Mode indicatiu i subjuntiu del verb ser en llatí

La comèdia: obra Dramàtica (teatre) que es caracteritza per: -els personatges són Gent del carrer. -temes: aventures amoroses, raptes de donzelles i Embolics. -estil: tño desenfadat i groller, llenguatge propi del Carrer i final feliz. Tipus: 1)Fabulla Palliata (pallium: Mantell d'origen grec): primeres comèdies romanes, adaptacions o Traduccions d'obres dremàtiques gregues, temes, llocs i personatges Grecs. 2)Fabulla Togata (toga vizil: vestit propi dels romans): Apareix posteriorment a la Fabulla Pulliata, temes, llocs i Personatges romans i itàlics. Els dos tipus de comèdia van Coexistir durant molt temps. S'han conservat només títols i alguns Fragments a excepció de : Plaute i Terenci (màxims representants), Adaptacions o traduccions d'obres dramàtiques gregues. Temes, llocs I personatges grecs.

Tragèdia: peça teatral En la que els personatges són déus i herois. Els temes són els Duels, desterraments, morts. Tó solemne. Llenguatge elevat. Final Dunes o tràgic. Tipus: 1)Fabula graeconica o cothurnata (tragèdia a La grega) temes, llocs i personatges grecs. Actors (indumentaria): -”critó” o “himation”: túnica de llana sense mànigües fins Als genolls. -”coturns”: sabates amb sola de gran alçada, propi Dels actors tràgics. 2)Fabula praetexta (tragèdia nacional) temes, Lllocs i personatges romans. Actors (indumentaria): “Toda Praetexta”: propia dels nens i altres magistrats amb ribet de color Porpura.

Sèneca: (Còrdova 4 A.C-Roma 65 d.C) Obra: -Filosofica. -Tragèdies. -Fabula Graecania: se li atribueixen 9 obres escrites en vers: (Heracles Furiós, Les troianes, Medea, Febra, Edip, Agamenó, Les fenícies, Tiestes, Heracles de l'Eta). -Fabula praetexta: se li atribueix una Obra, però sembla que realment és de l'época dels Flavis : (Octavia). Caract:gust especial per els detalls truculents, tó Macrabre i escènes patétiques, i nombroses reflexions filósòfiques.

UT/UTI: conjugació Subordinativa, introdueix proposicions subordinades adverbials, Adverbi. 1)Adverbi: - Valor explicatiu: com, així, per exemple. “In Libero populo, ut Rhedi” En un poble lliure com Rodes. -Valor Interrogatiu: com? “ut valet?” com està?. 2)Conjunció: a)Verben indicatiu: -Temporal: Quan, “Pompeius, ut equitatum suum pulsum Vidit...” Pompeu quan va veure la seva cavalleria refusada... -Comparatiu: Com “Meum frater sic amo ut debeo” estimo el meu Germà així com ho he de fer. -Modal: Com (subjuntiu i indicatiu) “Incubite in causam, ut factis” Dediqueu-vos a la causa com feu. B) - Verb en subjuntiu: -Comparatiu: Que “Volo ut mihi Respondeas” Vull que eem responguis. -Final: (Per què, Per)+infinitiu “Edo, ud vivam, non Vivó ut edam” Menjo per viure, No visc per menjar. -Consecutiu: Que, en correlació amb: Sic/ita/adeo... Ut: de tal manera..Que,  is/ha/id/talis-es...Ut: Tal...Que, tantus/a/um...Ut: tan gran/ tan...Que, tam...Ut: Tan...Que. Tamen...Ut: encara que, attamen...Ut: malgrat que, ni hilominus ...Ut: tan mateix, tot i que. -Interrogatiu : com.

CUM: 1)Preposició+ablatiu; C.C de Mode o Companyia. Cum: Amb “cum aura” amb diferència (mode), “cum Iulia” amb la Júlia (companyia). 2)Conjunció: Introdueix oracions subordinades adverbials (amb funció de C.C) a) Verbs en indicatiu: -Temporal (quan). Cum +ablatiu és preposició, Cum+lo que sea és conjunció. B)Subjuntiu: -Causal: perquè, ja que Amb verbs en present o perfet, es tradueix per indicatiu. -Temporal-causal o Cum històric: verb en imperfet o plusquamperfet: “Déu cum esset pugnatum..” Traducció: -Gerundi: havent lluitat . -En+infinitiu de present: en haver lluitat. -Quan+infinitui D'indicatiu: quan havien lluitat. Verb imperfet: acció Contemporània, gerundi (cantant). Plusquam: acció anterior al verb Principal, gerundi compost (havent cantat). -Concessiu :cum: encara Que; pot estar en correlació amb tamen, attamen, ni hilominus (tanmateix, no obstant).