Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol: Vida i Obra

Salvador Espriu

Salvador Espriu neix a Santa Coloma de Farners el 1913 i mor a Barcelona el 1985. La seva obra té dos eixos importants: la diversitat de gèneres (narrativa, poesia, teatre) i la unitat de l'entramat temàtic, moral i filosòfic, farcit de mites mediterranis: egipcis, jueus i grecs.

Inicia la seva obra als 30 anys amb El llibre dels contes, amb un estil barroc i crític. Durant la Guerra Civil explora nous gèneres com novel·les curtes, poemes en prosa, sàtira i teatre, entre d'altres. En la postguerra es decanta per la poesia (interiorització) per la seva facilitat divulgativa, sovint fent referències patriòtiques catalanes, com a El cementiri de Sinera.

El 1960, en el seu període realista, publica l'obra amb més ressò: La pell del brau, on reflexiona sobre la llibertat, la justícia, etc. Finalment, als anys 70 i 80, la seva obra esdevé més dispersa i, abans de morir, enllesteix una revisió de les seves obres completes que podem qualificar de rigorosa i unitària.

Miquel Martí i Pol

Neix a Roda de Ter el 1929, en el si d'una família treballadora. Alguns trets de la seva biografia són fonamentals per entendre la seva obra, com:

• El lligam amb el seu poble.
• La seva condició obrera.
• La malaltia.
• El compromís com a poeta amb la seva classe i el seu país.

Martí i Pol és un poeta inscrit en el realisme històric-social. El "poeta de la fàbrica" adopta la veu del poble i pren consciència cívica i social: la duresa de la vida treballadora, els obrers, les dones i els jubilats són els seus herois. Utilitza un estil directe i assequible, ric en l'ús d'un lèxic acurat, metàfores i imatges.

Als anys 70, la seva poesia entra en una sàvia introspecció a causa de la seva malaltia, que amb el pas del temps va anar aprofundint, participant de la resignació i la rebel·lia. Als anys 90, apareix el desencís i la inseguretat, no sols de caire personal, sinó provocats per la reflexió sobre els fets socials i polítics.

Obres destacades

• El poble (1966)
• Vint-i-set poemes en tres temps (1972)
• Estimada Marta (1978)

Martí i Pol conforma una de les síntesis més afortunades, ja que obté la vena lírica, el rigor formal i l'austeritat d'Espriu, i el drama personal i la sensualitat de la vida de Vinyoli.