Mesquita de Còrdova

Bizantí: SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE: autor: Antemi de Tal·les i Lisidor de Milet, Crono:  532-537, Tipolo: Església, Materials: Maó i marbre amb interior recobert de mosaics. Estil: b, Localització: istanbul -antic constantinoble. Bio: Antemi de Tal·les era l'arquietca principal de Justicià i els dos són arquitectes d'urbanisme i teòrics. Isidor de Milet apart de ser arquiecta va ser profe duni d'alexandra i Constantinoble. CONTEXT: DESCR: temple de planta basilical, amb tres naus amb el nártex que separa la gent que no esta bateigada. Te iconostasi xk la gent i pugi veure. Te una forma rectangular 70x80, l'alçada 55 m. Es un gran espai amb una sola coberta i dona un efecte de planta central per la distribució de les columnas i la cúpula. L'alçat son tres nivells, separats amb arcs de mig punt, última instancia hi ha un tambor i la cúpula, es espectacular d'alçada 35m de diamatre, al centre un llanterdó. La tromba de larc de mig punt i la patxina exterior (primera vegada primera cúpula moderna amb una patxina) Te quatre contradors que tanquen l'estructura. La llum aconsegueix penetrar a l’interior gràcies al gran nombre d’obertures que hi ha als murs – que no tenen una funció de suport-, i a les 40 finestres radials del tambor que dibuixen un anell lumínic sobre el qual sembla que floti la “volta celeste”, que simbolitza l’enorme cúpula. T,S,F:La basílica funció  religiosa. És un lloc d’oració i, al llarg de la història, ha passat a ser un espai sagrat per al món cristià a ser-ho per al món islàmic. Aquesta basílica va ser construïda sobre les restes d’un temple del segle  IV que Constantí havia consagrat a la Saviesa Divina. MESQUITA DE Còrdova:  autor: desconegut, cron: 785-789 ampliada posteriorment fins el 987, tipo: mesquita, material: pedre,Maó,fusta, estil:hispanomusukma, loc:Còrdova. CONT:Lapareix el s VII en la penisnula arábiga amb la predijo de Mahoma, va ser molt rápida l'expensió degut a la predijo, i sobre tota a la guerra santa, amb un segle s'havia arribat al Ndafirca i península ib. La conquista es va inciiar 711, el territorio conquerit li deien Al-Andalús i si distingeixen 3 etapes en ell. DSPP: Gran recinte rectangular, 178x125m, envoltat en un mur ple de contradorts amb entrades. S'ecedeix a un gran pati central, pati taronjers i envoltat de porxos. Hi ha nua Font anomenada SAbil, 4 sortides daigua on es netejaven... S'aceddeix al Haram , am unes naus (11 naus) dividides en columnas, el mur alquible es la part + sagrada, oreintat meca. Minibar es el lloc de la capella. Maqsura es el porxe on hi ha l'autoritat, esta enreixat. Hi ha el minaret q es la torre x cridar la oració. El Mnhrab shi coloca un alcorà, al mitg de les 11 naus i si afeixeixen més, per tat 19. Te dos aiguavessos. Les cúpules poligonals amb finestres radials. Nivell interior: mur senzill fets de pere i tapia, amb uns contraforts i unes 19 entrades amb merlets. Entrades amb cos central i dos laterals amb arc de ferradura i finestres trapanades. Niv exterior: geometric, vegetal.. (horror vacui). Hi havia la sala hipóstila, sala amb grans columnas de secció circular amb capital de pedre amb trapeziz invertits sobra un arc de serradura de dolors i sobre un arc de mitg punt. (arcs polivolats). TSF: t:mesquita S: lloc de postraco masyid, submissió divinitat, pregaria 5 cops al dia div mesquita, controlen qui anava. F: religiosa-litúrgica (cukte), funció purificadora i mostra el poder, INFLU: adaptada mesquita d d'amasc. Influencia a larquitectura románica i arc bisigot de ferradura. A tota la península. MOSAIC DE ABIS DE MONREALE: aut: desconegut, corn:1119, tec:mosaic (opus tessellatu) Mater: granit estil: bizantí. Tema:religiós. Loc; títol i Sicília. CONT:Sicília formà part de l’Imperi bizantí entre el 535 i el 878, any en què els musulmans se’n van apoderar, en rei de Sicília. Roger I, que capitanejava una expedició normanda cap a Terra Santa, va expulsar els sarrains de l’illa, convertint-se en rei de SicíliaDurant l’ocupació normanda, la ciutat de Monreale assolí un gran esplendor que queda palès en la catedral construïda per ordre del rei Guillem II de Sicília l’any 1172. DESCRP: Figures representades frontalment i la manera de fris. Perspectiva jeràrquica únicament a la gegantina representació del Pantocràtor. La Mare de Déu amb el Nen Jesús asseguda en un tron, adquireix notorietat per ocupar l’eix central d’un dels frisos.Hieratisme i rigidesa. Idealització, simetria i proporcionalitat geomètrica dels rostres, malgrat que es tracta de retrats individualitzats Dinamisme d’alguna de les túniques dels sants, que trenquen amb la rigidesa del conjunt. Fons daurats confereixen a l’escena gran solemnitat i dimensió atemporalCada personatge està identificat pel seu nom en llatí, escrit al costat i també en grec en el cas de les figures principalsCromatisme molt ric en matisos i tonalitats, especialment en la varietat de motius decoratius de la majoria de les túniques