Ausiàs March — biografia i caracterització literària

Ausiàs March

Vida

• Nascut a València, en el si d’una família aristocràtica.
• Falcó major del rei Alfons el Magnànim.
• Casà en primeres núpcies amb Isabel Martorell (germana de Joanot) i, en segones, amb Joana Escorna.
• Sense fills del matrimoni, però amb quatre fills naturals reconeguts.
• Mor el 1459.

Obra

• Se’n conserven 128 poemes escrits entre el 1425 i el 1459 (no tenen títol).
• Cants d’amor: agrupats en diferents cicles, la denominació dels quals depèn del senyal amorós utilitzat (Plena de seny; Lliri entre cards; Amor, amor; Mon darrer bé i Oh foll'Amor).
• Cants de mort: greus problemes de consciència i preocupació per la justícia divina en el més enllà.
• Cant espiritual: tracta els mateixos temes que els Cants de mort.

Caracterització

• Evita el retoricisme trobadoresc i busca la senzillesa en l’expressió, tot i que reconeix que té dificultats per expressar allò que sent.
• Abandona el provençal per escriure en català.
• Conserva, però, l’ús del senyal amorós, les fórmules de tractament i de respecte envers la dama (vós), la recerca de l’amor espiritual i la tendència a idealitzar l’estimada (tot i que el seu amor és més «terrenal» que el dels trobadors).
• Estil expositiu, propi de qui vol ensenyar i moralitzar.
• Presència constant del jo poètic (el poeta com a exemple).
• Els poemes solen tenir una estructura fixa:
  • Exposició d’una situació hipotètica o de la vida real, de vegades en forma de comparació.
  • Explicació del que acaba d’exposar, aplicant-ho al seu estat d’ànim (pot ser per requerir el favor de l’estimada o per alliçonar).
  • Conclusió (resum i/o demanda feta a l’estimada).
  • De vegades, l’estructura és a la inversa: explicació detallada dels seus sentiments o de l’estat d’ànim, comparació amb situacions semblants i conclusió.
  • De vegades, l’extensió dels poemes en dificulta la comprensió perquè és fàcil perdre’s en l’alternança entre explicació de l’estat anímic i les comparacions.
  • Recursos d’estil (contribueixen a transmetre la imatge d’un poeta incomprès, solitari i turmentat i, alhora, doten els poemes de credibilitat):
    • Elisions (normalment, de determinants i conjuncions).