Sant Vicent Ferrer: Vida, Obra i el Compromís de Casp
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,72 KB
Vida i formació de Sant Vicent Ferrer
Fill d'un notari de Girona, nasqué a València el 1350. A disset anys entrà al convent dominicà de la ciutat, on s'ordenà sacerdot el 1378. Completà la seua formació a Lleida, Barcelona i Tolosa. Ensenyà teologia a la catedral de València i fou conseller i confessor de diversos membres de la família reial. En aquesta etapa ja estava molt relacionat amb la casa reial i amb el cardenal d'Aragó. Per ell s'incorporà a la cort papal d'Avinyó i, després del setge francès a la ciutat, va iniciar les campanyes com a predicador per Europa.
L'activitat missionera i el Compromís de Casp
Tenia plena llibertat d'acció i de moviment gràcies a una llicència especial, concedida pel papa. Predicava cada dia, i de vegades dues o tres vegades diàries.
En el Compromís de Casp, tingué una intervenció decisiva en la solució del problema successori a favor de Ferran d'Antequera, i quatre anys després va deixar de donar suport al papa d'Avinyó. Morí a Vannes el 5 d'abril de 1419.
Pensament i estil de l'oratòria vicentina
La seua vida va estar dedicada a sermonejar per tot Europa amb la visió del món i de la religió absolutament ortodoxes i amb una desconfiança notable cap a les noves actituds humanistes o racionalistes relacionades amb el redescobriment de la literatura grecollatina.
El seu objectiu no va ser el literari, ja que mai escrivia els seus sermons. Dominà l'art de l'oratòria, seguides com a vertaders espectacles. Hi ha 279 còpies realitzades per clergues que el seguien permanentment. Aquestes còpies eren confrontades, passades en net i posades en circulació.
Estructura i recursos teatrals dels sermons
Les intervencions, que duraven entre 3 i 6 hores, les coneixem per aquests resums que el sant ni tan sols revisava, però que mostren com utilitzava un extens repertori de recursos teatrals: gestos, plors, etc.
Els sermons vicentins tenen l'estructura típica proposada per les "ars praedicandi" medievals:
- Comencen amb l'enunciació en llatí del sermó.
- A continuació, el rés corresponent i la introducció del tema.
- La tercera i última part consisteix en l'exposició del sermó, seguit de diversos punts en què es divideix el tema i amb exemples.
Vicent aprofitava també recursos i tècniques literàries per a captar l'atenció dels oients i fer-los comprendre conceptes abstractes mitjançant personatges i esquemes narratius assequibles a tothom.