarreguen de mantenir l'equilibri aigua-sodi, i el compartiment que finalment perd aigua és l'intracel·lular.

Detecció de la Deshidratació: Els Osmorreceptors

Les cèl·lules que detecten la deshidratació cel·lular s'anomenen osmorreceptors.

• Quan l'osmorreceptor perd aigua, disminueix la seva mida i comença a augmentar la seva taxa de resposta.
• Envia senyals que indiquen pèrdua d'aigua a altres estructures per iniciar la conducta de beure.
• També envia senyals a les neurones que controlen la secreció de vasopressina (hormona antidiürètica o ADH).

Localització dels Osmorreceptors:

• Es localitzen principalment en l'òrgan vasculós de la làmina terminal (OVLT) i regions cerebrals adjacents.
• També hi ha osmorreceptors en el sistema digestiu (com a l'estómac i/o el duodè), que estimulen la conducta de beure en anticipació a la necessitat d'aigua quan s'ingereixen aliments salats.
• També trobem osmorreceptors en el fetge (estimulen la secreció de vasopressina, però no la conducta de beure).

Set Volèmica: Hipovolèmia i Pèrdua de Volum

La set volèmica es produeix quan el volum del plasma sanguini (volum intravascular) disminueix, una condició coneguda com a hipovolèmia.

La pèrdua de sang és la causa més freqüent. Aquesta implica tant una pèrdua d'aigua com de sodi, per tant, estimula també el desig o gana de sal.

Detectors de la Hipovolèmia:

• Ronyons
• Cor
• Grans vasos sanguinis

El Sistema Renina-Angiotensina i la Retenció de Sodi

Quan hi ha una disminució del flux sanguini, es posa en marxa el sistema renina-angiotensina. Quan els ronyons detecten aquesta disminució, alliberen a la sang un enzim anomenat renina.

La renina transforma l'angiotensinogen en angiotensina. L'angiotensina tindrà diversos efectes:

• Provoca l'alliberament d'aldosterona, la qual cosa fa que els ronyons retinguin el sodi.
• Provoca el desig de menjar coses salades.

Integració Central i Resposta Hormonal

Tota aquesta informació, provinent dels osmorreceptors (SNC i sistema gastrointestinal) i dels detectors de volum, s'integra al nucli preòptic mitjà. En aquesta regió s'integren els senyals de set osmòtica amb els senyals de set volèmica.

A partir d'aquí, la informació s'envia a dos nuclis clau:

• L'hipotàlem lateral.
• El nucli paraventricular, que és responsable de l'alliberament de vasopressina a través de la hipòfisi.