Mirall trencat símbols

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,23 KB

Amant de l'eladi. La noia es diu Pilar Segura. És una dona molt bella. El seu sobrenom és "Lady Godiva". S'enamorarà de l'Eladi Farriols i en quedarà prenyada, fruit del qual en naixerà María. Donarà María al seu empresari, perquè l'adoptin uns senyors rics desconeguts per ella i que seran l'Eladi i la Sofia, juntament amb un braçalet de plata. Pilar Segura morirà en un hospital després d'haver estat durant anys l'artista preferida del Paral·lel.


casa-jardí. Mirall trencat és una obra repleta de simbolismes. Per començar anirem de fora a dintre. El primer que ens trobem es una torre abandonada, la torre de Sant Gervasi, és una torre que adquireix un caràcter de personificació la veurem com una casa abandonada que serà al principi de tot una casa en plena explandor durant la infància de Sofia i una casa que anirà camí cap a la decadència a partir del moment en que mor en Jaume fins la seva pròpia destrucció. El jardí d'aquesta magnífica torre estarà dividit en dues parts el món dels infants, un jardí salvatge sense cuidar, amb un petit estany amb una aigua estancada signe de mort i mal presagi on morirà en Jaume i un llorer danyat per una terrible tempesta de principis de la novel·la on morirà clavada María ja que és suïcidarà, el llorer també pot adquirí un símbol de immortalitat ( a pesar de que el danyes un llamp no morirà) que és com serà un fantasma immortal que habitarà en aquell Jardí, i una part no salvatge, molt arreglada on hi torbarem una gran diversitat de flors l'únic lloc on els adults sortiran al jardí, el seu món principal és la torre.


símbols. El mirall és sens dubte lelement més productiu del catàleg de referents de Mirall
trencat. A més a més, manté una presència constant al llarg de tot el relat i, de fet, totsels personatges de primera línia -Teresa, Bàrbara, Eladi, Sofia, Armanda...- shiveuen reflectits en un moment o altre. Aquesta presència reiterada, en situacions i actuacions distintes, li atorga un caràcter polivalent, el converteix en una imatge polisèmica.

Un dels recursos més celebrats de Mirall trencat el suposa lexistència duna gran
quantitat dobjectes singulars, la presència dels quals va associada a fets, persones o fragments de la trajectòria vital dalguns dels personatges.
Les violetes=barbara , les roses de color carn=teresa=humanitat, El llore=María=immortalitat

Mirall trencat és plena de detalls. La decoració dels interiors, el vestíbul amb el
brollador, les cambres, el saló, els racons del jardí... Tot lespai de la ficció ve definit per un seguit delements dotats, pel seu poder devocació, duna gran força narrativa.
Larmari japonés=Nicolau rovira, El vano=paradís, El vaixell de fusta=Jaume,

Alguns símbols serveixen per consignar les conseqüències del pas del temps que
gravita damunt seu i, més en general, damunt de qualsevol manifestació humana.
Aquesta decadència evidencia el pas destructor del temps i, a la vegada, el caràcter efímer, fugisser, que presideix el destí dels homes, orientat, de forma ineludible, vers levaporació, vers la dissolució.
La perla grisa=infedelitat, braçalet de palta María
La gla del paraigua com la perla grisa

Entradas relacionadas: