Melodia acompanyada
Clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,45 KB
ROMANTICISME,XIX. Flauta, clarinet, trompeta.
1)L’artista expressa els seus sentiments personals.
2)El músic ROMàntic escriu el que vol inspirar al públic i intentarà
expresar a través de la música el que li és difícil de dir en
paraules.3)La música busca l’expressió de les emocions d’una manera molt
més intensa i personal que en períodes anteriors.
4)Utilització molt flexible del moviment i la pulsació.
5)Gran riquesa d’efectes dinàmics. 6)Ús de crescendos i
disminuendos i de contrastos entre fortissimo i pianissimo.
7)Les harmonies s’enriqueixen amb canvis constants de tonalitat.
8)Es multiplica l’orquestra, són molt importants el instruments de
vent-metall. 9)Gran importancia en la música per a piano.
10)El “Lied”, adquireix la máxima expressió d’uníó entre melodía i
poesía. COMPOSITORS, primera fase F. Mendelsshon, R. Schumann, C. M. Von Weber i Donizetti. H. Berlioz va impulsar el desenvolupament de l’orquestraaugmentant el nombred’instruments.
Formes musicals orquestrals; la simfònia ROMàntica, el poema simfònic i el concert. Va iniciar el gènere de la música programàtica: La cerca de músiques més lliures i obertes, adequades per a l'expressió ROMántica, utilitza criteris extramusicales
El lied (en alemany vol dir canço) és una forma breu escrita per a veu i
piano sobre un text poètic ja existent. El seu principal característica és
la fusió entre el text i la música.
NACIONALISME la 2ª ½ del XIX.
POSTROMANTICISME: és desenvolupa entre 1887 i 1930.
Aquest estil musical portà al màxim grau d'expressivitat
al romanticisme.Desenvolupa llargues melodies, utilitza cromatismes i aprofita el màxim recursos orquestrals. Predomina la música instrumental profana i programàtica.
1)L’artista expressa els seus sentiments personals.
2)El músic ROMàntic escriu el que vol inspirar al públic i intentarà
expresar a través de la música el que li és difícil de dir en
paraules.3)La música busca l’expressió de les emocions d’una manera molt
més intensa i personal que en períodes anteriors.
4)Utilització molt flexible del moviment i la pulsació.
5)Gran riquesa d’efectes dinàmics. 6)Ús de crescendos i
disminuendos i de contrastos entre fortissimo i pianissimo.
7)Les harmonies s’enriqueixen amb canvis constants de tonalitat.
8)Es multiplica l’orquestra, són molt importants el instruments de
vent-metall. 9)Gran importancia en la música per a piano.
10)El “Lied”, adquireix la máxima expressió d’uníó entre melodía i
poesía. COMPOSITORS, primera fase F. Mendelsshon, R. Schumann, C. M. Von Weber i Donizetti. H. Berlioz va impulsar el desenvolupament de l’orquestraaugmentant el nombred’instruments.
Formes musicals orquestrals; la simfònia ROMàntica, el poema simfònic i el concert. Va iniciar el gènere de la música programàtica: La cerca de músiques més lliures i obertes, adequades per a l'expressió ROMántica, utilitza criteris extramusicales
El lied (en alemany vol dir canço) és una forma breu escrita per a veu i
piano sobre un text poètic ja existent. El seu principal característica és
la fusió entre el text i la música.
NACIONALISME la 2ª ½ del XIX.
POSTROMANTICISME: és desenvolupa entre 1887 i 1930.
Aquest estil musical portà al màxim grau d'expressivitat
al romanticisme.Desenvolupa llargues melodies, utilitza cromatismes i aprofita el màxim recursos orquestrals. Predomina la música instrumental profana i programàtica.