Moviment Obrer a Espanya: Luddisme, AIT, Marxistes i Anarquistes

Els Orígens del Moviment Obrer

El Naixement del Moviment Obrer (1820)

A partir de 1820, les màquines noves van ser considerades responsables de la pèrdua de llocs de treball i de la baixada dels salaris, provocant les primeres accions de protesta.

Les primeres accions violentes: el Luddisme

• 1820: Treballadors industrials i artesans d'Alcoi van assaltar la ciutat i van cremar els telers mecànics.
• Agost de 1835: Incendi de la fàbrica Bonaplata a Barcelona.

Aquestes accions violentes es coneixen com a Luddisme.

Amb el temps, els treballadors van comprendre que el problema no eren les màquines, sinó les condicions de treball. Això va orientar el moviment cap a la defensa del dret d'associació. Es van crear sindicats que funcionaven inicialment com a societats de protecció mútua. Cada vegada utilitzaven més les vagues per pressionar els amos.

L'Expansió de l'Obrerisme

El moviment obrer es va estendre per Espanya. Els objectius principals eren l'augment dels salaris i la reducció del temps de treball. Els conflictes vaguístics van augmentar entre 1840 i 1850, tant a la ciutat com al camp.

Fites clau del Bienni Progressista (1854-1856)

• 1854: El Bienni Progressista autoritza les associacions obreres.
• Primer conflicte greu: Barcelona, en contra de les selfactines (Vaga de les selfactines).
• 1855: Primera vaga general a Espanya, que reclamava la llibertat d'associació i millores laborals. Va ser reprimida durament.

El 1857, amb la fi del Bienni, es van tornar a prohibir les associacions obreres.

Les Revoltes Agràries

Durant el Bienni, hi va haver insurreccions agràries constants al camp andalús, causades per la desamortització de Madoz, que va privatitzar terres comunals.

Accions de les insurreccions pageses

1. Ocupacions il·legals de terres i repartiment entre els jornalers.
2. Crema de registres notarials de la propietat.
3. Enfrontaments amb les forces d'ordre públic.

El 1855, es van produir ocupacions de terres a Andalusia, Aragó i Castella. Entre 1861 i 1867, 600 pagesos van actuar en 43 pobles, arribant a formar un exèrcit de 10.000 homes. La manca de suport polític i la por a la radicalitat del moviment el van fer fracassar.

L'Arribada de l'Internacionalisme: Marxistes i Anarquistes

Els Precursors: El Socialisme Utòpic

A la primeria del segle XIX, pensadors van denunciar les injustícies del capitalisme industrial (com Saint-Simon, Cabet i Fourier). Volien societats igualitàries, propietat col·lectiva i repartiment de la riquesa.

Figures clau del Socialisme Utòpic a Espanya

• Catalunya: Felipe Monlau, Abdó Terradas i Narcís Monturiol.
• Espanya: Joaquín Abreu.

L'AIT: Marxisme i Anarquisme

A l'Associació Internacional de Treballadors (AIT), Karl Marx (impulsor del socialisme científic, en contraposició a l'utòpic) va tenir un pes rellevant.

Diferències ideològiques dins l'AIT

Marxisme (Karl Marx):

• La classe obrera s'ha d'organitzar políticament per conquerir el poder mitjançant la revolució (canvi brusc).
• Objectiu: Construir un nou Estat obrer (al principi, la Dictadura del Proletariat).
• No a la propietat privada; tot ha de ser de l'Estat. Amb el pas del temps, s'arribaria al comunisme.

Anarquisme (Bakunin):

• Rebutja la política i els partits polítics.
• Busca l'abolició de l'Estat, però sense la conquesta prèvia del poder.

L'AIT a Espanya

La Revolució de 1868 (Sexenni Democràtic) va permetre l'entrada de les idees socialistes i anarquistes a Espanya.

• Setembre de 1868: Fanelli va crear els primers nuclis de la Internacional. Va difondre els ideals anarquistes com si fossin els únics de l'AIT, promovent l'apoliticisme.
• 1869: Les associacions obreres es van estendre per Espanya, arribant als 25.000 afiliats.
• 1870: Primer congrés de la Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE), celebrat a Barcelona. Els acords principals van ser: la vaga, l'apoliticisme i la revolució social.

Crisi i Escissió de l'AIT

La difusió de les teories marxistes a Espanya, impulsada per Lafargue, va accentuar les discrepàncies entre els dos corrents internacionals.

• 1872: Les tensions culminen amb l'expulsió del grup madrileny de la FRE i la fundació de la Nueva Federación Madrileña (marxista).

Durant la Primera República, els anarquistes van protagonitzar revoltes fallides, cosa que els va fer perdre força. La davallada definitiva de l'AIT va arribar quan el nou règim de la Restauració la va declarar il·legal.

Socialisme i Anarquisme al Darrer Terç del Segle XIX

Socialistes (marxistes) i anarquistes van seguir camins separats.

El naixement del Socialisme Organitzat

• La Nueva Federación Madrileña va donar lloc, el 1879, a l'Agrupación Socialista Madrileña, fundada per Pablo Iglesias, origen del PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol).
• El 1888, els socialistes van crear a Barcelona la Unió General de Treballadors (UGT).

Els anarquistes es van mantenir organitzats a la FTRE (Federació de Treballadors de la Regió Espanyola).

Les Dures Condicions dels Treballadors

Les condicions laborals eren extremadament dures:

• Jornades laborals de 12 a 14 hores.
• Llocs de treball foscos, humits i mal ventilats.
• Dones i nens cobraven entre un 30% i un 50% menys que els homes.

Malgrat les dures condicions, les protestes no cessaven.