Metrica poema la sardana de Joan maragall

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,07 KB

 

Bonaventura Carles Aribau (La Pàtria) (1789-1862) Impulsor del romanticisme liberal a l'Europeo. És periodista , la seva ideologia no es revolucionaria. A la segona meitat dels anys vint viu a Madrid, treballa per Gaspar de Remisa (banquer). Al final de la seva vida, decepcionat i pobre, torna a Barcelona. És el símbol de la Renaixença, volia unir llengua i pàtria. S¡escriu el 1832, es publica el 1833. Poema fet per aniversari del patró (estrangers en la seva llengua), és un poema de circumstancies, i després publicat. Va ser tan popular que la gent se l'aprenia de memòria. Renaixença.


Miquel Costa i Llobera (Lo Pi de Formentor) (1854-1922) S'inicia amb el romanticisme però evoluciona cap al noucentisme. El poema es va escriure al 1885. És una de les figures principals de l'Escola Mallorquina. El 1904 va ser president dels jocs florals. El 1906 va llegir el discurs presidencial dels Jocs Florals (Certamen literari per impulsar la llengua) de Barcelona. Romanticisme.


Joan Maragall (La vaca cega) (Oda a Espanya) (160-1911). Conflicte familiar que volia que continues l'empresa familiar (industrials tèxtils) i ell que es volia dedicar a la literatura. Al 190 va començar a publicar els seus articles al Diario de Barcelona. Te una influencia vitalista (Nietzsche). Va tenir 13 fills amb Clara Noble. Gran evolució de la poesia del Segle XIX al la modernitat del Segle XX. Introdueix aspectes del romanticisme al Modernisme. Modernisme.

Joan Alcover (La Balanguera) (1854-1926) Comença escrivint en castellà influenciat pel romanticisme espanyol. La mort de la seva dona i molts dels seus fills va influenciar molt la seva poesia. Fa una poesia molt humana i pròxima. El 1909 va ser proclamat mestre en Gai Saber. El 1951 es va publicar un volum de les seves obres completes. Modernisme.



Josep Carner (Cançoneta incerta) (1884-1970) Era poeta però també es dedicava a la narrativa, era periodista i traductor. Polític nacionalista català. Amb Eugeni D'Ors es un dels impulsors del Noucentisme. Va estar exiliat per defensar la república. Té una obra amplia i diversa, toca sobretot temes culturals. Noucentisme.


Joan Salvat-Papasseit (El poema de la rosa als llavis) (1894-1924) Poeta compromès amb una ideologia progressista. Tenia visió de futur. És un autor radical. Patia de tuberculosi. Tocava temes de la realitat quotidiana. Va néixer en una família proletària. Va començar a treballar als 12 anys i es va educar de forma autodidàctica. Noucentisme.


Bartomeu Rosselló-Pòrcel (A Mallorca, durant la Guerra Civil) (1913-1938) Obra poc extensa però intensa. S'interessava per les tendències poètiques europees. Tenia una visió molt particular del món. Era de família modesta. De jove va publicar nombrosos articles. Va morir de tuberculosis. Va escriure el poema el 1938. Postsimbolisme.


Màrius Torres (La ciutat llunyana) (1910-1935). Poeta de gran musicalitat i profunditat. La tuberculosi (va morir-ne al 32 anys) va condicionar la seva obra. Porta la seva poesia a un grau espiritual. Influenciat pels simbolistes francesos. Era d'una família lleidatana, fill d'un diputat del parlament català. Era metge. Simbolisme.


Pere Quart (Corrandes d'exili) (Vacances pagades) (1899-1986) Joan Oliver. Pseudònim. Poesia de critica al poder. Utilitza el sarcasme i ironia. Família burgesa industrial de Sabadell. El quart d'onze germans, dels quals va ser l'únic supervivent. Va estudiar dret. Noucentisme.

Entradas relacionadas: