Mercè Rodoreda: Anàlisi Psicològica, Simbolisme i Etapes Narratives
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,81 KB
Mercè Rodoreda: Anàlisi psicològica i estil narratiu
Sí, és obvi, ja que Mercè Rodoreda en les seves novel·les realitza un profund anàlisi dels pensaments i els sentiments de les dones, que en són les protagonistes. Aquest anàlisi es duu a terme a través del monòleg interior (escriptura parlada) i amb un nou tractament del temps, on el record adquireix una importància cabdal.
La influència psicològica europea
La influència dels escriptors psicologistes europeus, especialment de Virginia Woolf, Marcel Proust i Thomas Mann, és present en tot el corpus narratiu de l'autora, exceptuant les obres mítico-simbòliques de l'última etapa de la seva vida.
Temes centrals: Infantesa i patiment
En les seves obres, l’autora recrea l’univers de la infantesa, que simbolitza la felicitat, enfront del món adult de la protagonista, que representa el patiment. Són dones marcades per les circumstàncies adverses, el desengany, el dolor i la soledat, sobretot condicionades per la problemàtica relació amb l'home, que en molts casos provoca un desig de trobar un espai propi.
El simbolisme en l'obra de Rodoreda
La seva obra està plena de simbolisme. Així, trobem exemples rellevants com:
- Els coloms (La plaça del Diamant)
- Els àngels (Mirall trencat, El carrer de les Camèlies)
- Les flors (Semblava de seda)
- El jardí i la llar (Aloma)
Les tres etapes vitals i les obres clau
Les seves novel·les recullen molts aspectes autobiogràfics. Per això, podem distingir les tres etapes vitals de l’autora a través de tres de les obres més reeixides:
1. Joventut: Aloma
Aloma representa la joventut. Descriu el pas d’una jove adolescent a l’edat adulta a través de la relació íntima i desgraciada amb un home madur, parent seu.
2. Maduresa: La plaça del Diamant
La plaça del Diamant, que representa la maduresa, és considerada una obra mestra de la nostra literatura. S'hi narra la vida personal i l’evolució psicològica de la protagonista, Natàlia, amb un intens to subjectiu, paral·lelament als fets històrics del moment: la República, la Guerra Civil i la postguerra.
3. Vellesa i mort: Mirall trencat
Finalment, Mirall trencat simbolitza la vellesa i la mort mitjançant la tràgica vida de tres generacions d’una família benestant. La novel·la gira al voltant de dues dones: Teresa Goday, la matriarca, i Maria, la part més jove de la família.
Conclusió
En conclusió, es pot afirmar que Mercè Rodoreda és la principal exponent de la novel·la psicològica de la postguerra.