Monosèmia i oracions subordinades: resum sobre Valor i gèneres textuals

Enric Valor

Enric Valor (1911-2000) — dramàtic, rondallista i novel·lista. Producció novel·lística amb llenguatge molt treballat (L'ambició d'Aleix, La idea de l'emigrant). Rondalles: peces que descriuen els nostres paisatges i personatges, reals o fantàstics, en les quals recupera la riquesa del nostre vocabulari.

Monosèmia

Monosèmia — paraules amb un únic significat. Polisèmia — paraula amb dos o més significats interrelacionats. Homonímia — paraula que presenta identitat formal, però que té significats i orígens etimològics diferents. Tipus: homògrafs (escriuen igual) i homòfons (so igual, escriptura diferent).

Fullet informatiu

Fullet informatiu — tipus d'escrit expositiu que informa sobre qualsevol qüestió d'interès general. Té com a finalitat informar, explicar, persuadir i proposar solucions. Pot ser de caràcter publicitari o propagandístic.

Característiques

• Informació presentada de manera clara, directa i atractiva.
• Dades principals en forma de resum o esquema.
• Escrit en tercera persona o en forma impersonal.
• Nivell de llengua estàndard amb llenguatge senzill i directe.

Estructura

• Portada
• Pàgines centrals
• Contraportada

Fullet turístic

Fullet turístic — tipus de fullet que ofereix informació sobre un indret i convida els receptors a visitar-lo. Fonamentalment descriptiu; dirigit a públic general no autòcton.

Oracions subordinades substantives

OC sub subst. — aquelles oracions que dins d'una oració fan funcions del sintagma nominal (subjecte, CD, CI, atribut, complement de règim verbal, complement nominal o complement adjectival). En funció dels elements que les introdueixen, hi ha diversos tipus:

• Completives — introduïdes per que.
• Interrogatives indirectes — totals (introduïdes per si i afecten tota la oració) i parcials (introduïdes per pronoms interrogatius: qui, quin, quan, què, quant).
• De l'infinitiu — oració inserida amb verb en infinitiu.
• De relatiu — introduïdes per pronoms relatius: qui, els qui, que, el que, la que.

Oracions subordinades adjectivals

OC sub adj. — dins d'una oració composta fan la funció de sintagma adjectiu (com a complement del nom). Van introduïdes per un pronom relatiu que pot anar acompanyat de preposició. Segons la informació que aporten sobre l'element que funciona com a antecedent:

• Explicatives — van entre comes i destaquen una qualitat de l'antecedent.
• Especificatives — no porten comes i indiquen una qualitat que restringeix la realitat designada per l'antecedent.

Oracions subordinades adverbials

OC sub adv. — fan la funció d'un sintagma adverbial (com a complements circumstancials). Segons el valor adverbial poden ser de temps, lloc, manera, quantitat o comparació:

• Preposicionals adverbials de temps: anterioritat (abans que, fins que); simultaneïtat (alhora que, sempre que); posterioritat (després de, així que).
• Preposicionals adverbials de lloc: d'on, fins on, des d'on, per on.
• Manera: com, com si, així com, tal com.
• Quantitat o comparació: igualtat (tant... com), superioritat (més... que), inferioritat (pitjor... que), proporcionalitat (com més... més).