Bilingüisme territorial

La sociolingüística és la disciplina que estudia tant aspectes de variació lingüística per exemple: l’extracció social, el sexe, la professió dels parlants com de contacte entre llengües.  Totes les llengües son instruments de comunicació, la riquesa d’aquestes cal conservar-la, es calcula que mil llengües es poden extingir  durant aquest segle si no es posa remei. No hi ha llengües millors ni pitjors, hi ha factors demogràfics, polítics, econòmics que fan que unes tinguin mes prestigi que les altres. No arribem a 220 estats al món i en canvi, n’hi ha entre 5.000 i 6.000 llengües, el més normal es que dins d’un estat coincideixin diverses llengües però n’hi ha d’alguns que no com per exemple Portugal, Islàndia i Albània que tenen aquesta sola llengua. També n’hi ha de llengües que tenen milions de parlants com en el cas de el xinès, anglès, castellà, hindi,rus, bengalí, àrab, portuguès, alemany, japonès. Totes les llengües tenen un dret a existir, la majoria de les llengües s’anomenen minoritàries, també es diu una llengua minoritzada ( és una llengua que ha perdut els seus àmbits d’us). EL BILINGÜISME SOCIAL Quan parlem de multilingüisme o plurilingüisme ens referim a l’ús de dos o més idiomes per part d’un individu o d’una comunitat . El bilingüisme individual és l’ús de dues llengües per part d’una mateixa persona, una de les llengües es pot utilitzar més que una altra per això existeixen moltes Menes de bilingüisme individual. Bilingüisme simètric  quan es parlen totes dues llengües igualment, es el cas contrari el asimètric), bilingüisme instrumental o integrador en els casos en que algú aprèn una segona llengua per raons practiques , bilingüisme passiu quan un entén l’altre idioma però no el parla o no el vol parlar,es el cas contrari el bilingüisme actiu, bilingüisme precoç es a dir, des de petits, i tardà més tard, bilingüisme familiar  après de les llengües de la família i, ambiental quan s’aprèn a l’entorn. EL Bilingüisme TERRITORIAL .Es aquell que es dóna quan hi ha dues comunitats lingüístiques en un espai geogràfic delimitat en dues zones segons l’ idioma p. E Canadà ( anglès i francès) i Bèlgica (neerlandès i el francès). EL Bilingüisme SOCIAL. Consisteix en l’ús de dues llengües en un mateix territori, una d’elles autòctona i l’altra sobrevinguda. Segons l’extensió de la llengua forana en la comunitat receptora, el bilingüisme es generalitzat o bé limitat. El domini idèntic de dues llengües és un fet individual rarament col·lectiu, un individu pot ser capaç d’usar dues llengües al mateix nivell en una societat però no n’hi ha molts casos ja que tard o d’hora s’estableix una jerarquia entre llengües. Per descriure aquestes situacions es més precís el concepte de diglòssia  que s’utilitza sovint per descriure l’ús desequilibrat de dues llengües dins d’un mateix territori.  LA Normalització DE LA LLENGUA. La normalització es el procés social de recuperació de la minoritzada  per tal de tornar als seus àmbits d’ús i recuperar la lleialtat lingüística.