Mots homografs

Tema 10: 1. Els semes, components dels mots: el significat no es l realitat q designen, sinó l representació mental q cada persona es fa d'aquesta realitat. Els lingüistiquers anomenen referent aquesta representació. Son monosemics els  mots q utilitza el llenguatge científic. Cada un dels diversos significats d'un mot s'anomena accepció. Els lingüistiques han establert els components d'un sentitt dels mots, semes, serveix per defenir un mot, d'una manera essencial, explicant els trets característics d l'objecte a q es refereix. 2.Homonímia i polisèmia: responen al principi al principi d'economia en q es basen les llengües, sno pq una llengua tengi mes paraules sera mes rica. Homonímia: es una paraula grega q vol dir "el mateix nom" concidencia fonètica o ortogràfica de dos mots q no signifiquen el mateix, tenen el mateix significants i significat diferent. Ex: buit i vuit. Quan l concidencia dels dos mots es fonetica, el fenomen s'anomena homofonia. Si la concidencia es ortografica s'anomena homografia i el smots homografs. Polisèmia: com la coexistencia en un mot d molts significats q deriven d'un d'aquets, q es el sentit originari i sol coincidir ab el sentit etimologic. L'analogia: s'estableix a l polisemia un preoces metaforic q a la llarga desapareix i fa q un mateix mot es pugi aplicar a dues coses diferents pero q tenen una anologia entre ellses, per ex: cap aplicat al cap d'una agulla o d'una institució. Exceptuants potser els noms propis i els noms científics. 3.Hiponímia i hiperonimia: son dos termes lèxics q s'utilitzen per explicar l relació d significat entre mots pertanyents al mateix camp semàntic. La hiponímia: consisteix a incloure un significat disn d'un altre de major extensió: elefant es hiperin de animal. Hiperonimia es el fenomen contrari d l hipo´nímia, es d ona la hiperonimia quan s'utilitza un mot q inclou altres mots de menor extensió `pertayents al mateix camp semantic: animal es terme hiperonim d'elefant, de girafa, de Lleó. 4.Sinonímia: es el cas invers d l'hominimia: dos mots diferents tenen un mateix significat. Per ex: e begut un tassó d'aigua/ he begut un vas d'aigua. L a sinonímia perfecta se sol donar nomes en el cas d les varietats lingüìstiques; aixii, got i tassó son dos sinonims perfectes, com xiquet, noi i al.Lot. Normalment només s'anomen sinonims els mots d l mateixa categoria gramatical i substituibles l'un per l'altre en el mateix enunciat. Les definicions dels dicionaris han de dur l'analisis dels semes fins a la max precisió per poder distingir els sinònims. A)les afinitats contextuals dels mots b) els trets estilístics q no es poden assimilar a semes.

5.Antonímia: els mots mascle i femella tenen uns significats complementaris referits a éssers animats. Mascle i femella son antonims, es a dir, contraris. Aquesta dificultat es resol si es considera q l'antonímia nomes existeis entre un sema d'un mot i un sema d l'altre. Calent i fred tenen en comú el grau de temperatura, nomes es diferencien pels temes oposats cap amunt o cap avall. 6. Camps semantics: els conjunts d mots organitzats s'anomena camp  semantics. S'anomena camps semantic el conjunt d mots q comparteixen un contingut comú d manera q en participen oposant-se cadascun als altres per trets propis diferencials, pels seus semes. Per ex al camp semantic de temperatura hi pertanyen gelat, fred, calor... La relació q s'estableix entre els mots anteriors dins el camp`semantic es d semblança i d diferenciació. 7. La lexicografia: com son els mots i com es defineixen s'anomena lexicologia. La lexicografia es l disciplinaq te com a finalitat inventar els mots. I el lexic es pot definir com la suma dels mots d'una llengua, q estan recollits en un dicionari. Els diccionaris tene com a funció defenir la relació entre significant i significat. En la definició essencial se destingueix dos tipos de definicioons: - definicions nominal: aquesta definició consisteix a substituir un significant a per un significant b q se suposa conegut, donat com a sinònim. La definició també es